La Llei de serveis socials: anàlisi tècnica i implicacions en el sector

La visió dels legisladors

Participants : Josep Cleries, grup parlamentari de CiU; Consol Prados, grup parlamentari del PSC i Pere Bosch, grup parlamentari d'ERC

President taula : Josep Ganduxé

Els tres diputats van coincidir que aquesta nova llei no constitueix el quart pilar de l'Estat del Benestar però sí que ajuda a construir-lo i que la seva importància queda reflectida en el fet que es una llei que, des del primer moment que va començar a desenvolupar-se va comptar amb el consens de tots els partits polítics.

Josep Cleries va destacar el fet que des del 2003 el pressupost de la Generalitat de Catalunya em matèria social s'ha doblat i que, en canvi, els ciutadans no han notat els resultats. En aquest sentit, afirma que són necessaris més recursos però, sobretot, una gestió eficaç i eficient. Així mateix, Cleries va lamentar la subordinació de la Llei de serveis socials a la Ley de Dependencia i que un mes després de l'entrada en vigor encara no s'hagi definit la cartera de serveis ni la creació de l'Agència de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència.

D'altra banda, Consol Prados va subratllar la generació de riquesa i el dinamisme que suposarà l'aplicació d'aquesta nova llei per a la societat. Va recordar que la inversió serà de 2.000 milions d'euros en vuit anys i que es crearan prop de 53.000 llocs de treball.

Per a Pere Bosch un dels elements fonamentals de la Llei és el finançament, que s'ha de concretar el mes d'agost. Com es va dir al llarg de la jornada, la Llei determina que el dret a l'atenció és un dret universal però no pot ser gratuït i contempla el copagament segons la renda personal, de cada individu, a diferència de com era fins a l'actualitat que en la valoració d'aquest copagament rdepenia de la la valoració de la renda de les famílies.. Tanmateix, tots els diputats van coincidir que cal tendir a la gratuïtat de l'atenció.

Prados i Bosch van manifestar que la Llei ajudarà a dignificar la figura del cuidador qui rebrà millors condicions retributives, laborals i formatives. Així mateix, la Llei ampliarà el dret de l'usuari a triar la modalitat d'atenció (família, residència, atenció domicilària, etc.) També van afirmar que la Llei aposta per les administracions locals que són les que estan més a prop del ciutadà.

Anàlisi tècnica i jurídica de la Llei

Ponent: Josep M Bosch, assessor jurídic de La Unió

L'expert jurídic de La Unió va qualificar el text de la Llei d'ambiciós, per intentar posar ordre a un sector molt complex; d'extens, ja que comprèn 111 articles; d'innovador perquè és la primera comunitat autònoma que legisla; i d'arriscat, atès que ordena una activitat ja existent.

Per a Bosch, la provisió privada està poc present en la normativa i considera que les entitats privades haurien de tenir un rol més destacat. Així mateix, va posar de manifest que la Llei fa una discriminació positiva de les entitats d'iniciativa social en relació a les entitats d'iniciativa mercantil. Finalment, va advertir que les expectatives generades per la Llei són molt grans i que, per acomplir-les, cal una forta inversió econòmica. Va posar de manifest totes aquelles qüestions que, text en ma, generen dubtes en la interpretació de la mateixa, fent esment a les conseqüències que això pot tenir en la realitat del sector.

Implicacions per a les prestacions socials existents; la visió de les entitats proveïdores de serveis

Participants: Sònia Mariscal, directora de Sabadell Gent Gran; María José Delor, directora tècnica de la Fundació Pere Mata i Dolors Saballs, coordinadora de la Coordinadora Catalana de Centres de Profunds de Catalunya i Gerent de la Coordinadora de Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya.

President taula: Roser Fernández, directora general de La Unió

Les entitats proveïdores de serveis van expressar els seus dubtes i preocupacions pel que fa a la futura aplicació de la normativa. Sònia Mariscal, per exemple, es va preguntar com s'afrontaran algunes exigències de la Llei com l'homologació laboral, els estàndards de qualitat o com se solucionaran problemes com el dels impagats. Va celebrar, però, altres mesures previstes per la Llei com l'adjudicació d'un “professional de referència”.

Per a María José Delor la Llei no defineix de manera clara el que espera l'administració de la iniciativa privada. Per la seva banda, Dolors Saballs va qüestionar la sostenibilitat de la Llei considerant que si es vol tendir que els serveis siguin universals i gratuïts s'hauria de concretar un calendari de finançament

La implementació de la Llei; cartera de serveis, acreditació de centres, política de concertació, programació territorial

Membres taula: Josep Ganduxé; Carolina Homar, directora general de l'ICASS (Departament d'Acció Social i Ciutadania) i Esteve Picola, vicepresident segon de La Unió.

Carolina Homar va aclarir que moltes de les parts de la Llei encara s'estan treballant i no tenen el nivell de concreció desitjat. En aquest sentit, va destacar que un dels elements claus i pendents encara és l'elaboració de la cartera de serveis que es definirà per al període 2008-2009.

A més a més, Homar va assenyalar com a principals implicacions d'aquesta nova Llei un creixement potencial d'usuaris (ara són 700.000 i per al 2015 es preveu que siguin un milió); l'ampliació de la tipologia de serveis i del seu grau de cobertura; i l'ampliació de la inversió pública i el finançament disponible. Per a Homar, tot això generarà creixement d'oportunitats i diversificació de serveis, una millora del finançament i mecanismes d'estabilitat financera.

En aquest sentit, Homar va explicar que els esforços de les entitats prestadores de serveis s'hauran de centrar a acomplir requisits d'acreditació; garantir estàndards de qualitat; captar o mantenir personal; aconseguir mobilitat de recursos suficients per al creixement i incorporar la dimensió més participativa dels usuaris.

El vicepresident segon La Unió va cloure la Jornada, fent una resum de tots els aspectes tractats, posant sobre la taula els reptes que per a tots els agents representa aquesta Llei i les perspectives que obre.