Precariedad laboral

Recentment, diversos mitjans d'informació s'han fet ressò de l'informe que el Col·legi de Metges de Barcelona ha efectuat amb relació al títol d'aquest blog i pel que fa al col·lectiu mèdic.

L‘informe, rebut també a La Unió, dibuixa un panorama sobre la situació contractual dels metges més joves realment preocupant i, especialment, dels que es troben sota el règim estatutari. 

No és la nostra pretensió comentar les dades que s'esmenten a l'informe, sinó que el que ens interessa és identificar les causes que generen aquesta situació i plantejar alternatives de solució.

En primer lloc hem de dir, com a patronal i entitat associativa, que el coneixement és un factor estratègic bàsic i la principal funció de les organitzacions sanitàries és la seva adquisició, protecció, integració i desenvolupament. Coneixement tàcit i especialitzat que resideix en les persones, per això, ser atractiu per als professionals i retenir i promocionar el talent es converteixen en unes de les funcions principals de les institucions.

Si compartim el plantejament anterior, cal implementar polítiques de personal que evitin o minimitzin situacions de desajust com les que es desprenen de l'esmentat informe, les principals causes de les quals són, al nostre entendre, les següents:

• A l'insuficient finançament crònic del sistema, s'hi ha sumat el decrement dels pressupostos de les organitzacions els darrers 5-6 anys, generant-se una disminució d'ingressos de l'ordre del 20%. Les conseqüències s'han projectat majoritàriament a la partida de personal, ja sigui per reducció de la contractació, ja sigui per aplicació d'enginyeria contractual, la qual, essent legal, tracta la remuneració de manera diferent per fer la mateixa feina. (Per exemple: contractes inferiors al 50 % de la jornada per no abonar complements vinculats al percentatge de jornada, contractes de curta durada per no generar temps de vinculació, etc.)
• Orientació dels òrgans de control (Intervenció i Sindicatura de Comptes) a un control exhaustiu dels procediments (efectivitat administrativa). Aquest fet comporta que les organitzacions públiques sanitàries es vegin obligades a organitzar-se no en base a la demanda de la població i a l'assoliment de resultats assistencials (eficiència institucional) sinó a l'aplicació estricta d'un ordenament jurídic pensat per a funcionaris administratius.
• Discursos estesos darrerament que defensen que únicament les estructures públiques garanteixen bons resultats –com si pel fet d'entrar a una església ja es pogués assolir la salvació eterna– i que, en la pràctica, es converteixen en un discurs de base ideològica excloent i reduccionista.

A més de les causes esmentades, caldria conèixer amb més precisió i, segurament, resoldre la incidència que pot suposar per a la nova contractació el percentatge de metges de més de 45 anys que tenen més d'una feina, o bé no es jubilen als 65 anys, així com la dificultat de posar en marxa modificacions organitzatives que flexibilitzin els horaris de treball de 8 a 20 h els dies laborables i, especialment, una política de planificació del programa MIR a mig i llarg termini que guardi relació amb la demografia poblacional i amb les necessitats que es generaran.

Com a patronal, La Unió continuarà promovent entre els seus associats l'aplicació de polítiques de personal que aconsegueixin la màxima empleabilitat dels metges que hi hagi al mercat,  tant des de la vessant quantitativa com des de el punt de vista qualitatiu: una feina, el més ben pagada possible, una formació continuada permanent i una progressió professional vinculada a les competències adquirides i a l'avaluació de resultats.