ODS, any 7: Confiança i innovació vectors per aconseguir l’Agenda 2030 en el sector salut i social

Estem vivint una època sense precedents de grans desafiaments globals que resumim en 4C'- crisi social, clima, COVID-19 i conflicte, i la realitat actual és poc encoratjadora.

El món no està pel camí de frenar l'escalfament global a un escenari d'1,5 graus i, al mateix temps, seguim bregant amb els devastadors impactes sanitaris, socials i econòmics de la pandèmia mundial. Mentrestant, la guerra en curs a Ucraïna no només està creant una tràgica crisi humanitària, sinó que també afecta l'economia internacional, l'energia i els sistemes alimentaris.

A propòsit del setè aniversari de la definició de l'agenda 2030 i els 17 ODS i segons l'informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022,[1] aquestes crisis en cascada i interconnectades estan posant en greu perill l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquestes circumstàncies, juntament amb la supervivència pròpia de la humanitat, posen en risc no només el planeta sinó també la salut i la cura de les persones. Per altra banda, com a estella d'esperança s'evidencia el rol creixent de les empreses en la generació de confiança. El baròmetre de confiança Edelman[2] ha valorat a les empreses com a ètiques i competents, i en aquest context la seva contribució és cabdal per  liderar les transformacions essencials.

Els deu principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, que abasten els drets humans, la lluita contra la corrupció, els drets laborals i el medi ambient, juntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proporcionen un marc per al desenvolupament del sector salut, que beneficia a tots els agents d'interès, les persones, les empreses i les comunitats, alhora que aborda els reptes mundials.

Ara més que mai, també en el sector salut i social, necessitem impulsar paral·lelament aquests dos vectors. En primer lloc, la confiança a dins i fora les organitzacions en el marc del sistema de salut, construint i afermant les bases d'entitats amb propòsit[3]. En segon lloc, la innovació en el sector, desbloquejant les oportunitats econòmiques dels mercats emergents com les energies renovables i l'economia circular. Necessitem noves idees i solucions que puguin canviar les regles del joc: models pertinents de governança i de gestió, polítiques en la gestió de persones atractives, aliances eficients,  tecnologies que facin possible l'impossible, nous productes i serveis amb la sostenibilitat com a principal objectiu, models empresarials en què el progrés acompanyi també la diversitat i la inclusió.

Assolir els objectius de desenvolupament sostenible davant les crisis locals i mundials requereix un tipus d'innovació disruptiva, que ens porti a una transformació exponencial i que repercuteixi positivament en milions de persones.

Tots som molt conscients dels reptes que tenim davant nostre i coneixem les àrees que necessiten una acció urgent. Ara depèn que treballem junts amb els valors de la confiança, utilitzant la innovació i les noves tecnologies per aconseguir un impacte positiu a les persones i al planeta per a l'any 2030, abans que sigui massa tard.