La Unió Catalana d’Hospitals fa 100 propostes per preservar i enfortir el sistema sanitari català

La Unió Catalana d'Hospitals ha elaborat l'informe Repensant el Model Sanitari Català per contribuir des de l'anàlisi i la reflexió a assenyalar aquells elements que cal revisar, millorar o incorporar en el sistema per tal que continuï sent exemple d'excel·lència i fer-lo sostenible.

En l'informe s'analitza el model i el marc sanitari català, es recullen els valors compartits i es fan propostes per desenvolupar un model de futur, separant el que és nuclear del que és accessori. L'estudi posa en relleu que més enllà de l'actual conjuntura econòmica, és el moment de refundar el model i de recuperar i impulsar valors com l'autonomia de gestió, la col·laboració publicoprivada o l'avaluació de resultats, que han fet de la sanitat catalana un exemple d'èxit, aportant propostes per procurar un millor servei a tots els ciutadans.

Pel que fa a la sostenibilitat del sistema, Manel Jovells, president de La Unió, afirma que “per repensar la sanitat catalana cal un pacte consensuat amb tots els agents del sector que ajudi a superar el subfinançament històric i situar-lo en millors condicions per tal de continuar generant riquesa al nostre país”, i, en relació als recursos, considera que “és necessari estudiar la introducció d'elements que regulin la demanda amb criteris d'equitat, com es fa altres països”.

El diagnòstic fet per l'associació empresarial assenyala que el model sanitari català és eficient i de qualitat però que cal millorar alguns aspectes. En aquesta línia, La Unió concreta 100 propostes de millora i de canvi que vol compartir amb tots els agents del sistema sanitari i col·laborar en aquelles actuacions que se'n derivin.

De les vuit conclusions de l'informe Repensant el Model Sanitari Català fet per La Unió es desprenen un seguit d'iniciatives que requereixen de la coresponsabilitat del ciutadà, l'administració, les empreses i els professionals.

1. El model sanitari català és eficient. La despesa sanitària catalana ha crescut mentre que el pressupost es manté entre els més baixos de l'Estat. La despesa per càpita en sanitat de Catalunya és de 1355,22€ (2010) i ha baixat a 1219,70€ després dels ajustaments, i ha passat de ser la setena a ser la quarta CCAA en menor disponibilitat de recursos per càpita. La despesa sanitària pública catalana representa el 4,8% del PIB, inferior a l' espanyola (que és del 5,4%) i al que és habitual en els països europeus (que estan per sobre del 6,5%), també pel fet que el PIB de Catalunya és superior a la mitjana de l'Estat. Un altre factor que ha contribuït a aquest infrafinançament ha estat un increment important de la població, superior al milió de persones en els darrers deu anys, sense que s'hagi reflectit de manera apropiada en el finançament autonòmic.

   Per tant, cal reconèixer un subfinançament històric de la sanitat catalana per tal d'arribar a un pacte entre tots els agents del sistema que permeti superar aquesta situació.

2. El model s'ha de centrar en el ciutadà per donar resposta a les seves necessitats de salut. El sistema sanitari ha de ser més permeable a la participació, el foment de la lliure elecció i la coresponsabilització del ciutadà en l'ús del sistema, de manera que s'afavoreixi el disseny de models de prestació més adequats que, alhora, li rendeixin comptes dels resultats del sistema.

3. Reforçar actuacions basades en el criteri clínic avançant cap a una visió integral i integrada dels problemes de salut dels pacients. A partir de les necessitats assistencials de la població, i en base a l'evidència científica, i del cost efectivitat de les accions o serveis. La Unió recomana revisar, concretar i limitar la cartera de serveis de finançament públic que no s'ajusti a aquests paràmetres.

4. Coordinar l'actuació conjunta de polítiques sanitàries i socials. L'envelliment i les malalties cròniques de la població fan imprescindible un abordatge conjunt i cooperatiu entre el departament de Salut i Benestar Social i Família per tal de desenvolupar nous models organitzatius orientats una atenció més efectiva i coherent dels pacients crònics i fràgils.

5. Promoure l'assumpció de risc i la rendició de comptes dels professionals. Cal una revisió de les polítiques de recursos humans per superar reptes de futur. L'adequació de les condicions i aspiracions laborals legítimes dels professionals han de ser atractives però sostenibles en el marc de les possibilitats del sector. Les propostes en aquest sentit apunten a vincular salari i productivitat, als resultats de les empreses, a reconèixer la responsabilitat professional i a potenciar el desenvolupament professional segons els resultats assolits. Per aquest motiu, s'aconsellen models organitzatius basats en l'autonomia, la coresponsabilització i l'emprenedoria professional i que incentivin el treball en xarxa.

6. Potenciar l'autonomia empresarial per tal d'obtenir millors resultats i que esdevingui un instrument impulsor de la satisfacció de professionals i usuaris. La relació entre l'Administració com a comprador de serveis de salut de finançament públic i els proveïdors s'ha de consolidar en un contracte que, independentment de la figura jurídica de les entitats, es basi en unes regles del joc conegudes i acceptades per tots els proveïdors de la xarxa d'utilització pública, i que promogui la cooperació i les aliances estratègiques entre aquestes organitzacions. A més, s'ha de dotar d'un sistema de pagament caracteritzat per la transparència, objectivitat i equitat.

   És necessari també analitzar els instruments jurídics en les Empreses Públiques i Consorcis, estudiant formes que permetin separar la titularitat del patrimoni de la gestió de les institucions, proveïdores de serveis de salut. Cal allunyar-les de la burocratització i la funcionarització. En aquesta línia, cal desplegar la llei de l'Institut Català de la Salut i transformar-lo en diverses empreses públiques.

7. Increment d'ingressos i responsabilitat d'ús per conservar el sistema i fer-lo sostenible. En aquest sentit, cal estudiar la incorporació de mecanismes de copagament i/o taxes que incentivin l'ús responsable de les prestacions i els serveis, seguint iniciatives que ja han impulsat molts països del nostre entorn (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Portugal, i Suècia).

   Així mateix, és necessari generar instruments d'avaluació i rendiment de comptes que premiïn l'eficiència del sistema. Per això, La Unió proposa la creació d'una Agència independent de l'Administració sanitària, que avaluï les noves prestacions de finançament públic com serveis, tecnologia i fàrmacs per tal de sospesar el seu cost-efectivitat; i potenciar la Central de Resultats, actualment en desenvolupament, impulsant que faci públiques les seves valoracions.

8. Creador de riquesa, un valor del sector sanitari és que s'erigeix com a sector d'activitat econòmica generador de riquesa, impulsor de l'economia productiva, innovador i impulsor del desenvolupament tecnològic, generador d'ocupació qualificada i que dur a terme una activitat arrelada a la comunitat i no deslocalitzable. Cal assenyalar que genera una ocupació al voltant de 100.000 professionals, que representa aproximadament un 7% de l'ocupació.
   
   L'informe conclou que per mantenir i fer sostenible el model sanitari català amb els nivells d'innovació i qualitat assolits, cal ordenar el sistema i millorar alguns dels instruments: des de la cartera de serveis al contracte, des dels sistemes de pagament als mecanismes d'avaluació i incentivació, la col·laboració públicoprivada, la flexibilitat en els instruments jurídics i la garantia de la separació de funcions. Helena Ris, directora general de La Unió, assenyala que “potenciant les possibilitats del sistema i introduint elements de millora podrem abordar entre tots els agents del sistema els ajustos necessaris per conservar, enfortir i fer créixer un model sanitari de qualitat i innovador”.