Un model de col·laboració publicoprivada d'èxit

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va centrar la seva explicació a presentar l'entitat, el model portuari i el volum de negoci que genera, així com a buscar el comú denominador de la col·laboració publicoprivada al Port i a l'àmbit sanitari i d'atenció a la dependència.

Pel que fa al Port de Barcelona, Cambra va explicar que és la principal infraestructura de transports i logística de Catalunya, de l'Estat espanyol i el primer nucli logístic del sud d'Europa (juntament amb l'aeroport del Prat, el Consorci de la Zona Franca, la Zona d'Activitats Logístiques i el Polígon Pratenc, que es troben en un radi molt petit).

Sixte Cambra va assenyalar que el port també ocupa la primera posició en valor de les mercaderies, facturació i connexions internacionals. En aquest sentit, va destacar que la diversificació del Port és un gran actiu, ja que es genera activitat en l'àmbit de l'exportació, els creuers, en el comercial, en el de l'energia i en el logístic. Cambra va ressaltar que el Port de Barcelona és líder en algunes d'aquestes àrees. Així, és el primer port de creuers a Europa i la Mediterrània, el primer port de la Mediterrània en vehicles i el primer de l'Estat en short sea shipping (transport de curta distància). A més, Sixte Cambra va posar en relleu que el Port de Barcelona és l'únic de l'Estat que es manté sempre ocupant les principals posicions econòmiques i d'activitat.
 

Per donar una idea de la dimensió econòmica del Port, el seu president va apuntar que la comunitat portuària aplega més de 500 empreses i genera 35.000 llocs de treball. El valor afegit del Port rau, segons va dir, en el fet que sigui un port d'import/export (no de transbordament) i que compta, a més, amb una potent àrea d'influència. El port canalitza, segons va informar, mercaderies per valor de més de 52.000 milions d'euros. Actualment, vehicula el 77% del comerç exterior de Catalunya i el 21% del comerç exterior de l'Estat espanyol.

Model portuari
Sixte Cambra va continuar la seva exposició abordant el model de negoci del port que ha passat de landlord a catalitzador de negoci. Abans, però, va matisar la seva titularitat jurídica. El Port de Barcelona és un ens públic de titularitat estatal, integrat dins de Puertos del Estado. La Generalitat conforma el consell d'Administració i en nomena el president. Cambra va qualificar aquesta situació “d'anòmala”.

Com a característica rellevant del Port, Sixte Cambra va remarcar l'autonomia econòmica, ja que ni aporta ni rep ingressos de l'Estat. Tot i així, va explicar que tots els ports aporten a l'Estat un 4% dels seus ingressos trimestralment i que també funciona un Fondo de Compensación Interportuaria.

Tradicionalment, el port de Barcelona havia gestionat i administrat el terreny portuari a través de l'atorgament de concessions a empreses privades per desenvolupar negocis vinculats a l'activitat marítima i portuària (terminals de càrrega, dipòsits de contenidors, magatzems, etc.). En aquesta línia, va emfatitzar que la relació públicoprivada “és inherent” a aquest àmbit.
 

Cambra va continuar explicant l'evolució del model de negoci, que s'ha convertit en un dinamitzador de negocis dels mateixos operadors i, fins i tot, de les activitats i serveis que inicialment podrien ser deficitaris però que es consideren estratègics.

Contribució a l'activitat econòmica
Per mostrar la complementarietat del sistema públic i del privat, Sixte Cambra va posar l'exemple del volum d'inversions entre els anys 2000 i 2014. Va explicar que, en els últims 10 anys, dels 4.000 milions d'euros invertits, 2.000 procedeixen del sistema públic i 2.000, del privat. Aquest grau de col·laboració ha permès ampliar la capacitat per operar i, per tant, la capacitat per contribuir a l'economia. Mostbet BD https://mostbet-bangladesh.biz – Online Casino, Sports Betting in Bangladesh.

En aquesta línia va posar diversos exemples:

• Atrac 34 b. Una inversió inicial del Port de 7 milions d'euros va generar una inversió privada molt superior, fent del Port de Barcelona el principal hub de productes petrolífers de la Mediterrània.
• Terminal Grimaldi Barcelona. La construcció d'aquesta nova estació marítima va ser possible gràcies a l'ampliació i reordenació del moll Costa per part del Port i a la inversió realitzada per aquesta companyia.
• Creuers del Port de Barcelona. Empresa participada inicialment per Acciona Transmediterránea, Aldeasa i Port de Barcelona. S'ha convertit en un agent clau per a l'èxit del sector de creuers a Barcelona, ja que gestiona 5 de les 7 terminals de creuers del Port.
• Moll Prat/BEST. És la terminal de contenidors més avançada de la Mediterrània. Ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Port, que va construir la infraestructura (moll Prat), i Hutchison Port Holdings (primer operador de terminals portuàries al món), el qual ha desenvolupat la superestructura (pavimentació i instal·lació de grues).
• Zona d'activitat logística (ZAL). Cilsa, empresa impulsora i gestoria de la ZAL, participada pel Port de Barcelona. Construcció de naus logístiques “a la carta” per operadors logístics i multinacionals amb necessitats de distribució global.
• Servei Barcelyon Express. Servei de tren que connecta Barcelona amb França, impulsat per una joint venture entre RENFE i Port de Barcelona.

Sixte Cambra va considerar que el comú denominador de totes aquestes actuacions i de les que, en general, es duen a terme al Port és l'estreta col·laboració dels sectors públic i privat.

El president del Port va insistir en el fet que la missió final de l'entitat és contribuir a l'activitat econòmica a través de la internacionalització i generar ocupació, a més, va subratllar que actua amb una forta cultura empresarial. Així mateix, va destacar que per assolir la seva missió ha estat essencial l'estabilitat en la línia estratègica del Port, amb independència dels canvis polítics.

Al final, Sixte Cambra va insistir que volen contribuir a l'economia del país perquè són un sector amb vocació de servei. I va afegir que són, com La Unió, una institució de serveis igual que l'assistència sanitària. A més, va destacar que l'objectiu del Port és ser generador de riquesa i, sobretot, crear ocupació.