Reyes Gualda, gerent del Nou Hospital Evangèlic

"La falta de dones en posicions directives i de responsabilitat al sector salut i social passa, també, a d'altres àmbits. Provinc del sector financer i tampoc varia molt el percentatge de dones en llocs directius. És curiós veure el canvi entre el nombre de dones que cursen una carrera i les que s'inscriuen a màsters o programes per a directius. Recordo la meva promoció de PDD a IESE, on érem 5 dones en un grup d'uns 50 homes. Hi ha dues raons, que crec que determinen aquest fet. La primera és que hi ha un nombre significatiu de dones que, al valorar la vida d'un càrrec directiu i la compatibilitat amb la vida familiar, especialment si es tenen fills o se'n volen tenir, desestimen aquesta possibilitat o la consideren poc atractiva.

L'altra raó és externa, i ve donada per una cultura organitzacional conservadora, rígida, jeràrquica i proteccionista que busca replicar el model directiu conegut, que principalment és masculí, amb un prototip de càrrec directiu focalitzat en la feina i poc integrador amb d'altres àrees de la vida.

Es busca un lideratge que valora els hardskills, coneixements, competències i habilitats tècniques i experiència professional.

De forma conscient o inconscient es creu que un home ho pot fer millor i, sobretot, que no tindrà tantes “distraccions familiars”. Es donen més oportunitats als homes  i, conseqüentment, acostumen a tenir més experiència professional, el que fa que es retroalimenti aquesta manera de fer.

Per augmentar el nombre de dones que ocupen càrrecs directius o de responsabilitat s'ha d'influir en la valoració que les pròpies dones fan del càrrec directiu. Això s'aconseguirà quan realment creguin que és possible no haver d'escollir entre la vida familiar i el càrrec. Que no cal ser una heroïna per portar una vida equilibrada entre la feina i la família. Això també ve donat pel rol de l'home en les responsabilitats de la vida familiar. Qui demana permís a la feina per acompanyar el fill/a al metge? Qui va a l'escola a buscar el nen quan es posa malalt?

Tanmateix, l'actitud de l'home a la feina vindrà donada per la cultura organitzacional, on ja es pressuposa que és la dona la que demanarà permís per atendre les emergències familiars.

Crec que, poc a poc, la cultura de les organitzacions s'està feminitzant, valorant altres tipus de lideratge on les competències més soft (empatia, escolta, comunicació, etc.) s'estan revaloritzant i s'estan trencant barreres. Però, queda per aconseguir que, per part de l'empresa, no es visquin els embarassos i els primes anys de maternitat com una penalització associada a la dona. És cert que aquest fet té uns costos addicionals i aquests haurien de veure's compensats molt més per la Seguretat Social o per altre tipus d'incentius.

D'altra banda, l'home hauria de canviar de rol assumint el mateix compromís i pes en la vida familiar, de manera que, de forma pràctica, per a l'empresa no ni hagués diferència entre dones i homes en els seus compromisos fora de la feina."