Políticament correcte o políticament incorrecte?

El que sovint anomenem políticament correcte no sempre és honestament correcte. 

Busquem l'origen del moviment del políticament correcte. Va sorgir en la dècada dels 60 i 70 als EUA, però no va ser fins als 80 que va agafar popularitat en els sectors més progressistes de la societat americana. Apostava pel llenguatge, idees, polítiques i comportaments que minimitzessin l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, l'edat.

Les primeres manifestacions d'aquest moviment van arribar a l'Estat espanyol als anys 90, en unes circumstàncies culturals i polítiques diferents. A l'Estat espanyol, no hi ha unanimitat a l'hora de determinar què volem dir quan parlem del terme políticament correcte. Hi ha qui proposa substituir el terme anglès Politically Correct per socialment respectuós, i per a molts és sinònim de quedar bé.

Si ens quedem amb el terme quedar bé, es comença a entendre, si ens quedem amb el terme socialment respectuós se'ns fa més difícil. Hom entendria socialment respectuós dir la veritat i respectar la diversitat, no menysprear la intel·ligència de la gent amb populismes intencionats.

S'és políticament correcte quan es fan programes electorals per quedar bé, fer content a tothom i després fer el que et convingui? S'és políticament correcte quan es confon governar amb activisme? S'és políticament correcte quan per estar en el poder tirem de llibertinatge i ens aparellem encara que sigui amb el contrari, i ni ens immutem quan es tira d'hemeroteca que posa en evidència l'engany i la incoherència? 

S'és políticament correcte quan es generen expectatives de serveis públics que no es poden acomplir? S'és políticament correcte quan es confronten les polítiques públiques amb les polítiques econòmiques i fiscals necessàries per a generar riquesa per després redistribuir-la? S'és políticament correcte quan es fan polítiques expansives amb endeutament sabent que estàs hipotecant a les generacions futures, i que en breu algú haurà de fer irremeiablement polítiques d'austeritat que ja veus que països del nostre entorn, referents de la socialdemocràcia, ja han hagut de començar a fer?

S'és políticament correcte quan renegues de la col·laboració público-privada per ideologia encara que això suposi segrestar al ciutadà en l'accés universal a uns serveis públics de qualitat? És políticament correcte crear ofertes públiques paral·leles en comptes de sumar i dedicar els recursos limitats que tenim a reduir llistes d'espera en atenció sanitària i social, i a atendre a les noves necessitats emergents? És políticament correcte prioritzar el destí dels fons NGEU a inversió pública no sempre de primera necessitat, que generarà una despesa corrent no finançada per Europa i que competirà amb el finançament necessari per atendre a necessitats bàsiques, en comptes d'aprofitar per establir un full de ruta de model de creixement sostenible que permeti reindustrialitzar el país i generar un model d'economia productiva orientat al progrés social?

I d'aquest examen de consciència no ens en podem escapar ningú. És políticament correcte despertar-nos per la preocupació pel canvi climàtic només quan veiem que tenim a sobre onades de calor, sequeres, inundacions desmesurades que ens afecten de prop? És políticament correcte preocupar-nos només per la guerra d'Ucraïna perquè la tenim a prop i ens afecta en l'increment de preus? És políticament correcte quan som conscients que estem davant canvis transformacionals com la IA que poden ser de gran valor en molts àmbits, i ens resistim a canviar, a reconvertir-nos, amb arguments aferrats en el passat per preservar statu quo i corporativismes?

Mentre ser políticament correcte serveixi per arribar o mantenir-se  en el poder no hi tenim res a fer. Per això tots en som corresponsables. Despertem-nos. Siguem més exigents els uns amb els altres, i amb nosaltres mateixos. Posem la veritat i el servei públic per endavant. Superem i posem difícils els populismes no sustentats amb dades i realitats. Exigim retiment de comptes. 

Estem en un moment clau. Amb moltes amenaces i crisis de tot tipus, bèl·liques, climàtiques, socials, econòmiques, demogràfiques, polítiques. I també amb moltes oportunitats de canvi i transformacions que hem de saber aprofitar incorporant a les noves generacions, amb un nou contracte social intergeneracional centrat en la persona i l'ètica. No tinguem por de posar humanisme raonat i honest a la política, i a les nostre vides. Si comencem, si encomanem, si il·lusionem a que les coses poden ser d'una altra manera, si reconeixem aquesta nova manera de fer i de servir, si diem prou a aquest malentès políticament correcte, el canvi serà inevitable.