¿Público o privado? Responsabilidad social

Encara tenia al cap un parell d'articles recents sobre el model sanitari català (1), (2), quan el dijous 4 de desembre una inspiradora conferència inaugural de la V Jornada Associativa de La Unió em feia donar voltes de nou al tema de la beneficència i el lucre en el nostre sector, derivada de la discussió polaritzada entre públic i privat. Aquell matí, en Josep Maria Canyelles ens parlava de Responsabilitat Social a les organitzacions i em va semblar comprendre que això és el que la societat demana de les entitats que treballen per al sistema públic de salut i social.

Respecte al nostre model sanitari, parteixo del fet inqüestionable que es correspon amb un sistema públic de salut, perquè és de cobertura pública, aplega tots els ciutadans i és finançat amb els nostres impostos. Podem passar-nos anys i segles discutint sobre els pros i els contres de si és pública o privada la propietat o la gestió dels centres, però el que em sembla rellevant és que tenim un capital social al qual no podem renunciar (confiança de la ciutadania, coneixement professional, qualitat dels serveis, treball en xarxa) i una capacitat d'adaptació que hem de fer servir per abordar els nous reptes i l'amenaça de l'augment de la desigualtat a la qual ens pot abocar la crisi.

Aquest capital i aquesta capacitat d'adaptació s'han construït al llarg dels temps amb organitzacions diverses, inserides en el context social i econòmic de cada moment i que tenen en comú que treballen per donar servei en el sistema públic. La Responsabilitat Social de les organitzacions -ens deia Josep Maria Canyelles- és gestionar des dels compromisos, amb una ètica i uns valors, per obtenir un impacte de resultats i sostenibilitat en benefici de la societat.  Això és pot mesurar, tant els compromisos com els impactes, i tenim l'avantatge que hi ha espais per desenvolupar-ho (3). Em pregunto si aquesta manera d'entendre les organitzacions ens pot ajudar a superar la rovellada dicotomia del públic o el privat.

Jo diria que les organitzacions que convenen al nostre sistema públic de salut són organitzacions que es preocupen d'entendre el que volen les persones, que maximitzen els resultats amb els recursos disponibles i que col·laboren entre elles en benefici de la societat. O sigui, organitzacions que es caracteritzen per una clara orientació cap a la responsabilitat social i mostren els seus resultats amb transparència. I això ho tenim sense haver de desmuntar la gestió sanitària amb nacionalitzacions i regles administrativistes, sinó el contrari.
 

(1) Quin rol ha de tenir la societat civil en la sanitat pública. Helena Ris. Ara 1/12/2014.
(2) Model sanitari català... o bolivarià? Blog de Josep Maria Via 30/11/2014. 
(3) http://www.respon.cat/