El raciovitalisme; una bona prescripció per a la tornada

El raciovitalisme o teoria de la raó vital d'Ortega y Gasset de posar la racionalitat al servei de la vida com a realitat autènticament radical, és un bon punt de partida per començar el nostre i particular curs escolar.

Certament estem davant entorns econòmics i polítics incerts, la incertesa ens porta a la inseguretat i la inseguretat a la desconfiança. Però des de la desconfiança és impossible construir o apel·lar al compromís col·lectiu, que precisament és el que necessitem per transformar i adaptar el sistema i les organitzacions, sanitàries i socials, per millorar l'atenció a les persones. El projecte + FUTUR de La Unió té per objectiu contribuir-hi.

Des d'aquest esperit, ara que tornem d'uns dies de descans, és un bon moment per rellegir la situació d'entorn i les prioritats d'acció, i procurar generar consensos estables. Una certa ingenuïtat en ser resilients en allò que creiem no pot ser dolent.

Rellegint la situació d'entorn, quines grans qüestions estratègiques tenim sobre la taula:

Primer, Finançament i Sostenibilitat. Aquest estiu ja ha començat a sortir als mitjans la previsible entrada en una nova recessió econòmica a nivell mundial. A Catalunya cal afegir-hi el subfinançament crònic que tenim. Podem fer veure que no passa res o pensar que potser quan passi ja no hi serem, o avançar-nos i incorporar en els plans estratègics del canvi, del sistema i de les organitzacions, mesures d'ingressos i despeses que no obliguin a fer recaure una vegada més els ajustaments a les retribucions i a les inversions. Cal posar racionalitat a la presa de decisions a tots els nivells i fer-ne partícips a tots els agents superant debats polititzats que en base a l'argument de la defensa de la sanitat pública segresten el debat sobre reformes que la poden fer-la més sostenible, equitativa i de qualitat

En aquest context se situa la necessitat de garantir un escenari econòmic suficient per a la prestació i contractació de serveis sanitaris i socials.

En l'àmbit del SISCAT un dels grans encerts que ha generat confiança ha estat l'aprovació i l'acompliment de l'escenari de tarifes 2018-2020 que ha permès signar el conveni laboral. És clau centrar-nos en aplicar i posar en valor el conveni signat, i treballar plegats per a un nou marc laboral que reforci el professionalisme i que sigui prou flexible com per afrontar els canvis que hem de fer en l'organització del treball. Tanmateix el nou escenari 2021-2023 ha de permetre continuar millorant les condicions laborals però també ha de fer front a la resta d'increment de costos, incloses les inversions necessàries. En funció dels escenaris pressupostaris dels propers anys caldrà una priorització responsable des de tots els nivells, i no s'hi val centrifugar el subfinançament d'uns als altres.

Segon, Reordenació sanitària i social. El procés de transformació que hem de fer és a tots els nivells assistencials i justificaria, en un entorn de certa estabilitat, un pla de reordenació com en el seu moment va ser el Pla de Reordenació Hospitalària (PRH) 1987-1991, però ara del conjunt del mapa de recursos sanitaris i socials. Permetria orientar el canvi en l'evolució de les infraestructures i equipaments, redistribució de rols entre nivells assistencials i professionals....., que juntament amb un sistema de pagament coherent i transparent ajudaria a alinear els canvis de tot els sector amb el compromís de les organitzacions i professionals.

Tercer, Marcs de contractació i de xarxes de provisió inclusives i d'aportació de valor públic i social. La directiva europea de contractació de serveis públics en l'àmbit de la contractació de serveis a les persones no discrimina per titularitats però sí que obre la porta a demanar requeriments de responsabilitat social i de qualitat exigents. Estem atents a veure com s'interpreta aquesta directiva a Catalunya i com es garanteix una coherència de criteris amb les lleis sectorials de concertació sanitària i social. El nostre posicionament en aquest tema l'hem expressat públicament a En defensa dels serveis públics, article publicat a La Vanguardia el 19 de juliol.

A la xarxa SISCAT l'objectiu final seria aconseguir la màxima estabilitat, tant per als recursos d'internament com comunitaris, sense discriminar per titularitats, governada pel CatSalut pel que fa a polítiques i objectius, a través del contracte i sistema de pagament, i treballar per dotar d'instruments de gestió pel canvi a les empreses públiques i consorcis, inclòs l'ICS, i tirar endavant aliances estratègiques que permetin optimitzar els recursos existents, i millorar l'equitat, eficiència i qualitat del conjunt del SISCAT.

Aquest model de governança de les polítiques públiques aporta valor, exigeix professionalitat a tots els nivells més enllà del control del procés i la norma, i es basa en la confiança i el respecte al rol de cadascú. El problema és quan el relat va per un cantó i la realitat per un altre. Quan això passa les bondats del model acaben sent virtuals i rituals.

I si tot això ho aterrem al sector d'atenció a la dependència el primer que cal és donar resposta al finançament necessari per dignificar les condicions laborals dels professionals, i promoure una xarxa integral i integrada dels centres propis, de gestió delegada i concertats que generi sentiment de pertinença i equitat en l'accés i atenció al ciutadà.

Els tres temes serien de prou calat com per recuperar l'esperit del que havia de ser el pacte nacional de salut i intentar generar consensos estables per centrar-nos en allò que preocupa realment a les persones.

Lluny d'aquest esperit, en el moment de tancar aquest blog ens ha arribat el document Propuesta abierta para un programa común progressista del PSOE, sobre el qual n'hem fet una primera valoració.

Certament l'entorn polític i econòmic no acompanyen, sobretot per la incertesa i per unes prioritats marcades per l'oportunisme de fites de gestió a curt i mig termini, però pot ser un bon moment per exercir un lideratge compartit, és a dir, activador dels agents des d'una governança basada en polítiques públiques de salut i social.

Val la pena començar el nou curs escolar tocant de peus a terra, però amb positivisme i compromesos amb el canvi, compromesos amb les persones.

“Viatjar no és tan sols moure's en l'espai. Més que això, és acomodar l'esperit, predisposar l'ànima i aprendre de nou” José Ortega y Gasset

En El raciovitalisme; una bona prescripció per a la tornada (II) continuarem aterrant en allò que afecta a la nostra agenda més propera, la de les organitzacions.