Colaboración publicoprivada para crear valor público

Podem parlar de valor públic, amb cooperació de la iniciativa privada, molt abans que l'Estat desplegués estructures pròpies per donar determinats serveis. Al nostre país, tradicionalment, la cooperació publicoprivada ha estat un element clau per configurar un model propi de prestació de serveis, sanitaris i d'altres, adaptat al context social i polític de cada moment i avançat a les inèrcies burocràtiques.

Podem trobar altres exemples d'èxit de col·laboració publicoprivada, com és el cas dels mercats municipals de Barcelona. No és només l'oferta comercial, sinó també el fet de mantenir el sentit de plaça el que crea valor públic dels mercats a la ciutat.

Aquest exemple l'explicava Jordi Torrades, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, quan abordava els factors clau de la cooperació publicoprivada en la gestió municipal, en una conferència feta en el marc del Programa PARTNERS de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE. Això va ser el 19 de març, durant la presentació de la IV edició de l'Observatori de la Cooperació Publicoprivada en les Polítiques Sanitàries i Socials impulsat per La Unió i ESADE.

Al llarg de la nostra història, la medicina i el comerç han esdevingut dos motors de canvi i progrés constant i, en ambdós casos, s'han convertit en referents per a altres països.

A Barcelona, trobem al segle XII, l'hospital de Santa Eulàlia o de Sant Marcús, que, posteriorment, juntament amb altres centres, donarien lloc a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Dos segles abans, trobem la primera empremta documentada d'un mercat d'abastament a l'actual plaça de l'Àngel. L'actuació pública, amb concurrència del sector privat, ha regulat l'oferta sanitària fins arribar actualment a la creació del sistema sanitari integral d'utilització pública, el SISCAT. De la mateixa manera, la renovació dels mercats no es podia fer sense la cooperació de les empreses interessades en oferir els seus productes i no hauria aportat valor a la ciutat sinó s'hagués fet amb el lideratge de les institucions públiques, amb una clara voluntat de situar-los en el segle XXI.

En moments de dificultat com els que ens toquen viure és més necessari que mai que les polítiques públiques protegeixin i adeqüin aquests serveis a la realitat econòmica i social. Si la crisi ha afectat els mercats per la pèrdua de poder adquisitiu de la clientela, els centres sanitaris s'han vist afectats per la disminució dels ingressos públics, sense reduir, ans al contrari, la seva activitat.

A més de l'aspecte econòmic, ens enfrontem a canvis socials profunds com la irrupció de les noves tecnologies, que ens obliguen a pensar en noves formes de prestar serveis, en la necessitat de formació continuada i en més apropament als nous hàbits de la població en el marc d'un procés en el qual administració i sector privat cooperin.

Aquests canvis els resoldrem afrontant un debat serè i treballant de manera col·laborativa. Recentment, hem fet un estudi a La Unió sobre aliances estratègiques i col·laboració publicoprivada, que inclou 208 iniciatives que impliquen 118 entitats i que posa de manifest que el 50% de les col·laboracions s'han realitzat entre el sector públic i el sector privat i que el 40% són col·laboracions estables fetes des de fa cinc anys. També és remarcable que el que impulsa les organitzacions a establir les col·laboracions és millorar l'efectivitat de la pràctica assistencial (41%). Aquest fet que posa de manifest la preocupació per atendre millor les necessitats de la població.

Aquestes dades, però sobretot l'experiència de la sanitat i els mercats com a dinamitzadors de l'economia productiva i l'aval de les enquestes de satisfacció de la ciutadania, que en ambdós casos els hi posen un notable, malgrat les dificultats, ens animen a seguir treballant per donar resposta als reptes de futur.

El futur a la resta de països del nostre entorn també va en la direcció de  fomentar els valors de la col·laboració publicoprivada, de la governança, de l'autonomia de gestió, de la transparència... seria lamentable que nosaltres, que tenim un model basat en aquests valors, generat al llarg de la història i que ens defineix com a país, ara, en lloc de revisar-lo i posar-lo al dia ens el deixéssim perdre.