El vicepresident primer de La Unió, Joan M. Adserà, va començar el seu parlament recordant que en moments d'incertesa econòmica, l'actual debat dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya preocupa molt al sector, tant en salut en l'àmbit social. En aquest sentit, va recordar que ja venim d'uns anys de duresa econòmica que ha obligat a tots els actors del sistema a fer un gran esforç així com a anular inversions, reposicions i equipaments.
Negociació col·lectiva
També va fer referència a la negociació col·lectiva i va destacar que en 2015 es va signar I Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut, després de set anys sense conveni. Aquest conveni, que afecta 60.000 treballadors de la sanitat concertada, assegura l'assumpció sectorial dels conflictes col·lectius i el manteniment de la unitat del sector.
Seguint amb aspectes laborals i davant la manca de pressupost per al 2017, Joan M. Adserà va assenyalar l'aprovació del Parlament sobre l'augment de l'1% del sou dels treballadors públics per al 2016 i en canvi, va ressaltar la preocupació de La Unió per tal que les entitats puguin fer front als creixements normatius i vegetatius, a aquest increment de l'1% en la sanitat concertada, a les inversions i a l'obsolescència tecnològica sense un increment de tarifa que pugui donar resposta a aquests aspectes.
D'altra banda, va subratllar que el ritme de pagament de l'acció concertada en 2016 respecte a anys anteriors havia estat prou bo.
En l'àmbit assistencial va posar en valor la col·laboració amb la medicina en l'àmbit penitenciari i va destacar les unitats del Consorci Sanitari de Terrassa i de l'ordre de Sant Joan de Déu, entre d'altres. Segons el vicepresident primer de La Unió, “la col·laboració ha estat fructífera” i es tracta “d'un servei pioner a l'estat”.
Reclassificació d'entitatsJoan M. Adserà també va voler fer èmfasi en la funció de protectorat de les fundacions que exerceix el departament de justícia que “ens afecta molt”. Al respecte va informar que un 33% dels associats de La Unió són fundacions i que per la seva naturalesa jurídica privada, reflex de la iniciativa de la societat civil, preocupa la lectura que l'Estat està fent del Sistema Europeu de Comptes, normes SEC. Segons aquesta mirada, les entitats privades poden ser classificades com públiques, la qual cosa comporta una pèrdua de sobirania de la governança, va reblar.
Sobre això, va celebrar el fet que la Generalitat hagi plantejat una acció comuna davant la inspecció general de l'Estat. Per contra, va afegir, ens preocupa el redactat de l'article 153 del projecte de llei de mesures i altres impostos que acompanyen el pressupost 2017 que configura un règim de mesures específic per les anomenades fundacions del sector públic de la Generalitat, el redactat del qual possibilita la seva publicació retroactiva. Això significa, segons va explicar, que les fundacions privades que en el passat han sol·licitat subvencions en l'immobilitzat vegin que pot haver un canvi radical en el seu règim jurídic actual esdevenint part del sector públic, la qual cosa pot modificar radicalment la composició del patronat.
També va recordar el fet que el sector fundacional està pendent de l'ordre de l'acord de l'article 5.2 de la llei de protectorat que ha de determinar el nivell de subjecció de les fundacions als instruments de transparència específics per aquestes fundacions.
40 anys de La UnióA més de repassar algunes vessants sobre les quals La Unió està treballant també va fer un reconeixement a la trajectòria de més de 40 anys de l'entitat i va fer cinc cèntims de la VII Jornada Associativa en la qual es va fer una celebració posant el focus en el futur. La cloenda va ser presidida pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont i també ens van acompanyar el conseller de salut, Toni Comín, el director del CatSalut, David Elvira i la consellera de la presidència, Neus Munté a més dels consellers Boi Ruiz, Marina Geli i Xavier Tries i els expresidents de La Unió, Martí Masferrer i Pere Monràs, entre altres personalitats.
El vicepresident primer va assenyalar que aquesta celebració ho és també del model sanitari català, al qual La Unió hi ha contribuït en la seva construcció. Malgrat l'infrafinançament, va assegurar, que el sistema sanitari dóna bons resultats tant en salut tant en qualitat assistencial com en qualitat percebuda i va destacar l'equitat en l'accés al territori. Tot això, va remarcar, gràcies als professionals i als gestors de llarga tradició a Catalunya, i en especial, en aquesta casa, referint-se a La Unió. Així mateix, va posar l'accent en què gaudim d'un sistema transparent en llistes d'espera, en resultats clínics com es pot comprovar a través de la Central de Resultats; transparent en matèria econòmica, com es pot veure a la Central de Balanços i, en el cas de les fundacions hi ha un doble sedàs de transparència: el del CatSalut i el de la Direcció General d'Administracions.
Va posar en valor que el sistema sanitari és un sistema democràtic tant des de la pròpia administració com en els centres. Referint-se a l'administració va detallar la participació ciutadana i de govern territorial i central. I pel que fa als centres, va insistir en la idea que “a Catalunya les normes no s'imposen, cal negociar-les amb els agents socials, que són els representants electes dels treballadors”.
El vicepresident primer de La Unió,
Joan M. Adserà va cloure la seva intervenció afirmant que la sanitat és una estructura d'estat i que des de La Unió així es defensarà des de la lleialtat institucional al país i als seus governants tal i com es desprèn del mandat del Pla Estratègic 2016-2020 aprovat en l'assemblea general d'associats el desembre de 2015.
Tot seguit, podeu veure el discurs de Joan M.Adserà, vicepresident primer de La Unió, en l'Assemblea General d'Associats de l'entitat.