Per una bona posta de sol

Està a punt de fer 105, i, així com qui no vol la cosa, sovint deixa anar petits balanços vitals. “He tingut millor vellesa que infantesa”, frase estrella. Això diu la meva àvia que fins els 102 vivia autònoma i independent a casa seva. Ara s'hi troba a gust en una residència i és especialment empàtica amb els professionals. No gosa molestar-los “perquè van molt enfeinats i no donen a l'abast”, però quan hi ha alguna cosa que no li agrada ho diu. Ella sempre ha estat una dona forta i de caràcter, marcada com molts de la seva generació pel respecte a l'autoritat i pel fet d'intentar passar desapercebut.

Si tinc la sort de fer-me gran com ella, també voldria sentir-me ben acompanyada. Aquest pensament ha aflorat aquests dies recordant que el 15 de juny l'OMS commemora el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament envers les persones grans per tal de sensibilitzar la població d'un problema que sovint és tabú i que queda silenciat. Parlem de maltractament però també de negligència, i els experts, encara no han definit ni el territori ni les fronteres... Damunt la taula entre d'altres conceptes la soledat, l'edadisme o la síndrome de l'àvia esclava. En qualsevol cas, una manca absoluta de valors quan en parlem més que mai i quan socialment representa que hem assolit les quotes de benestar més grans.

Si fem un exercici conjunt d'imaginar-nos el futur d'atenció a les persones, hi ha un concepte que planeja constantment: l'humanització. L'abordem des del punt de vista de la direcció per valors i l'experiència del pacient (respecte als valors, a les necessitats, empoderament, cura, continum assistencial, atenció centrada en la persona).

D'això dona bona prova, el projecte col·lectiu +Futur. Ens movem per les persones i alhora les persones transformem el futur. Des de La Unió tenim aquesta visió però també despleguem accions concretes com per exemple l'adhesió ara fa un any al Manifest per aturar el maltractament a les persones grans.

Necessitem més que mai avançar-nos a una realitat en la qual tots hi estarem implicats des de diferents papers. Junts anem millor de cap a un futur que avança molt ràpid. “Diuen que la vellesa és com una posta de sol, però hi ha postes de sol que tothom s'atura a mirar”, Richard Gere, actor.