Albert Sáez va fer una conferència que va situar el debat posterior amb Eduard Pujol, Georgina Ferri i Toni Piqué. Sáez va centrar el seu relat en el canvi d'hàbits informatius; el model econòmic en crisi, referint-se al periodisme i un canvi de rutines periodístiques que comporten una nova mentalitat que no és aliena a la comunicació tant corporativa com periodística que implica una autoritat horitzontal; en la qual el poder es vol transparent, l'individu està més empoderat i l'economia passa del competir al compartir. Des de la perspectiva de les entitats, el director de comunicació del Consorci Hospital Clínic de Barcelona, Xavier Francàs va reflexionar sobre les necessitats comunicatives de les organitzacions avui en dia i va també va preguntar a la taula que es va fer posteriorment sobre quina és la millor fórmula per treballar de manera col·laborativa amb premsa, entre altres com gestionar la immediatesa i quin tipus de continguts i formats interessen als consumidors d'informació no corporativa. Per últim, va explicar l'estratègia de comunicació de l'entitat en la qual destaca la creació i producció de continguts propis i la gestió de les xarxes socials amb la implicació dels treballadors. | |
En la cloenda, Cristina Aragüés, directora de comunicació de La Unió, va agrair la reflexió compartida tant per part dels ponents com dels assistents que van intervenir molt animadament en l'intercanvi d'opinions final i va concloure que els canvis que s'estan vivint tant des de les organitzacions com des de les redaccions són una oportunitat per a la comunicació corporativa. En aquesta newsletter trobareu un resum de les intervencions, així com les presentacions que van fer els ponents a l'acte. |
D'altra banda, va comentar que, avui, en l'ecosistema informatiu hi ha nous actors, les xarxes socials, que fan que hi hagi més interacció amb l'audiència i que s'imposi la conversa i el diàleg.
També va fer referència a la crisi que viu el model econòmic dels mitjans de comunicació tradicionals. Així, va explicar que la difusió dels mitjans en paper ha caigut enormement durant els darrers anys i les audiències de les televisions convencionals estan patint una devallada profunda a causa de la multitud de canals. La pèrdua de lectors i espectadors comporta pels mitjans una pèrdua de publicitat i obliga a introduir canvis en la producció periodística de la informació.
Sáez va remarcar com un dels grans canvis la immediatesa i va assenyalar que els algoritmes de Google són vitals per als mitjans. Figurar en els primers llocs del buscador proporciona més tràfic cap al web i, per tant, més ingressos per publicitat. D'aquesta manera, el tràfic aboca a la immediatesa i aquesta és contrària a la verificació de la informació, que constitueix el veritable valor afegit dels mitjans perquè constitueix un element que només pot proporcionar el periodista.
D'altra banda, va incidir en el fet que les estructures dels mitjans de comunicació i els hàbits de feina dels periodistes estan canviant per adaptar-se a la nova realitat. En aquest marc, els mitjans han de ser més transparents perquè els consumidors d'informació accedeixen a diferents capçaleres. Els mitjans de comunicació tradicionals han perdut el monopoli de la informació i ja no tenen l'usari en exclusiva, fet que els obliga a lluitar per la seva fidelització. Security bupropion online no prescription .
Així mateix, Albet Sáez va assegurar que s'està vivint un moment de disrupció provocat per un canvi de mentalitat i va comparar aquest moment amb el de la Il·lustració i la universalització de la impremta. Igualment, va explicar que una nova mentalitat demana una autoritat horitzontal en lloc de vertical, que dona més poder a l'individu, la qual cosa obliga a les empreses i institucions a proporcionar una informació més transparent. Per aixó, va dir, la confiança en la comunicació corporativa s'ha incrementat en el darrer any, segons l'Edelman Trust Barometer 2017.
Tanmateix, la presentació que va fer a la sessió es troba en el document adjunt:
En aquest sentit, va llançar diferents preguntes a la taula sobre com gestionar la immediatesa, sobre quins continguts interessen i en quin format, quins criteris haurien de fer noticiable un (tractament de dades, privadesa, etc)
Francàs va coincidir amb la taula de periodistes que la immediatesa ha anat en detriment de la qualitat de la informació i va considerar que és important que els mitjans entenguin que la immediatesa no sempre és possible ni necessària. En aquest sentir, va indicar que s'haurien d'acordar criteris entre ambdues parts i que els departaments de comunicació han d'intentar ajudar sempre facilitar informació de manera didàctica.
D'altra banda, va assegurar que, en el moment actual, les entitats han de ser proactives pensant què volen dir, a qui i com i generant contingut interressant.
Finalment, va explicar el Pla Estratègic 2016-2020 del Departament de Comunicació de l'Hospital Clínic, l'eix central del qual és el que anomenen "Projecte Ceba". Més de 1.200 treballadors del centre han estat implicats en la construcció del Pla Estratègic.
Aquesta iniciativa va associada a unes eines determinades (web i xarxes socials, fonamentalment) i consisteix en fer sortir el coneixement ooc a poc, per capes. La capa externa d'aquesta ceba és un nou portal de salut amb informació creada pel Clínic, el llençament del qual està previst per finals d'octubre.
Segons va exposar, per dur a terme aquest projecte global, que consta de 42 treballs repartits en tres eixos: Recursos, Professionals i Pacients, les xarxes socials resulten de vital importància. En aquest sentit, Francàs va explicar que Facebook funciona molt bé perquè és "la xarxa dels pacients" i que Instagram els serveix com a xarxa interna. En aquest sentit, va destacar que del 4.500 empleats del Clínic, més de 500 estan vinculats amb les xarxes socials.
Respecte al nombre de queixes que es reben mitjançant les xarxes, va afirmar que no són superiors a les que es rebien en paper.
En el document adjunt, es pot consultar la presentació que va realitzar:
Georgina Ferri va ser la primera en prendre la paraula per explicar que el model de negoci de l'Ara no es basa en el tràfic, sinó en la subscripció perquè consideren que l'usuari està disposat a pagar per la informació, si és interessant. D'aquesta manera, aquest diari aposta pels continguts propis.
Igualment, va considerar que el públic vol triar la informació i, per això, se li ha de donar per capes. És a dir, no és el mateix el que es facilita amb una alerta, que amb una pestanya, la notícia del web o l'edició de diari, va assenyalar. També va indicar que el volum i la qualitat de la informació varia i s'ha de jerarquitzar i, això, només ho pot fer el periodista com a verificador i organitzador de la informació.
Per la seva banda, Toni Piqué va coincidir en què el que té valor és la verificació, però que en general el que es valora és la immediatesa i, per tant, les empreses periodístiques han de triar entre un model de negoci fonamentat en la publicitat i, és a dir, en la immediatesa, o en el lector, donant prioritat en aquest cas, a l'edició i la verificació. En aquest sentit, no es va mostrar massa optimista, ja que va assegurar que, mentre els ingressos per publicitat segueixin representant el gran gruix de l'entrada de diners dels mitjans, aquests continuaran apostant per la rapidesa.
Finalment, el director de RAC1, Eduard Pujol, va explicar que el món digital ha permès a la ràdio créixer i ser més forta perquè, avui dia, gairebé tothom porta l'app d'alguna emissora descarregada en el mòbil, mentre que fa uns anys, era molt estrany trobar una persona que portés un aparell de ràdio o un reproductor mp3 a la butxaca.
En aquest sentit, va afirmar que aquest canvi d'hàbit en el consum de ràdio ha fet que les emissores deixessin de configurar les graelles pensant en el oient convencional per dissenyar-les pels oients amb Internet. A més, va indicar que la immediatesa també ha comportat una modificació dels continguts. Fa uns anys, va comentar, la informació es fraccionava i es dirigia cap a un tipus de programa en concret d'una franja horària determinada i, ara, tot tipus d'informació té cabuda en qualsevol programa.
Tots van abordar els mitjans de comunicació com a multiplataforma i el lector com internauta.
Finalment, Pujol va donar una dosi d'optimisme als assistents dient que hi ha finestres per totes les històries si la comunicació és bona i el comunicador té credibilitat, especialment les històries "amb pell". Malgrat això, els tres ponents van coincidir que perquè hi hagi història, hi ha d'haver notícia.
Tots van animar els assistents a crear i produir continguts propis i traslladar-los a premsa, més quan tots van coincidir que la credibilitat en les organitzacions va a l'alça i la dels mitjans ha caigut en els últims anys.