#ConversesAmb Joan Massagué

Recentment, el reconegut científic Joan Massagué ha desxifrat l'origen de les metàstasis canviant el paradigma de la recerca i obrint un nou horitzó a nous fàrmacs i noves propostes terapèutiques que millorin el tractament. Els seus treballs demostren que les cèl·lules que inicien les metàstasis pirategen un mecanisme de reparació natural del cos i el fan servir per estendre la malaltia a altres òrgans. Fins ara, es pensava que la metàstasi era el resultat de mutacions genètiques que habiliten a la cèl·lula del tumor primari.

Precisament, la metàstasi és la responsable d'un 90% de les morts per càncer. Al món, un de cada dos homes i una de cada tres dones patirà un càncer al llarg de la seva vida. Es tracta d'una malaltia que ens afecta a tots, d'una manera o altra.

Recentment ha publicat a diverses revistes especialitzades un treball en què desxifra l'origen de la metàstasi en què consisteix?

Tres treballs a les revistes Nature, Nature Cancer i properament a Nature Medicine, individualment, així com en conjunt apunten de manera inequívoca al fet que l'adquisició de capacitats metastàsiques per part d'un tumor es basa en l'adopció d'estats regeneratius co creats per part d'algunes cèl·lules mare de tumors. Aquests estats són molts similars als observats en els mateixos teixits durant els processos de regeneració de ferides. Això sembla tenir molt més pes en el procés de metàstasi que no pas en mutacions genètiques específiques que proporcionin funcions estrictament metastàtiques.

Aquesta troballa de quina manera influirà en el tractament del càncer?

Influirà, en termes conceptuals, en què proporcionarà una millor comprensió, més lògica i menys misteriosa, sobre què és i d'on ve la metàstasi. En termes concrets, els treballs ens proporcionen noves dianes terapèutiques per intentar provocar la desaparició de cèl·lules metastàtiques residuals després d'extirpar el tumor primari, i, potser també, després de tractar metàstasis ja declarades, amb la quimio i la immunoteràpia de les quals ja disposem actualment.

Com seran els tractaments i els fàrmacs de nova generació?

Quan els tinguem, seran fàrmacs normals –anticossos o compostos químics– aplicats en combinació amb els tractaments quirúrgics, de radiació, de quimio i d'immunoteràpia que ja tenim i que eliminaran la majoria de la massa tumoral, però potser no acabaran de fer net.

D'aquí a 20 anys tindrem controlat el càncer i la metàstasi?

Ara ja ho tenim bastant controlat, i cal multiplicar per 5 l'efectivitat dels tractaments per poder dir que hem donat un tomb considerable al càncer i ja no és una malaltia com era a principis de segle.

Com hauran d'evolucionar els sistemes de salut públics de països com Catalunya per assumir aquestes troballes?

Doncs amb inversions en recerca, innovació i formació a través d'accions econòmicament sostenibles i políticament blindades. La recerca porta innovació, amb innovació hi ha oportunitat de veritables connexions entre investigadors clínics i bàsics en benefici del malalt; sense aquestes inversions, la salut pública surt més cara, o menys efectiva, o totes dues coses alhora.