La pesadilla del Real decreto de prescripción enfermera

El passat 23 de desembre es va publicar el Reial Decret de prescripció infermera i el dia següent, 24 de desembre, va entrar en vigor. En plena celebració nadalenca, el Pare Noel ens ha deixat a les infermeres el pitjor regal que podríem esperar. Un regal negre i irresponsable que, tot i que nosaltres som més del nostre tradicional Tió, lamentablement, ens afecta perquè, cal recordar, a Catalunya estem pendents del desplegament de la normativa d'aquest decret (acordat i signat per la Conselleria de Salut i el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya el passat 1 de juliol) i, per tant, no disposem d'una regulació per a la prescripció infermera al territori català que ens doni seguretat jurídica.

Com era d'esperar, el text publicat al BOE inclou l'adulterat i polèmic article 3, que assenyala que les infermeres podrem indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica, sota dues condicions. La primera, estar degudament acreditades per la Dirección General de Ordenación Profesional del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Aquesta acreditació s'obtindrà superant les 180 hores del programa formatiu semipresencial que exigeix el decret. La segona, que podrem fer la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica, sempre i quan el metge prescriptor hagi determinat prèviament el diagnòstic, la prescripció i el protocol o guia de pràctica assistencial a seguir. Aquests protocols i guies de pràctica clínica i assistencial s'hauran d'elaborar de forma conjunta i acordada amb les organitzacions col·legials corresponents i han de ser validats per la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Tal com dèiem en el blog publicat el passat 12 de novembre, quan es va aprovar el decret pel Consell de Ministres i, per tant, abans de la seva publicació, aquest decret empitjora la situació actual i és un desastre per al sistema sanitari. Dit això, un cop el decret ha entrat en vigor, l'oficialitat del text ens deixa, a les infermeres, lligades de mans i peus, perquè ens imposa canvis en la nostra activitat assistencial. Canvis que provocaran conseqüències sobre l'atenció directa del dia a dia. L'obligatorietat de complir amb el que disposa la norma publicada preveu que determinades accions que les infermeres fèiem de forma autònoma abans de la norma, ara no les podrem fer, sinó hi ha un facultatiu que ho autoritzi. Aquest fet, no només afecta la professió infermera, sinó també el malalt, que haurà d'anar sempre a una visita amb el metge abans de rebre qualsevol medicament subjecte a prescripció medica.

Les infermeres, sí o sí, estem obligades a complir amb la norma, si no volem incórrer en un delicte d'intrusisme professional, i els malalts, sí o sí, hauran de suportar les demores corresponents a causa del previsible col·lapse del sistema.

Si hem d'avançar cap a models d'atenció que dotin de major autonomia als professionals degudament preparats, per tal de millorar l'atenció als malalts, propostes com aquesta ens tornen a la dependència i burocratització que menysté la capacitat professional de les infermeres, en detriment de la qualitat assistencial. Interessos obscurs i mentalitats retrògrades han facilitat que qui té el poder de decidir ho faci sense escoltar els experts i sense tenir en compte les conseqüències sobre els usuaris. Cal seguir lluitant per un model sanitari on l'eix que guiï les actuacions sigui les necessitats de les persones i les propostes operatives responsables, com la millor manera de donar-los resposta. Capar les oportunitats dels professionals no és, ni ha estat mai, la forma de fer-ho.

La constatació que aquest decret és una fatalitat pel sistema sanitari es fa evident en la rebel·lió mediàtica que aquests dies s'observa en les notícies en premsa. Des que s'ha publicat el decret, es parla d'una vaga competencial de les infermeres, que no és altra cosa que complir amb el que disposa la norma publicada. També s'escolten veus sobre accions jurídiques, tant a nivell estatal com regional. Organismes oficials, partits polítics, sindicats i comunitats autònomes, entre d'altres, s'han posicionat en contra de l'aplicació del decret i estudien mesures per impugnar-lo. Mentrestant, a Catalunya, ens hem d'afanyar per dur a terme l'aprovació del desplegament de la regulació de la prescripció infermera.     

En fi, aquest és el panorama que ens espera. Aquest és el malson del Reial Decret de la prescripció infermera.