El ministro y la difteria

Recentment, el ministre de sanitat, Alfonso Alonso, va afirmar que amb la independència de Catalunya seria "impossible" resoldre casos com el del nen amb diftèria. El ministre deixava anar aquesta perla en un acte sobre sanitat impulsat per Societat Civil Catalana i destacava que l'Estat havia intervingut per importar des de Rússia l'antitoxina per tractar l'infant, ja que a Espanya i a la majoria de països de l'entorn no es produeix perquè la malaltia estava eradicada.

Utilitzar la situació d'un menor per disparar contra l'adversari polític és el súmmum de la politiqueria. Però amb la demagògia no en va tenir prou i, per posar-hi més suc –en campanya tot s'hi val– va afegir amplis detalls de la situació mèdica del menor. Val a dir que el ministre és advocat i, per tant, allò dels drets dels menors, la protecció de dades i el dret a la intimitat li deu sonar d'alguna cosa, no? Absolutament reprovable.

La salut és un tema de país, del que sigui, cadascú té dret a identificar-se amb el que vulgui. Però resulta intolerable que per uns quants vots es pugui impunement confondre i manipular sobre un tema tan sensible com la salut. Al ministre li podríem contestar amb arguments tècnics i recordar, per cert, que un dels problemes més greus que té la sanitat és l'infrafinançament històric. Però, quan els arguments s'arrosseguen intencionadament per l'arena del circ, es fa difícil combatre'ls.

En un moment en el qual, per desgràcia, una de cada cinc famílies viu per sota del llindar de la pobresa, segons l'INE, i els salaris s'han reduït un 15% des que va començar la crisi, com mostren les dades de l'OCDE, és molt fàcil jugar amb les emocions i defugir dels arguments per treure'n rendiment polític. Però sempre sorprèn que això ho faci un ministre del ram.

Tots els experts coincideixen que cal un debat serè en sanitat amb els diversos agents per tal de millorar el sistema que tenim i fer-lo sostenible de cara al futur. Però un debat serè i seriós que tingui en compte el que realment necessita el ciutadà i la importància de la salut com a factor clau de justícia social i d'estímul per al progrés en una societat del coneixement. En aquest sentit, les propostes del ministre Alfonso Alonso evidencien un mal estil polític, mostrant-lo més preocupat –sembla– per la salut del seu partit que per la dels ciutadans.