La jornada, que va comptar amb l'assistència d'un centenar de professionals, va ser inaugurada per la directora de Participació Associativa de La Unió, Anna Riera, qui va destacar la importància d'organitzar trobades d'aquestes característiques perquè “permeten compartir projectes interessants que ens ajudaran a millorar el sector”. Així mateix, Riera va animar els professionals a exportar les seves idees i feines a l'estranger. D'altra banda, la directora d'Atenció a Pacients i Famílies del Parc Sanitari Pere Virgili, Guiomar Riaño, va agrair l'assistència i la bona acollida que va tenir la jornada amb la presentació de nombroses ponències, i va explicar la dinàmica de la sessió. Finalment, va donar pas a la presentació de la Guia de detecció de persones amb problemàtica social a l'hospital d'aguts. Aquest treball, fruit de la col·laboració entre diverses entitats, s'ha realitzat per facilitar la detecció precoç de situacions de problemàtica social i l'abordatge integral que garanteixi la continuïtat assistencial, així com per facilitar la connexió i coordinació amb la xarxa social. L'objectiu final és permetre una major agilitat en la intervenció i resolució social. | |
Aquesta newsletter inclou un resum de les intervencions a la jornada, així com les presentacions que van fer els ponents i la Guia de detecció de persones amb problemàtica social a l'hospital d'aguts. |
Les treballadores socials del Consorci Hospitalari de Vic, Carme Guiteras; de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Ascensión Martos, i de l'Institut d'Assistència Sanitària, Anna Ros, van ser les encarregades de presentar la Guia de detecció de persones amb problemàtica social a l'hospital d'aguts, el treball que aquestes institucions han realitzat conjuntament amb la col·laboració de La Unió i l'objectiu final del qual és coordinar i agilitzar la intervenció i resolució dels serveis socials en casos que, en el moment de localitzar-se, pertanyen a l'àmbit sanitari.
D'altra banda, va donar a conèixer la metodologia de treball que s'ha seguit, a partir d'uns indicadors generals establerts pels treballadors socials i definits amb anterioritat i mitjançant protocols específics com els d'infància en risc, violència de gènere i maltractaments a la gent gran. Posteriorment, aquests indicadors es van sotmetre a valoració per tenir consciència de si són un reflex de la realitat o hi ha la possibilitat que s'escapi algun cas i es va concloure que, en funció de la interpretació que se'n faci, es poden perdre casos. Finalment i per manca d'experiències prèvies, es va buscar l'aval d'aquests indicadors a través d'una recerca nacional i internacional de bibliografia.
Per la seva part, Ascensión Martos va fer l'anàlisi de la problemàtica surgida durant la realització del treball. En aquest sentit, va revelar que es van donar compte de l'hetereogenitat dels sistemes només al recollir les dades dels diferents centres; per la qual cosa va costar definir, sistematitzar i establir una terminologia comuna. Finalment, Anna Ros va assegurar que els serveis socials s'activen quan convergeixen dos indicadors o més.
Els indicadors de cada àmbit estan especificats en la presentació adjunta, en la qual també es pot ampliar la informació de la guia.
Posteriorment i després de la reclamació dels dirigents maoris, aquests van poder intervenir com a comunitat per evitar la retirada dels seus infants. Per a ells, la família és la unitat que es coneix millor a sí mateixa, per la qual cosa consideren que tots els membres junts (família nuclear i extensa) poden fer un esforç per assegurar el benestar dels petits.
A partir d'aquest concepte i amb una formació específica, el Consell Comarcal d'Osona està implantant aquesta tècnica d'intervenció familiar que suposa un canvi de mentalitat tant en els professionals com en les famílies, a les que s'apodera per trobar solucions conjuntes. Es tracta d'una tècnica aplicable tant a nivell social com educatiu i sanitari i en la qual el facilitador -figura que té la funció d'acompanyar a la família a l'hora de prendre les seves pròpies decisions- resulta clau.
El document adjunt recull la informació ampliada del projecte i la descripció d'un cas d'èxit.
Aquest projecte es va posar en marxa l'any 2013 com a conseqüència de l'increment del nombre de persones que vivien al carrer arran de la crisi econòmica, ja que moltes d'elles patien problemes sanitaris. El seu objectiu és fer una detecció proactiva d'aquests casos, crear un espai interprofessional que permeti donar una atenció integral a l'individu i acompanyar-lo també de manera integral en el seu tractament i reinserció. Fins ara, s'han atès 49 homes i 7 dones.
Després de 4 anys de funcionament, la principal problemàtica amb la que s'han trobat els professionals ha estat la manca d'identificació de les persones, ja que moltes no disposen de DNI, padró o targeta sanitària; la falta de diagnòstic i la dificultat per fer receptes als malalts crònics i el seu accés a serveis especialitzats, especialment amb persones que procedeixen d'altres Comunitats Autònomes o altres països.
Actualment, el principal repte a assolir per millorar el projecte és dissenyar una fitxa de recollida de la informació comú per a tots els serveis i revisar el protocol.
L'aplicació d'aquest programa és possible gràcies a la implicació de 25 professionals de l'Hospital Clínic, l'AISBE i l'ICS especialistes en el diagnòstic i tractament del càncer de pulmó en Atenció Primària, cures d'infermeria i atenció al final de vida. Per iniciar-la, és molt important la Fase de Diagnòstic i Definició del Tractament, que inclou l'avaluació i classificació del pacient segons nivells de complexitat PALCOM, una escala avalada al 2015 que serveix per conèixer la ‘càrrega simptomàtica i complexitat clínica en malalts oncològics avançats, en diferents nivells assistencials'. A més, també es fa una valoració sociofamiliar del pacient per saber si s'han d'activar els Serveis Socials.
Al document adjunt, es poden consultar els indicadors específics del treball i quina és la intervenció que s'ha de dur a terme en funció de l'estratificació.
El taller es destina, fonamentalment, als cuidadors dels usuaris del Centre de Dia i té com a objectius facilitar a aquest col·lectiu un espai de trobada, on puguin rebre informació sobre tots els aspectes relacionats amb la cura a domicili i l'atenció de les persones grans en situació de dependència; prevenir situacions de sobrecàrrega mitjançant informació, formació i facilitació d'eines per a la cura de les persones que tenen al seu càrrec i assessorar des de cada disciplina en el tracte i cura dels pacients.
Els coneixements facilitats pel taller se centren en quatre àmbits: Salut i físic, sociofamiliar, psicològic i d'oci i relacions socials. Així, els aspectes més valorats pels alumnes són tots els que tenen a veure amb la mobilització del malalt, el comportament i l'evolució que seguirà, les ajudes tècniques i socials que existeixen, i la importància de realitzar exercici físic i de compartir activitats que li agradin.
El document adjunt aporta informació ampliada sobre aquest taller.
D'aquesta manera, els objectius principals del programa, que s'ha dut a terme a la zona de la Vall del Tenes i les Franqueses del Vallès – Granollers Nord, al Vallès Oriental, són compartir la responsabilitat assistencial i treballar de forma col·laborativa i proactiva; integrar i desenvolupar el diagnòstic social per planificar les intervencions i centrar l'atenció del pacient en les seves necessitats de salut i de situació psicosocial.
La satisfacció de pacients i professionals pel funcionament d'aquest programa farà que l'any 2018 es desplegui al districte de Gràcia de Barcelona.
Els resultats del programa es poden consultar al document adjunt.
La finalitat d'aquest treball és reduir al màxim el temps de permanència a l'hospital per causa d'una fractura de maluc i afavorir que la persona torni al seu entorn el més aviat possible, evitant el seu pas per la Unitat de Convalescència, de Llarga Estada Temporal, centres sociosanitaris i residències.
Per aconseguir-ho, quan una persona ingressa a l'UGA procedent d'Urgències amb una fractura de maluc, es prioritza la intervenció quirúrgica precoç (abans de les 48 hores), es reeduca la sedestació i la bipedestació precoç (abans de les 24 hores post intervenció), s'inicia el procés de rehabilitació de la reeducació de la marxa de forma precoç (abans de les 48 h. post intervenció), es planifica l'alta hospitalària mitjançant el procés de valoració geriàtrica integral per intentar que retorni al seu entorn amb el mínim de discapacitat possible. La treballadora social, per la seva banda, fa una valoració i un diagnòstic social del pacient
Amb aquest programa, l'Hospital d'Igualada ha aconseguit reduir l'estada hospitalària (5,9 dies) i que el 52% dels pacients atesos tornin a casa seva alhora que també han minvat ostensiblement els reingressos i la mortalitat.
El document adjunt aporta més informació sobre aquesta experiència.
La posada en marxa d'aquest nou circuit va requerir la implicació del personal mèdic, d'infermeria i d'administració de la planta d'hospitalització de l'ICO i el disseny del protocol d'actuació. Fins aleshores, la col·laboració dels professionals dels diferents àmbits, que han treballat conjuntament, ha fet que el projecte hagi funcionat i s'hagi augmentat la demanda de peticions d'ingrés i el percentatge estable d'ingressos sobre les peticions sol·licitades, que actualment, es situa al voltant del 40%.
El document adjunt inclou la metodologia que s'ha seguit per fer efectiva aquesta derivació i amplia els resultats de la seva aplicació.
Les principals conclusions que s'extreuen d'aquest estudi són que aquest tipus de persones presenten una elevada variabilitat i número de factors de complexitat i que alguns d'aquests factors estan definits i són identificables i s'associen a una diferent ubicació a l'alta.
Al document adjunt es pot ampliar la informació sobre aquest treball.