Admininistració subcutànea d’insulina o heparina duta a terme pel personal gerocultor

El Tribunal Supremo ha annulat una sentència de l'Audiencia Nacional, en la qual es validava expressament que el personal gerocultor pogués subministrar medicaments –insulina o heparina- per la via subcutànea als residents d'un centre de persones depenents. Aquestes dues sentències es referien a les residències dins de l'àmbit territorial del IV Convenio Marco Estatal de Servicios de Atención a las Personas Dependientes y Desarrollo de la Autonomía Personal , 2006-2007. El procés judicial es va desencadenar arran d'una demanda de conflicte col·lectiu d'àmbit estatal formulada per UGT a principis de 2007.

En el IV Convenio no figuraven aquestes funcions i va ser substituït pel V Convenio Marco Estatal , 2008-2011, en el qual sí figuraven aquestes funcions. Per tant, s'entén que segons un Informe de la Federació Empresarial d'Assistència a la Dependència que la Sentencia del Tribunal Supremo no afecta a la vigència de cap dels continguts del vigent V Convenio Marco Estatal on s'han precisat amb més detall les funcions del personal gerocultor en establir que “en absència de l'ATS/DUI podrà fer la prova de glucosa, (i) fer servir la via subcutànea per administrar insulina i heparina als usuaris, sempre que la dosi i el seguiment del tractament es realitzi per part de personal mèdic o infermeria”. Per tant, la interpretació de la Comissió Paritària que acaba de ser annulada ja no era ni és necessària per a sostenir legalment aquesta funció del personal gerocultor.