Anna Ferrés i Soler, directora de Gestió d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa

"Crec que el fet que no hi hagi més dones que ocupin càrrecs directius i de responsabilitat ve motivat perquè, encara, dins la nostra societat, no està ben resolt el tema de la conciliació familiar, ni tampoc la coresponsabilitat en les tasques de la llar o d'atencions familiars, que no es troba equitativament ben repartida entre ambdós gèneres. Això pot suposar, en molts casos, un fre en les carreres professionals de les dones. De fet, la presència de dones es redueix a mesura que augmenta la responsabilitat i, per tant, aquesta és una realitat que encara perdura actualment. Cal però, que nosaltres mateixes fem autocrítica i no sempre deixem que sigui la nostra parella la que tingui la prioritat professional, tot i la dificultat que això suposa en un entorn on la conciliació es fa difícil. Hem d'aconseguir balancejar la vida en l'aspecte professional, familiar i personal.

Tot i això, cada vegada més dones van accedint a càrrecs directius dins del sector salut i social. Aquest fet crec que ve donat per diversos motius: en primer lloc, perquè el lideratge de les dones cada vegada va prenent més rellevància. També, perquè a les dones sembla que ens atrau més aquest sector (on la missió està centrada en les persones) que altres. Finalment, també ve motivat perquè el gènere femení es va convertint en majoritari en el sector salut i social i això suposa un impuls per poder accedir a més càrrecs directius.

Crec que encara existeix socialment l'estigma que els homes tenen una major capacitat per decidir. Aquest és un tema que caldria tenir àmpliament superat al segle XXI, on no hi ha cap estudi que aporti conclusions sobre quin lideratge és millor, si el de les dones o el dels homes. La majoria pensem que la capacitat de lideratge depèn del o de la professional i no del seu gènere, però el cert és que aquest mite continua existint, encara que en molts casos sigui en silenci. Perquè hi hagi més dones amb càrrecs de responsabilitat al sector cal, doncs, superar aquesta falsa creença.

Hem de buscar la manera que les institucions puguin oferir una bona conciliació familiar i ha de ser a tots els nivells, inclosos els càrrecs directius i orientada tant a homes com a dones.

La diversitat en els equips directius o de responsabilitat suposa importants millores en el seu rendiment, ja que permet una anàlisi des de diferents  perspectives. Els òrgans o persones que configuren aquests equips ho han de tenir present, sobretot si persegueixen uns millors resultats, una major capacitat d'adaptació en entorns canviants, etc. En aquesta mateixa línia existeixen estudis que demostren que equips de direcció formats per homes i dones obtenen millors resultats. La col·laboració entre ambdós gèneres és el que fa exitosa una organització. Les entitats han de reflexionar sobre quins beneficis poden oferir a les dones per animar-les a ocupar aquests càrrecs de direcció i a agafar les regnes del lideratge."