Les tendències de l’entorn més proper

La jornada va continuar amb una taula rodona sobre les tendències de l'entorn, des de diferents perspectives. La conformaven Anna Cabré, directora honorària del Centre d'Estudis Demogràfics, sobre les tendències en la població; Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que va aprofundir en l'economia i la societat; Genís Roca, president de Roca Salvatella, sobre la transformació digital, Esther Casademont, directora d'Hunivers People Hub, que va posar de relleu les emocions i el mapa relacional a les organitzacions.

Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmic, Estudis i Prospectiva de La Unió, moderador de la taula, va destacar el clar compromís dels quatre ponents amb la societat des del seu àmbit de treball al llarg de la seva consolidada i reconeguda trajectòria professional.

Des del punt de vista de la demografia, Anna Cabré va fer una fotografia la situació actual. En aquest sentit, va afirmar que "les migracions no es poden passar per alt", però alhora va assegurar que la migració de joves no és tant significativa com sembla, ja que “els joves diuen que marxen però és una fantasia migratòria. Només ho pensen, però no acaben marxant”. Aquest fenomen, però, va recalcar que és important perquè amb la “mobilitat” també es desplacen malalties i per tant, serà imprescindible treballar per una connexió eficaç d'historials clínics. (Podeu veure el tall de vídeo)

D'altra banda, va parlar de fecunditat i natalitat. La fecunditat continuarà sent d'1,5 fills per dona, però la natalitat baixarà perquè “la generació del babyboom ja té més de 40 anys”. “Ara, però, ens hem de fixar en la longevitat, ja que tindrem molta més gent gran pels avenços de la medicina” i això ens abocarà al debat sobre l'eutanàsia. Segons Cabré, serà el gran debat social i ètic dels pròxims anys. L'encaix entre el diagnòstic precoç, el testament vital i el fet que les persones cada vegada són més cultes i una possible legislació de l'eutanàsia, configurarà un “còctel” va argumentar.

Per la seva banda, el catedràtic d'Economia, Guillem López Casasnovas, va destacar que normalment “parlem de la sostenibilitat financera del sistema sanitari, però mai del que s'assoleix, i això ha de canviar”. Va assegurar que la sostenibilitat és un concepte molt polític, i que hem de centrar-nos en la solvència. Així doncs, López Casasnovas va fer un clam per respondre noves situacions a partir de la solvència, capacitat del sistema de donar solucions a noves situacions. A més, va marcar com a repte pel conjunt de la ciutadania el fet d'entendre les responsabilitats públiques i privades del sector. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Va constatar que el coneixement cada vegada és més global i, precisament això, xoca amb la restricció pressupostària. “Vosaltres sou els que heu de gestionar aquesta restricció perquè cada vegada genera més frustració”, va exclamar. D'altra banda, va posar l'accent en la transferència de risc als proveïdors de forma ordenada, ja que “si no ho feu hem begut oli”. I també va aprofitar per empènyer als assistents a explicar la relació cost-efectivitat a l'hora de demanar més recursos per la salut. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Genís Roca, expert en com la transformació digital està alterant els entorns personals, professionals i empresarials va posar l'èmfasi en què “la transformació digital és l'excusa que fem servir per introduir canvis a les organitzacions”. Segons Roca, la transformació digital significa canviar a una velocitat moderada sense parar, assolint dinàmiques d'incorporació de novetats molt sovint, per tant “ja no és un tema només del departament de màrqueting de les nostres empreses, sinó que obliga a ordenar-ho tot”.

“Avui en dia tot passa per com d'eficaços som generant, custodiant i utilitzant les dades per prendre decisions. Però, a més a més, s'ha de fer a temps real i aquí és quan apareix el concepte de Big Data”, va explicar. Genís Roca va mostrar-se convençut en què apareixerà un nou segment que voldrà custodiar les dades i això afectarà, entre d'altres, el sistema sanitari. “De qui són les dades?”, va preguntar Roca de manera retòrica. Sobre aquest aspecte va afegir que el sector sanitari veu natural la custòdia de les dades, però “naixeran exigències socials”. Així doncs, va acabar afirmant que el sector s'haurà de protegir legalment, tenint en compte l'ètica de les dades i com es manipulen. https://bongo.gg
 

Per últim, Esther Casademont es va centrar les persones dins les organitzacions. Va constatar que el pacient està multiplicant el seu nivell d'exigència i que per canviar les organitzacions s'ha d'anar a “treballar fins al seu moll de l'os”. També va ressaltar la importància de les persones dins les organitzacions i és que actualment “la gent escull que el que fa tingui sentit, sinó no els satisfà”. Per tant, “no només es tracta de conciliar, sinó que també es busca l'equilibri entre la llibertat i la felicitat”. (Podeu veure el tall de vídeo) 

Casademont va afirmar que el més difícil dins una empresa és la gestió de les emocions, tot i que és absolutament necessari. A més, va preveure que les empreses del futur s'orienten cap al mapa relacional. “Ens hem oblidat de les nostres persones, però si incorporem el mapa relacional al nostre pla empresarial, llavors triomfarem”, va assegurar.

Podeu recuperar les intervencions que es van fer en la taula rodona en el següent vídeo: