Grup 4 - Els recursos humans i la negociació col·lectiva en el marc de les polítiques d'RSC

Dijous 12/02/2015

El grup 4 va abordar els recursos humans i la negociació col·lectiva en el marc de les polítiques d'RSC a partir de la discussió sobre diversos àmbits d'actuació. Va estar constituït per 25 participants, coordinat per José Luís Ibáñez i Jesús Ezquerra, i va comptar amb el suport de Xavier Baro i Héctor Cantero. En primer lloc, va tractar sobre quines accions es poden fer per disposar d'unes polítiques de reestructuració interna responsable, es va comentar que cal flexibilitzar les relacions laborals, mitjançant l'acord i el diàleg. I, en cas de ser necessari dur a terme acomiadaments, s'haurien de fer alineant l'interès per conservar els professionals més productius i de més talent amb les necessitats de sostenibilitat pressupostària.

Accions per unes polítiques que garanteixin l'ocupabilitat dels professionals: formació, desenvolupament i aprenentatge continu

En el camp de la millora de la normativa laboral en matèria de conciliació es va valorar com a imprescindible incorporar elements d'innovació que permetin alinear les expectatives i necessitats de les persones. Especialment amb referència a la flexibilitat en la distribució de les càrregues de treball.

Finalment, sobre polítiques i sistemes de prevenció i gestió dels riscos psicosocials, es va concloure que cal que l'organització faci una declaració programàtica, de compromís i constatable, així com dotar-se d'eines per disposar de diagnòstics de la realitat i detectar els riscos. D'altra banda, van comentar que fa falta millorar les polítiques de comunicació interna, proporcionar eines de gestió i direcció de persones als comandaments i habilitar espais de participació i discussió interdisciplinaris sobre els aspectes a millorar.

L'RSC com a eina estratègica
Per acabar, es va definir l'RSC com una eina estratègica de l'organització que va més enllà del concepte de negociació sindical i de la contractualització de les pràctiques. Per tant, no pot convertir-se en una política de drets adquirit, ni ser moneda de canvi en processos de negociació sindical.