Cuando la norma no reconoce nuestra personalidad

En aquesta entrada d'Apunts, el blog de La Unió, voldria reflexionar sobre la interpretació d'algunes disposicions normatives que –sota el nostre punt de vista– suposen una amenaça per al sistema sanitari i social català. L'essencial és que, a vegades, la norma no té en compte models com el nostre, on la diversitat de proveïdors i el principi de col·laboració publicoprivada esdevenen un element inherent al seu propi ADN. Em refereixo, per exemple, a la normativa de Contractes del Sector Públic i a l'afectació sobre les Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE), constituïdes per diferents entitats de la xarxa d'utilització pública (SISCAT), tant de titularitat pública com privada. Les AIE conformen veritables eines que afavoreixen economies d'escala o sinergies compartides entre proveïdors que actuen des d'un pla d'igualtat davant del finançador públic (CatSalut). Però, a la pràctica, a causa de la rigidesa de la norma i de la seva interpretació, s'impossibilita aquest sistema d'aliances i s'impedeix, sovint, una reducció de costos per al mateix sector sanitari públic. Creiem que seria convenient revisar els principis que no permeten la disponibilitat d'instruments de gestió en un moment en el qual exigim idees innovadores per superar la manca de recursos i en el qual ens esforcem al màxim per buscar la manera de ser més eficients.

D'altra banda, l'Estat està treballant per la transposició de la nova Directiva europea de contractes del sector públic, que permet un marge als estats per incorporar mecanismes més flexibles en els processos de contractació de serveis sanitaris. Els esforços que es porten a terme des de Catalunya, amb la participació activa de La Unió, per tal d'aprofitar aquesta oportunitat única a fi de reconèixer les singularitats del nostre model corren el perill de no assolir l'èxit necessari, atesa la poca predisposició de l'Administració central a reconèixer i posar en valor el nostre model.

Des de La Unió insistim a defensar la col·laboració publicoprivada com un tret característic del nostre model i no com un privilegi o una activitat complementària, sinó com una eina per mantenir la seva fortalesa. Lamentem que aquest model no sempre sigui ben valorat pel legislador o per aquells òrgans que han d'interpretar la normativa.

Probablement, en aquests dos casos que hem citat, la realitat necessita un marc legal que l'ordeni, però el que segurament no cal fer és dissenyar una realitat ajustada a un marc legal. Si no, correm el risc de provocar una fractura entre llei i societat.

La Unió sempre ha tingut un paper actiu a l'hora de contribuir a ordenar aquest marc legal teixint les complicitats necessàries en favor de la sostenibilitat del sistema i dels ciutadans. En aquest sentit, continuem oferint la nostra capacitat tècnica per contribuir a millorar un model sanitari que esdevingui de futur per al nostre país, sobre la base d'uns resultats que ja s'han demostrat d'èxit, eficients i de qualitat.