El pacto nacional

Fa temps que hem estat demanant des de La Unió i des de tot el sector en general que, atès que tenim un model de consens –de fet, la LOSC de l'any 1990 va ser aprovada al Parlament de Catalunya amb el vot favorable de tots els grups polítics de la cambra– i tenint en compte que respon també a un model de país que ve de lluny, demanem, dic, que els temes sanitaris s'alliberin de la picabaralla política partidista, que en res beneficia l'exercici d'aquest servei públic.

És per això que vàrem donar tot el nostre suport a la iniciativa del Pacte Nacional per a la Salud que, per donar compliment al mandat parlamentari, s'ha desenvolupat des del Govern.

Hem pogut veure com les entitats que hi han participat han anat desenvolupant treballs i reunions per tal d'anar avançant per construir uns acords bàsics i comuns que han de permetre generar aquest pacte que salvaguardi el nostre model sanitari de la demagògia, l'afany recentralitzador de l'Estat i la mediocritat.

Hi ha hagut debat, discussió,  transacció...

Ha estat portat amb bon criteri i molta serenor per part de Pere Ibern, reconegut savi del camp de l'economia de la salut, qui ha treballat molt per avançar en el consens entre tots els participants i institucions: usuaris, pacients, col·legis professionals, associacions municipals, consell interuniversitari, associacions empresarials, Farmaindústria, proveïdors, grups parlamentaris, etc.

Cal dir que cada entitat podia emetre vots particulars si no se sentia representada o quedava contrariada per un acord concret.

Ha estat un honor col·laborar en aquest grup i sempre un plaer participar en els debats originats al voltant de tants temes, així com observar les opinions diverses i els diferents punts de vista, de cada institució, de cada participant, defensant les diverses maneres d'entendre l'atenció a la salut. Ha estat un exercici de consens en el qual hem après molt i així ho vàrem manifestar moltes de les persones participants en la darrera reunió.

Ens costa molt d'entendre el “despenjament” a darrera hora d'algunes entitats o institucions representades. No discutim el seu dret a fer-ho, diem que ens costa d'entendre i lamentem que el consens que requerim per enfortir el nostre sector en aquests temps tan durs d'ajustos i restriccions es pugui veure afectat per alguns d'aquests desistiments.