Enric Juliana pronuncia la conferència 'Espanya al divan'

 Enric Juliana va articular la conferència inaugural de l'acte de cloenda de l'Assemblea al voltant del seu últim llibre, Espanya al divan, que resumeix alguns aspectes fonamentals de la situació dels darrers exercicis. El periodista es va referir a la crisi d'aquests temps com un sotrac que ha marcat l'àmbit econòmic però, també, el polític. En aquest sentit, va argumentar que la situació espanyola és més dura que la d'altres països europeus del nostre entorn fent servir algunes dades econòmiques com la caiguda de sis punts del PIB. No obstant això, Juliana va assenyalar que, actualment, existeix algun indicador que mostra una certa recuperació com el repunt del consum o la confiança. De tota manera, va incidir en el fet que la situació econòmica difícilment tornarà a ser com la de fa deu anys, quan es podia copsar la marxa de l'economia per la concentració d'activitat als carrers, en especial, als madrilenys.
 

Davant d'aquesta situació de constricció econòmica, Enric Juliana va analitzar com han funcionat els mecanismes de resistència política i social, referint-se a Espanya com un Estat “subjectat” o “tutelat” per la Unió Europea, encara que no de manera formal. A diferència d'altres països meridionals, segons va explicar, s'ha actuat “amb molta prudència política” perquè no es repetissin situacions com les d'Itàlia o Grècia.  

 Però el fet és que, tal com va dir, “aquesta subjecció ha afectat la política espanyola i la intervenció dels òrgans interns, com les autonomies”. Seguint aquest fil, va defensar que, quan hi ha un daltabaix, es busca un culpable, i, en aquest cas, han estat les autonomies. Des del seu punt de vista, hi ha hagut altres problemes que han posat contra les cordes l'economia del país, com ara les caixes d'estalvi, la bombolla immobiliària, l'acumulació del dèficit de la indústria elèctrica o el deute de les forces armades espanyoles. El periodista va fer una síntesi molt gràfica: “ens havíem cregut que teníem un país talla gran i encara estem a la fase dels ajustaments”.
 

Enmig d'aquest panorama, Enric Juliana va abordar la qüestió catalana com una peça clau i va considerar que els resultats de les pròximes eleccions europees del 25 de maig seran com una radiografia. Continuant amb el símil, va opinar que els resultats detectaran fractures, referint-se al possible grau d'abstenció i de confiança dipositada en els partits majoritaris.

En l'àmbit polític, Juliana va opinar que Catalunya ha marcat el seu propi calendari fixant la consulta per al 9 de novembre, recordant les mobilitzacions ciutadanes de la tardor de 2013. En aquesta línia, va recomanar parar atenció al que succeeixi el 18 de setembre a Escòcia, tot subratllant que els anglesos han donat una lliçó de democràcia.

Un moment polític "apassionant"
Per tot plegat, va qualificar el moment polític com “apassionant” i va recalcar que els processos polítics són llargs perquè, alhora, inclouen processos socials. Segons Juliana, l'adaptació de les polítiques europees a un nou marc polític, econòmic i social serà llarg i el que està en joc és la definició de l'Estat. Va posar exemples: per als catalans, aquest Estat ha de deixar llibertat perquè Catalunya s'organitzi millor per afrontar els problemes, per als extremenys, aquest Estat ha de ser més proteccionista.

El periodista va cloure la seva intervenció fent èmfasi en el fet que la ciutadania viu “una situació d'espant públic” i que, quan això passa, es tendeix a buscar protecció. Segons va puntualitzar, en termes polítics això vol dir tendència al conservadorisme, el que pronostica per a les eleccions del 25 de maig.