Newsletter

La primera taula rodona de la sessió, titulada ‘Polítiques de promoció i prevenció en Salut Mental', va reunir a la directora de Health-SDGs and Social Innovation Program d'ESADE Business School, Eva Jané-Llopis, el subdirector general de Drogodependències i director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, i la directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Cristina Molina. L'objectiu de la taula era donar respostes als problemes multisectorials i multinivell que té, avui dia, la Salut Mental. Les seves opinions van estar moderades per Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental i membre del Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental de La Unió.

Respecte als diferents programes que s'han posat en marxa, va remarcar que els més exitosos són els dels països nòrdics, la visió dels quals és integral en lloc de vertical. Així, entenen que els problemes de salut mental afecten sectors diversos, per la qual cosa cal abordar-los des d'enfocaments diferents, però integrats. D'altra banda, també va destacar que aquests països conceben el benestar de les persones com un dret i que són els mateixos professionals de la sanitat, mitjançant una formació adequada, els que promouen gaudir d'una bona salut mental.

Colom va explicar que l'impacte negatiu dels problemes de salut mental incideixen en tots els aspectes de la vida, tant de l'individu com de la societat, i que la prevenció i promoció han estat reconegudes com l'alternativa sostenible més adequada per fer front a l'enorme impacte que aquests problemes tindran durant les properes dècades.

L'augment dels problemes de salut mental es produirà com a conseqüència de l'increment de consum que s'està produint de psicofàrmacs, opioides i altres substàncies, i del paper que jugaran els determinants socials, és a dir, les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i mediambientals. Sobre aquest aspecte, va fer palès que el 80% d'aquests determinants es troben fora de l'àmbit de la salut i, en canvi, el 90% del pressupost per afrontar-los depèn del sector sanitari.

D'aquesta manera, Molina va considerar que l'abordatge de la salut mental a la salut pública catalana ha de tenir un enfoc poblacional, que tingui en compte les diferents característiques socioeconòmiques i comunitari, és a dir, orientat a l'atenció centrada en la persona, la recuperació i la inserció social i multisectorial del conjunt del Govern. Igualment, va apuntar que ha d'estar basat en els drets humans i en la prevenció de l'estigma i l'exclusió social, ha d'empoderar el pacient i les famílies, ha d'implicar els professionals en tot el que fa referència a la formació continuada, recerca i innovació, i ha de sustentar-se en polítiques basades en l'evidència, les bones pràctiques i l'ètica. Sidabriniai papuošalai moterims, vyrams ir vaikams: apyrankės, grandinėlės, žiedai, auskarai https://www.silvera.lt/ 

Per conèixer els detalls de cada intervenció, es poden consultar les presentacions adjuntes.

Joan Orrit, director gerent de Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental, de Germanes Hospitalàries, i membre del Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental de La Unió, va ser l'encarregat de moderar la segona taula, pensada per a la ‘Presentació d'experiències de prevenció i promoció en salut mental a Catalunya'. En ella, es van exposar sis projectes que estan treballant en aquesta línia, seleccionats entre els que es van rebre, mitjançant convocatòria. Orrit va agrair la participació, tant de les institucions com dels professionals, i la generositat per compartir experiències que reforcen l'objectiu de la jornada.

En el següent vídeo, es recull el testimoni d'algunes de les persones que han participat en aquest programa, que té tres eixos bàsics: l'activació (fer activitat física), la creativitat (vincular-se a alguna activitat creativa) i relacionar-se amb la comunitat.

Per conèixer millor aquests projectes, els documents adjunts disposen de tota la informació.

Per acabar la jornada, el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, va impartir la conferència ‘Projecte vital i benestar emocional', a través de la qual va proposar donar enfocament de la salut mental des de l'ètica i, concretament, des de l'ètica en la relació dels grups vulnerables.

El paradigma que acabarà desapareixent era paternalista. El metge manava i el pacient obeïa, no se li preguntava què volia fer amb la seva vida, es vulnerava la seva autonomia. Per contra, en el del futur, el pacient deixa de ser un objecte de cures per interpretar, decidir, fer i dir coses i desenvolupar-se, i és necessari ajudar-lo.

Un altre aspecte que els diferencia és que el d'abans era un model de separació, d'estigmatització. El grup vulnerable s'havia de separar i el nou posa el focus en la persona, la qual constitueix el centre d'atenció, es subratlla la seva autonomia i autodeterminació, és un subjecte de drets i aquests són els mateixos que els de qualsevol altra persona i, per tant, se l'ha d'integrar.

Per al filòsof i teòleg, dins d'aquest nou paradigma, la paraula ‘projecte vital' és clau. Per a ell, aquest concepte es refereix a “aquell horitzó que la persona, lliurement, es proposa aconseguir i suposa una activitat que l'omple”. Perquè els individus pertanyents a grups vulnerables el puguin desenvolupar són necessaris tres elements, va dir: la capacitat de desenvolupament i d'articulació, ja que els costa pensar en el futur; la reflexió sobre el discerniment del projecte per dialogar i valorar si és possible aconseguir-lo i evitar la frustració que suposaria no fer-ho, i la complicitat d'altres actors perquè el recolzament de la gent que envolta el pacient és fonamental.

D'altra banda, hi ha diferents factors que poden afavorir o frenar el desenvolupament, com són l'entorn familiar i empresarial, l'emancipació, l'afectivitat i la sexualitat, entre d'altres. Igualment, ha de produir-se un treball en xarxa i una permeabilitat entre la família, l'empresa i l'Administració. Torralba va finalitzar la seva intervenció afirmant que “el projecte vital comporta benestar i ganes de viure”.

En el següent vídeo es pot veure la conferència de Francesc Torralba íntegra.