Blog

Encara tenia al cap un parell d'articles recents sobre el model sanitari català (1), (2), quan el dijous 4 de desembre una inspiradora conferència inaugural de la V Jornada Associativa de La Unió em feia donar voltes de nou al tema de la beneficència i el lucre en el nostre sector, derivada de la discussió polaritzada entre públic i privat. Aquell matí, en Josep Maria Canyelles ens parlava de Responsabilitat Social a les organitzacions i em va semblar comprendre que això és el que la societat demana de les entitats que treballen per al sistema públic de salut i social.

La Fundació Althaia es va constituir l'any 2002 i va ser la culminació d'un llarg procés de fusió dels cinc hospitals que hi havia a Manresa els anys 80. El Patronat ja unificat el constituïen, inicialment, l'Orde de Sant Joan de Déu, la Mútua Manresana, Caixa Manresa i l'Ajuntament, essent l'alcalde el president. Posteriorment es va incorporar la Generalitat, amb un vocal designat pel Departament de Salut.

A propòsit de la recent inauguració de l'ampliació de l'Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia de Manresa, voldria aprofitar per remarcar que aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració publicoprivada, característica molt arrelada i associada al model sanitari català.

El passat 9 d'octubre es va presentar el primer informe sobre els Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya. Des d'aquell mateix dia ja es pot consultar al web, a l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

En resum, destacaria que fins ara no es veu un impacte en els indicadors de salut en termes de població general. L'esperança de vida continua en augment, la mortalitat per al conjunt de les causes manté la tendència descendent i la salut autopercebuda ha presentat una tendència a la millora si es compara l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2006 amb les dades més recents de l'ESCA contínua dels anys 2011-2012.

Pocs dies abans d'acabar juliol, vam estar a la Residència de Sant Vicenç de Castellet. Allà, els seus professionals ens van fer un regal: compartir la seva descoberta de les bones pràctiques. Feien punt i seguit a unes setmanes en les quals van voler que els assessoréssim i acompanyéssim per descobrir, explicitar i donar sortida a un canvi revolucionari en les seves vides professionals: prendre consciència de les bones pràctiques que fan i de les que estan per fer a l'hora d'atendre a les persones.

Amb aquest títol, la Societat Catalana de Salut va celebrar recentment la XX Jornada de Prevenció de Riscos Laborals en l'Àmbit Sanitari, que posa damunt la taula un tema punyent per a les entitats. En general, l'edat laboral no ha de suposar un problema si les organitzacions estan preparades per abordar aquesta situació, però és necessària una reflexió a nivell de sector per establir actuacions similars a tots els centres.

La demanda de la població ha significat un increment de feina per a les organitzacions sanitàries i socials que s'ha vist augmentada notablement a les institucions d'aguts per la disminució de l'estada mitjana, que repercuteix directament en les càrregues de treball, especialment en la infermeria. A més feina, cal afegir que les formes de treball convencional –com per exemple els circuits estables o els sistemes d'informació de primera generació (papers)– es troben en canvi permanent, motivat per les noves tecnologies de la informació, de diagnòstic i d'adaptació a la demanda.

El projecte de transformació i modernització de l'Institut Català de la Salut (ICS), des del qual es presta el 70% de l'atenció primària i el 30% de l'atenció hospitalària amb una plantilla de 35.000 treballadors, està aixecant polseguera. Es critica, per exemple, el fet de voler integrar alguns dels seus recursos sota la figura jurídica del consorci.

El 2007, l'ICS va deixar de ser un ens gestor de la Seguretat Social per convertir-se en una empresa pública. L'objectiu principal era la descentralització territorial, atorgant als centres més autonomia en la gestió dels recursos.  Recentment, la institució s'ha integrat al Servei Català de la Salut -com la resta de consorcis i empreses públiques de la Generalitat- i, encara que, de moment, sembla aturat l'intent de convertir-la en diverses empreses públiques, la seva transformació segueix en marxa.  

És inqüestionable el paper que, en societats democràtiques com la nostra, tenen els mitjans de comunicació. Són els principals formadors d'opinió pública i, especialment en el context socioeconòmic que ens està tocant viure, això comporta una gran responsabilitat.

El sector sanitari és un dels més tocats per les informacions negatives que han anat apareixent als mitjans des que es van evidenciar els efectes de la crisi en els serveis públics. Fins a cert punt és lògic que sigui així, tenint en compte que el nostre és un sector molt afectat per les “retallades” i, sobretot, perquè treballem en un àmbit que té un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones.

Recentment, el sector de la salut mental i el Govern de la Generalitat de Catalunya han arribat a un compromís per la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per aquest tipus de malalties. Aquest compromís es plasma en el document “Prioritzacions d'actuacions 2014-2016 del Pla Integral d'atenció a les persones amb salut mental i addicions”, fruit del treball conjunt dels diversos Departaments vinculats, les entitats proveïdores de serveis, els professionals, les associacions de familiars i les persones. Aquest Pla, en el qual hem participat activament, lluita contra l'estigma i aborda la malaltia i les seves derivades des dels diversos àmbits de la vida (salut, habitatge, ocupació, suport als familiars, etc.). És un exemple de com una societat avançada vol fer front a una malaltia que cada vegada té més incidència sobre la població. Vull recordar algunes xifres que va apuntar Xavier Trabado, president de la Federació Salut Mental de Catalunya, durant l'acte de presentació: més de 200.000 catalans són atesos per algun problema vinculat a la salut mental; més de 90.000 presenten incapacitat laboral per aquest motiu (actualment ja és la segona causa) i, el 2006, la depressió va suposar una despesa anual de 700.000 milions d'euros, xifra similar a la del pressupost en salut. També l'OMS alerta que una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida.

Aquesta setmana hem assistit atònits a la polèmica que s'ha generat al voltant del tancament de llits hospitalaris durant l'època estival i que ha desembocat en la recent interpel·lació al Govern per part de diversos grups parlamentaris. Ens sobta que ara aquest fet s'utilitzi com a arma llancívola i com un element de picabaralla política: no ens cansarem de repetir que la sanitat hi hauria de quedar al marge. Des de fa més de 20 anys, el tancament de llits és un instrument de bona gestió al servei de la sostenibilitat dels centres: baixa l'activitat i els professionals fan vacances. Abans es feia servir per reparar les plantes i pintar, ara és més difícil perquè no tenim diners i el criteri actual només és d'estalvi. Això és un defecte?

La derivació de pacients forma part d'un model de col·laboració entre centres que funcionen en xarxa i que s'organitza amb criteris clínics (complexitat), de cooperació i d'eficiència. Els hospitals de l'ICS representen un 30% dels existents, el 70% restant és concertat, 50% públics, 50% privats. Traslladar pacients cap els centres concertats és “privatitzar”? Aquest debat no té res a veure amb el nostre model. El model sanitari català, que gaudeix de bons resultats de salut i d'eficiència, és, tanmateix, millorable i enguany tots els partits polítics i el conjunt del sector hem tingut una oportunitat de debatre i acordar les seves bases en el si del Pacte Nacional de la Salut de Catalunya. És en aquests espais de reflexió i debat on toca fer aportacions serenes i no a cop de titular de diari.

“Si tens un bon líder, els resultats són millors”, afirmava Sthephen J. Swensen, responsable d'organització i lideratge del Grup Mayo dels Estats Units en el marc del MIHealth Fòrum, celebrat recentment a Barcelona. En aquesta línia, es mostrava convençut que el retorn de la inversió en les persones sempre és alt per a les organitzacions.

No es pot innovar si no es genera un clima de confiança des de les organitzacions que permeti aflorar la creativitat de les persones. En aquest sentit, Richard O. Davis, president del Sibley Memorial Hospital, Johns Hopkins Medicine, explicava la seva experiència com a gestor. Preocupat per la millora de la seguretat del pacient, en la seva organització s'interessava per conèixer els problemes dels seus professionals allà on es produïa l'activitat, realitzant la pregunta “com podem fer mal al pròxim malalt?”, amb la qual els convidava a parlar-ne i a crear el clima de confiança necessari per fer possible aprendre dels errors.