La gestió de les TIC aplicades a la salut, dels protocols als processos

La conferència inaugural del doctor Jordi Varela, professor del màster d'eHealth d'Enginyeria a La Salle, va versar sobre la gestió de les TIC aplicades a la salut, que va abordar des de tres punts de vista: l'univers de la clínica, l'univers del pacient i l'univers de la gestió clínica.

L'univers de la clínica

Jordi Varela va explicar que des d'aquesta visió cal aportar l'evidència al consultori a través de millors pràctiques així com promoure sistemes de suport a la decisió clínica. Pel que fa a les primeres, va posar com a exemple la iniciativa DianaSalud (Divulgació d'Iniciatives per Analitzar l'Adequació en Salut), un projecte impulsat des de l'Institut Carlos III. Precisament, una de les iniciatives que promou és la Millora per a l'Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica (MAPAC), coordinada pel Servei d'Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

A més d'un recull d'iniciatives identificades per millorar l'adequació, DianaSalud és un punt de consulta de les recomanacions o anàlisis formulats per a la millora de l'adequació.

Pel que fa als sistemes de suport a la decisió clínica, Varela va mostrar com a exemple el model de suport a la petició de proves radiològiques basat en l'evidència ACRselect® (American College of Radiology) que ha adoptat el Centre de Diagnòstic per la Imatge Clínic (CDIC). Aquest instrument té dues característiques principals:

• És un sistema computat de gestió de la informació que prové de guies de pràctica clínica basades en l'evidència.
• Utilitza una escala d'adequació d'1 a 9: 1-2-3 baixa adequació, i a l'altre extrem, 7-8-9 elevada adequació. Aquesta escala ha estat provada des de fa més de 30 anys en els treballs de consens de Rand Corporation (UCLA).

Quan, per exemple, un metge sol·licita una prova per al diagnòstic d'un pacient amb dolor lumbar, la pantalla l'avisarà que aquesta tècnica té una adequació d'1 (la més baixa) i que té dues alternatives a considerar: radiografia i TAC. Malgrat això, el metge pot demanar la prova, però el grau d'adequació de la petició li quedarà registrat.

L'univers del pacient

Jordi Varela va abordar aquest punt de vista des de diferents eixos:

• Carpetes de salut i ús del mail. Respecte a la carpeta va fer una valoració positiva i, respecte al mail, va comentar que té un impacte discret com a instrument assistencial.
• Apps regulades i wereables. Va destacar que les aplicacions i els wereables (conjunt d'aparells i dispositius electrònics que s'incorporen en algunes parts del cos interactuant amb l'usuari i amb altres dispositius amb la finalitat de fer una funció específica, com ara les polseres que monitoritzen l'estat de salut) no estan demostrant cost-eficàcia, encara que puguin ser útils.
• Xarxes socials de pacients. Segons els estudis fets, va qualificar-les d'útils perquè l'usuari se sent recolzat per altres persones que es troben amb el mateix problema de salut o social, fet que comporta conseqüències positives per a ells encara que existeix poca evidència de resultats de salut en termes objectius.
• Suport a la solitud i a la vellesa. Va opinar que és necessària una reflexió profunda sobre què aporta l'ús de les TIC i la necessitat de coordinar recursos en l'atenció a la cronicitat.

L'univers de la gestió clínica

Varela va tractar aquesta perspectiva des de diversos prismes:

• Història clínica informatitzada. La va qualificar com a instrument bo, però que ha de superar constantment un obstacle del sistema que és la seva pròpia fragmentació.
• Decisió clínica compartida amb el pacient. Va considerar que cal un esforç de pedagogia i empatia a l'hora de traslladar la informació al pacient i va posar de manifest que aquesta tendència està introduint aquest tipus de pràctiques en la docència al personal sanitari.
• Seguretat del pacient. Va opinar que, malgrat els esforços fets, s'ha d'incentivar la identificació de pacients, el check list quirúrgic i el registre d'incidències.
• Visualització assistencial. Va assenyalar que les més de cent mil apps o la telehealth estan demostrant resultats massa ambigus. En aquest sentit, va convidar a fer una reflexió el sector sanitari i de la indústria per caminar de manera simultània.
• Big data. Va defensar aquesta eina com un clar avenç per a la recerca i les troballes científiques. També va posar de manifest el debat sobre la utilització de dades al món occidental i va constatar les diferències que hi ha entre els Estats Units i Europa. Segons va dir, mentre que allà la sol·licituds de dades voluntàries ha resolt algunes reticències, aquí la medicina ha avançat gràcies als estudis poblacionals.

Podeu descarregar la presentació de Jordi Varela per ampliar la informació: