Workshop. 'Cronicitat avançada als hospitals de Catalunya'

El workshop Cronicitat avançada als hospitals de Catalunya va ser molt participatiu i  va anar a càrrec de Xavier Gómez-Batiste, director de la càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i director del centre col•laborador de l'OMS de programes públics i Joaquim Esperalba, director de la càtedra d'Innovació i Salut de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Aquest espai de treball va tenir com a objectiu la identificació de les necessitats d'aquesta tipologia de pacients i l'adequació de la resposta dels hospitals a partir d'aquestes necessitats específiques, que constitueixen el primer pas per tal de fomentar els canvis que ens han de conduir a més eficiència assistencial.

Primer es va fer una anàlisi de l'actual situació de l'atenció pal•liativa als hospitals d'aguts i es va destacar que cal afavorir-la perquè cada vegada hi ha més persones que requereixen d'aquesta atenció, també es va afegir que la malaltia va evolucionant i es presenta de manera pluripatològica.

Així mateix, es va explicar que un abordatge adequat i multidisciplinar millora l'atenció assistencial del pacient reduint el patiment, millorant els símptomes, l'adaptació o l'experiència dels familiars i dels professionals i que també s'ha de basar en el respecte als valors de la persona. Una atenció adequada millora la satisfacció del pacient i del seu entorn però també incideix positivament en els resultats de funcionament de l'hospital.

En aquesta reflexió es van detectar àrees de millora com la baixa cobertura, la variabilitat en els serveis convencionals, les dificultats en l'accessibilitat i l'atenció continuada, l'atenció de resultats o la necessitat de més formació en els professionals.

Segons va explicar Xavier Gómez-Batiste l'abordatge de la cronicitat del segle XXI passa per aplicar nous conceptes i per treballar amb una atenció pal•liativa integral i integrada en les persones amb condicions cròniques avançades en serveis de salut i socials i incloent les seves famílies de manera més rellevant. Així mateix, també va exposar els principals aspectes de l'instrument NECPAL CCOMS-ICO als hospitals i del MACA com a manera d'identificar els malalts crònics i proporcionar-los una atenció més adequada i va subratllar que constitueix una mala praxi no fer-ho. En aquesta línia, va fer diverses recomanacions per tal que els centres dimensionin i organitzin millor l'atenció a aquests malalts i va remarcar que una atenció a la cronicitat i a les cures pal•liatives adequada és un indicador del respecte d'una societat per la dignitat.

Cronicitat, revolució assistencial

 En la part de diàleg amb els assistents es van perfilar les principals dificultats de l'atenció a la cronicitat. Pel conjunt dels assistents, aquest abordatge assistencial ha esdevingut una revolució dins del món de la medicina i requereix encara una adaptació del propi professional que hauria de comptar amb més suport formatiu des de la universitat. Pels assistents, no es tracta tant de manca de recursos com de canvi de mentalitat i de necessitat de lideratge en els centres però també a nivell de territori.

Per tal de superar aquestes dificultats, es van apuntar algunes propostes com la necessitat d'unitats multidisciplinars als centres, més treball en equip, la necessitat d'incentivar programes i protocols que ajudin als professionals a fer una correcta identificació en l'abordatge de la cronicitat.

Podeu accedir a la presentació.