El canvi de paradigma en el periodisme

El darrer acte de la jornada va ser la taula rodona moderada per Albert Sáez, director adjunt d'El Periódico, que va girar al voltant de ‘El canvi de paradigma en el periodisme' i que va comptar amb la participació del director de RAC1, Eduard Pujol; la sotsdirectora de l'Ara i impulsora dels seus continguts digitals, Georgina Ferri, i el cap de projectes d'El Nacional, Toni Piqué.
 

Georgina Ferri va ser la primera en prendre la paraula per explicar que el model de negoci de l'Ara no es basa en el tràfic, sinó en la subscripció perquè consideren que l'usuari està disposat a pagar per la informació, si és interessant. D'aquesta manera, aquest diari aposta pels continguts propis.

Igualment, va considerar que el públic vol triar la informació i, per això, se li ha de donar per capes. És a dir, no és el mateix el que es facilita amb una alerta, que amb una pestanya, la notícia del web o l'edició de diari, va assenyalar. També va indicar que el volum i la qualitat de la informació varia i s'ha de jerarquitzar i, això, només ho pot fer el periodista com a verificador i organitzador de la informació.

Per la seva banda, Toni Piqué va coincidir en què el que té valor és la verificació, però que en general el que es valora és la immediatesa i, per tant, les empreses periodístiques han de triar entre un model de negoci fonamentat en la publicitat i, és a dir, en la immediatesa, o en el lector, donant prioritat en aquest cas, a l'edició i la verificació. En aquest sentit, no es va mostrar massa optimista, ja que va assegurar que, mentre els ingressos per publicitat segueixin representant el gran gruix de l'entrada de diners dels mitjans, aquests continuaran apostant per la rapidesa.

Finalment, el director de RAC1, Eduard Pujol, va explicar que el món digital ha permès a la ràdio créixer i ser més forta perquè, avui dia, gairebé tothom porta l'app d'alguna emissora descarregada en el mòbil, mentre que fa uns anys, era molt estrany trobar una persona que portés un aparell de ràdio o un reproductor mp3 a la butxaca.

En aquest sentit, va afirmar que aquest canvi d'hàbit en el consum de ràdio ha fet que les emissores deixessin de configurar les graelles pensant en el oient convencional per dissenyar-les pels oients amb Internet. A més, va indicar que la immediatesa també ha comportat una modificació dels continguts. Fa uns anys, va comentar, la informació es fraccionava i es dirigia cap a un tipus de programa en concret d'una franja horària determinada i, ara, tot tipus d'informació té cabuda en qualsevol programa.

Tots van abordar els mitjans de comunicació com a multiplataforma i el lector com internauta.

Finalment, Pujol va donar una dosi d'optimisme als assistents dient que hi ha finestres per totes les històries si la comunicació és bona i el comunicador té credibilitat, especialment les històries "amb pell". Malgrat això, els tres ponents van coincidir que perquè hi hagi història, hi ha d'haver notícia.

Tots van animar els assistents a crear i produir continguts propis i traslladar-los a premsa, més quan tots van coincidir que la credibilitat en les organitzacions va a l'alça i la dels mitjans ha caigut en els últims anys.

Les intervencions a taula rodona estan recollides en el següent video.