Treball en xarxa: una utopia?

A la segona taula rodona es va debatre sobre el ‘Treball en xarxa: una utopia?', la qual va comptar amb la participació de Josep Ganduxé, director general de Centres Blauclínic; Lydia Padró, cap de la Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris; Mónica Ribas, subdirectora general d'Atenció i Promoció de l'Autonomia Personal de la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Ricard Fernández, gerent de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, a més, de Sebastià Gallardo, director mèdic del Centre Albada de la Corporació Sanitària Parc Taulí i membre del Consell de Sector d'Atenció Sociosanitària de La Unió, com a moderador.

Josep Ganduxé va ser el primer en intervenir i ho va fer presentant un històric de diversos documents oficials que va servir per fer un seguiment de l'evolució del sector social. L'històric va permetre veure com, des del 2005 -any en el que es va presentar el primer pla director sociosanitari- fins l'actualitat, no hi ha grans diferències, per la qual cosa va demanar que “la teoria es posi en pràctica perquè la primera no ha canviat gaire i, en canvi, el sector sí ha evolucionat". "Ens podem equivocar, però s'ha d'activar una possible solució pel sector”, va afegir.
 

Per la seva part, Lydia Padró va assegurar que “treballar en xarxa no és una utopia perquè ja s'està fent, tot i que és cert que queda molt per millorar”. Així mateix, va parlar sobre els canvis que ha experimentat el sector en els darrers anys i que han fet que, avui, hi hagi 300 pacients ingressats a aguts que no hi haurien d'estar i que les residències atenguin persones amb un elevat grau de complexitat. Igualment, va explicar que resulta un sector poc atractiu per als professionals perquè presenta poca tecnificació, hi ha manca de línies d'atenció (consultes externes, hospitals de dia, etc.), té unes estructures antigues i no s'aposta per la formació continuada. Com a factors que considera necessaris aplicar per millorar, va designar la coordinació, la innovació i l'adaptació de l'Administració.
 

A continuació, Mónica Ribas va fer referència a l'atenció de llarga estada, que depèn de l'àmbit social. Va explicar que la transició de les persones de l'àmbit sanitari al social resulta complicada perquè depenen de dos organismes diferents amb dos sistemes de funcionament diferents. Segons va dir, per aconseguir ser eficients i procurar el benestar de les persones cal canviar la situació adequant les normatives. Igualment, va situar el copagament com un altre dels inconvenients del sector, ja què “resulta difícil fer entendre a un pacient que passa de la convalescència a una estada de llarga durada que ha d'abonar el copagament quan no es mou de centre ni de llit”. Com a possible alternativa a aquest fet va proposar l'establiment d'una taxa. Tampoc es va mostrar a favor que a un pacient de llarga estada se li retiri l'ajut de cuidador no professional quan ingressa perquè, moltes vegades, no se li proporciona una atenció de 24 hores i el cuidador ha de continuar la seva tasca durant una part del dia.
 

Finalment, Ricard Fernández va argumentar que l'increment de la dependència de la gent gran es deu al deteriorament de la salut, la pobresa i la soledat. També va considerar que la inversió en atenció domiciliària és necessària per combatre aquests problemes, tenint en compte que als centres no hi ha plaça per tothom, ni suficient personal qualificat, ja que es tracta d'un sector on es paguen sous baixos i, per tant, resulta poc atractiu per als professionals. Així, va demanar que les institucions dignifiquin els serveis sociosanitaris equiparant les condicions laborals i els pressupostos d'inversió.
 

A les presentacions adjuntes, es poden conèixer els detalls de les ponències.