Salud mental, una prioridad de las políticas públicas

L'Organització Mundial de la Salut alerta que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida.

D'acord amb l'estudi europeu de l'any 2002 (ESEMeD), el 23,7 % de la població major de 17 anys patirà algun trastorn mental al llarg de la vida, amb diferències rellevants segons el gènere: les dones tenen major probabilitat que els homes (27 % i 20 %, respectivament).

Segons els resultats de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l'any 2013, la probabilitat de patir un trastorn mental era del 12,4 % en la població de 15 i més anys. A més, s'observa una prevalença més elevada de les dones respecte als homes en tots els grups d'edat (el 9,6 % dels homes i el 15,1 % de les dones).

Segons alerta Obertament, basant-se en l'estudi que el Departament de Salut va dur a terme l'any 2006, el cost i la càrrega de la depressió en el nostre país és de 736.003.083 euros per any (dada resultant de la combinació dels costos sanitaris, pèrdues de llocs de treball i de la disminució de la qualitat de vida).

Durant l'any 2014, els Centres de Salut Mental de Catalunya van atendre un total 232.553 persones (el 3,08 % de la població catalana). D'aquestes, 62.634 eren menors de 18 anys (4,44 % de la població menor de 18 anys) i 169.919, majors de 18 anys (2,27 % de la població adulta). Segons les dades de la Central de Resultats de l'any 2014, l'increment de la demanda en els CSMIJ ha estat de quasi el 27 % en 6 anys.

Els efectes de la crisi estan provocant un augment de la prevalença dels trastorns mentals

El context social i econòmic ha tingut un impacte en els indicadors de salut mental, tal com reflecteix l'informe de l'Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població.

A l'anterior s'ha d'afegir un increment de les taxes de suïcidi i un creixement important de la demanda de serveis, tot i que la taxa de mortalitat per suïcidi a Catalunya continua essent baixa en relació amb la d'altres països europeus del nostre entorn.

Segons el monogràfic que la Central de Resultats va realitzar sobre l'evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013, s'observa que el suïcidi s'ha convertit en una de les causes de mort prematura que més ha incrementat en els darrers anys amb una afectació, sobretot, entre la gent jove.

A més desigualtat i pobresa, més trastorns mentals i problemes psicosocials entre determinats col·lectius de població

Per aquest motiu, tots plegats tenim el repte d'evitar que els efectes del context social i econòmic es tradueixin en un empitjorament dels resultats en salut i de la qualitat de l'atenció. Per aconseguir-ho s'hauran d'adaptar els serveis per donar resposta a aquesta nova realitat.

En aquest sentit, podem afirmar que, si avui tenim un problema d'emergència social, és en el camp de la salut mental.

Per altra banda, aquesta realitat s'ha vist agreujada pel fet que el Parlament català no ha aprovat uns nous pressupostos de la Generalitat 2016 que haurien d'haver incorporat partides per fer front a aquestes necessitats. La manca de consens provoca desigualtat i trenca l'equilibri de drets i oportunitats.

Aquesta situació pressupostària no reverteix l'efecte acumulat de les retallades i posa contra les cordes les entitats del sector, deixant als ciutadans que pateixen un trastorn mental en situació de fragilitat.

La situació actual obliga a desenvolupar un pla d'actuació en el qual la salut mental sigui una prioritat de les polítiques públiques del Govern

Aquest pla d'acció ha d'anar dotat, necessàriament, de recursos suficients per fer front a l'increment de demanda a fi de protegir la població més vulnerable, tot garantint els bons resultats i la qualitat assistencial.

Per aquest motiu, és d'agrair la declaració clara, concreta i contundent que va realitzar el Conseller de Salut en els Esmorzars Sanitaris 2.0 a la Casa de la Convalescència del passat 6 de juliol, on va afirmar que en el pressupost 2017 la línia de salut mental creixeria percentualment més que la resta i que esperava que el sector fos “solidari i generós” a l'hora d'interpretar aquesta decisió.

Des de La Unió celebrem les declaracions del Conseller i treballarem per defensar una proposta que ens sembla necessària, equilibrada i justa. Així mateix, continuarem en aquesta direcció potenciant el Pla Integral de Salut Mental, en el qual hem participat i col·laborat amb la sincera convicció que es tracta d'un projecte de país que cal salvaguardar.