El Missatger obre nova temporada amb una rentrée complicada per al sector

Aquest primer Missatger "d'inici del curs acadèmic" dedica aquest Editorial a situar de nou el punt de partida de les principals preocupacions del sector davant l'actual entorn econòmic i pressupostari, marcat alhora per un escenari polític pendent de les eleccions autonòmiques.

Pel que fa al sector sanitari les principals preocupacions se centren en 3 temes:

• Escenari de pagaments: des del mes de maig els centres han passat a cobrar l'activitat mensual contractada pel CatSalut de 75 a 90 dies. Es manté un decalatge de 2 mesos pel que fa al pagament de la clàusula de política retributiva i estan pendents de cobrament les regularitzacions del concert de l'any anterior. Aquesta situació afecta els terminis de pagament a proveïdors i/o agreuja la situació financera de les entitats.

• Escenari de tarifes i contractació: des del mes de juny s'aplica la reducció de tarifes del 3,21% i alhora s'ajusta la contractació d'activitat i de facturació de la MHDA. Paral·lelament les entitats estan immerses en un procés intern d'ajustament de despeses per a fer front a uns escenaris de concertació regressius.

• Escenari de la negociació col·lectiva: des del mes de juny s'ha aplicat una reducció del 5% de les retribucions del personal com a conseqüència de la reducció del 3,21% de les tarifes d'acord amb la voluntat que recull la normativa estatal i autonòmica que té per objectiu traslladar l'ajustament del 5% al conjunt de professionals que treballen en la prestació de serveis de cobertura pública. Des del sector però, per tal de mantenir la solidesa del conveni del sector de la sanitat concertada, s'està negociant amb els sindicats, tant a nivell sectorial com d'empresa, la possibilitat d'arribar a pactes que permetin fer front a aquest ajustament, generin coresponsabilitats i evitin els processos de judicialització individual i col·lectiva. Per tant, un repte pels propers mesos és centrar els esforços en pactar i signar el nou conveni del sector sanitari concertat.

Pel que fa al sector d'atenció a la dependència les principals preocupacions se centren en 2 temes:

• La proposta de l'ICASS de finals de juliol vincula l'increment de les tarifes 2010 (4%=0,8% + 3,2% condicionat) a l'acompliment de les condicions laborals dels treballadors/es equiparables al Pacte d'eficàcia limitada vigent que s'aplica a uns proveïdors concrets del sector, a l'acompliment d'uns indicadors per a la millora contínua de la qualitat assistencial i, a unes condicions mínimes d'acreditació de la qualificació dels professionals. La Unió va traslladar a l'ICASS la seva disconformitat, ja que no es pot vincular la retribució general per a la prestació dels serveis a l'obligació d'assumir l'aplicació de compromisos laborals que han estat fruït de pactes singulars d'una part dels agents prestadors dels serveis, i per tant, fora del marc de la negociació col·lectiva del sector.

• Fer front als requeriments que exigeix el procés de conversió de 14.920 places col·laboradores a concertades, procés que es preveu s'iniciï aquest mes de setembre.

La situació és complexa i requereix de respostes estructurals del conjunt del sistema. No es pot fer recaure tot el pes de l'ajustament a les entitats i professionals si realment es vol mantenir el nivell i qualitat de l'atenció que rep el ciutadà.

Així mateix, cal fer esment als moviments que s'estan produint en l'escenari del sector, des del punt de vista orgànic i organitzatiu com a conseqüència de les mesures anunciades pel Govern de la Generalitat en matèria de reordenació administrativa. Una primera expressió ha estat el Decret llei 4/2010 de 3 d'agost, publicat al DOGC del dia 4, en què, d'una banda es declara la supressió de la recent creada Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut i de l'Institut d'Estudis de la Salut, per constituir l'Agència de Qualitat i desenvolupament professional en salut, i de l'altra, es fa una declaració expressa per iniciar els tràmits d'integració de l'empresa pública Institut de Diagnòstic per la Imatge a l'Institut Català de la Salut. Des de La Unió celebrem totes les iniciatives que intentin trobar un marc d'eficiència administrativa respecte els recursos públics, però ens preocupa especialment que aquest criteri ratifiqui la tendència a incrementar el nivell d'entitats sotmeses al procés de funcionament administratiu.