El conseller Comín clou l'Assemblea

El conseller de salut, Toni Comin va començar el seu discurs fent referència al fet que venia de visitar l'Hospital de Viladecans i d'explicar als treballadors que es garanteix la viabilitat del centre i la renovació encara que no hi hagi pressupost.

A continuació, el conseller va fer èmfasi en “l'èxit” del model sanitari català i es va referir a la seva història en el sentit que d'aquesta “s'ha fet norma”.
 

Tot i així, Comin va assegurar que, si li deixessin una pissarra en blanc, tornaria a fer un model com el vigent: de prestació pública, d'accés universal i de provisió diversa. Seguint aquest argumentari, i sota el seu parer, caldria, però, combatre dos prejudicis: quan defensant un model sanitari de cobertura pública, la diversitat de proveïdors es percep com un problema o quan s'aboga només per la prestació pública. 

Fent balanç econòmic i social dels últims 150 anys, va abordar Estat i Capital com dos motors imprescindibles per a la modernització, trobant-hi, però, un inconvenient comú: “les dues forces tenen tendència a desempoderar les persones” i, segons va afirmar, s'hauria d'avançar cap a una “repersonalització”.

Per a Comin, cal “combatre aquests dos dogmatismes” i recuperar la perspectiva del sistema sanitari. Segons el conseller, s'ha de jutjar el tipus de prestadors de serveis sanitaris en base a la qualitat, l'eficiència i la garantia del dret. Va afegir que els prestadors, segons la seva naturalesa, mostren un balanç diferent sobre aquests tres paràmetres.

Així, segons Comin, a Catalunya “hem decidit que cada proveïdor té limitacions i, per això, els hem de combinar i diversificar el risc”. Tot i així, va assenyalar que “hi ha espai per al diàleg i ens hem d'esforçar en posar una definició del model prou compatible amb les dades, l'evidència empírica i la qualitat, l'eficiència i la garantia del dret”.

Sobre la diversitat de proveïdors
El conseller va afegir que, en un model divers, la provisió és un avantatge en si mateix. Tot seguit, va matisar que no es tracta d'una “demonització” i que es compta “quan se'ls necessiti” amb els proveïdors amb afany de lucre de la xarxa hospitalària. Va insistir que no parlava, en cap cas, de revisar la xarxa de salut mental i sociosanitària.

Per acabar el seu discurs, va fer referència a la voluntat de diàleg i de racionalització en les seves polítiques. En aquest sentit, va reblar que “a més transparència, més legitimació” i que els ciutadans es mereixen consens a partir de les discrepàncies de partida.