Newsletter

La conferència inaugural del doctor Jordi Varela, professor del màster d'eHealth d'Enginyeria a La Salle, va versar sobre la gestió de les TIC aplicades a la salut, que va abordar des de tres punts de vista: l'univers de la clínica, l'univers del pacient i l'univers de la gestió clínica.

L'univers de la clínica

Jordi Varela va explicar que des d'aquesta visió cal aportar l'evidència al consultori a través de millors pràctiques així com promoure sistemes de suport a la decisió clínica. Pel que fa a les primeres, va posar com a exemple la iniciativa DianaSalud (Divulgació d'Iniciatives per Analitzar l'Adequació en Salut), un projecte impulsat des de l'Institut Carlos III. Precisament, una de les iniciatives que promou és la Millora per a l'Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica (MAPAC), coordinada pel Servei d'Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

A més d'un recull d'iniciatives identificades per millorar l'adequació, DianaSalud és un punt de consulta de les recomanacions o anàlisis formulats per a la millora de l'adequació.

Pel que fa als sistemes de suport a la decisió clínica, Varela va mostrar com a exemple el model de suport a la petició de proves radiològiques basat en l'evidència ACRselect® (American College of Radiology) que ha adoptat el Centre de Diagnòstic per la Imatge Clínic (CDIC). Aquest instrument té dues característiques principals:

• És un sistema computat de gestió de la informació que prové de guies de pràctica clínica basades en l'evidència.
• Utilitza una escala d'adequació d'1 a 9: 1-2-3 baixa adequació, i a l'altre extrem, 7-8-9 elevada adequació. Aquesta escala ha estat provada des de fa més de 30 anys en els treballs de consens de Rand Corporation (UCLA).

Quan, per exemple, un metge sol·licita una prova per al diagnòstic d'un pacient amb dolor lumbar, la pantalla l'avisarà que aquesta tècnica té una adequació d'1 (la més baixa) i que té dues alternatives a considerar: radiografia i TAC. Malgrat això, el metge pot demanar la prova, però el grau d'adequació de la petició li quedarà registrat.

L'univers del pacient

Jordi Varela va abordar aquest punt de vista des de diferents eixos:

• Carpetes de salut i ús del mail. Respecte a la carpeta va fer una valoració positiva i, respecte al mail, va comentar que té un impacte discret com a instrument assistencial.
• Apps regulades i wereables. Va destacar que les aplicacions i els wereables (conjunt d'aparells i dispositius electrònics que s'incorporen en algunes parts del cos interactuant amb l'usuari i amb altres dispositius amb la finalitat de fer una funció específica, com ara les polseres que monitoritzen l'estat de salut) no estan demostrant cost-eficàcia, encara que puguin ser útils.
• Xarxes socials de pacients. Segons els estudis fets, va qualificar-les d'útils perquè l'usuari se sent recolzat per altres persones que es troben amb el mateix problema de salut o social, fet que comporta conseqüències positives per a ells encara que existeix poca evidència de resultats de salut en termes objectius.
• Suport a la solitud i a la vellesa. Va opinar que és necessària una reflexió profunda sobre què aporta l'ús de les TIC i la necessitat de coordinar recursos en l'atenció a la cronicitat.

L'univers de la gestió clínica

Varela va tractar aquesta perspectiva des de diversos prismes:

• Història clínica informatitzada. La va qualificar com a instrument bo, però que ha de superar constantment un obstacle del sistema que és la seva pròpia fragmentació.
• Decisió clínica compartida amb el pacient. Va considerar que cal un esforç de pedagogia i empatia a l'hora de traslladar la informació al pacient i va posar de manifest que aquesta tendència està introduint aquest tipus de pràctiques en la docència al personal sanitari.
• Seguretat del pacient. Va opinar que, malgrat els esforços fets, s'ha d'incentivar la identificació de pacients, el check list quirúrgic i el registre d'incidències.
• Visualització assistencial. Va assenyalar que les més de cent mil apps o la telehealth estan demostrant resultats massa ambigus. En aquest sentit, va convidar a fer una reflexió el sector sanitari i de la indústria per caminar de manera simultània.
• Big data. Va defensar aquesta eina com un clar avenç per a la recerca i les troballes científiques. També va posar de manifest el debat sobre la utilització de dades al món occidental i va constatar les diferències que hi ha entre els Estats Units i Europa. Segons va dir, mentre que allà la sol·licituds de dades voluntàries ha resolt algunes reticències, aquí la medicina ha avançat gràcies als estudis poblacionals.

Podeu descarregar la presentació de Jordi Varela per ampliar la informació:

El doctor Joan Pere Barret, cap de cirurgia plàstica de l'Hospital de la Vall Hebron, va explicar el projecte d'aquest hospital referent en cremats a tot Catalunya. El projecte consisteix en traslladar coneixement i fer un seguiment dels cremats que es troben a altres centres. Barret va destacar l'eficiència i la disminució de l'estada mitjana.

Els objectius del projecte, dut a terme en col·laboració amb l'Hospital Verge de la Cinta, van ser desenvolupar una plataforma de telemedicina per oferir diagnòstic remot d'urgència i seguiment de pacients en remot amb els mòduls de sistema de videoconferència HD, sistema d'informe mèdic compartit i servei de compartició d´imatge mèdica.

Durant el 2013 i 2014, es va posar en marxa un mòdul de seguiment pilot amb 65 episodis completats i, actualment, està pendent de valoració de la HUVH-ICS-CatSalut.

Els àmbit d'aplicació del projecte van ser:

• Urgències, Verge de la Cinta (carretó mòbil que es pot moure dins el box d'urgències).
• Seguiment, Verge de la Cinta (carretó que es pot moure dins de la UCI i/o en planta i/o en CCEE).
• Unitat de cremats, Vall Hebron (equip amb pantalla de grans dimensions i control remot de la càmera).

A més, Joan Pere Barret va ressaltar com a possibilitats de futur en la connexió per a la transmissió de coneixement:

• Implantació en UCR (Urgències i seguiment en hospital de dia): Connexió entre l'ICS i la XHUP, la presència de cirurgià plàstic i infermeria especialitzada 24 hores tots els dies de l'any.
• Possibilitat d'aplicació a altres àmbits d'actuació clínica, com ara la cura de les nafres i úlceres cròniques, tumors cutanis de dermatologia, etc. o l'àrea de traumatologia.
• Més eficiència i sostenibilitat: disminució de l'estada preoperatòria, reducció de l'estada mitjana, estades a hospitals més eficients, disminució de trasllats innecessaris i suport a àrees geogràfiques sense especialista.

Podeu descarregar la presentació de Joan Pere Barret per ampliar la informació:

Itxaso Zubia, responsable d'Orange Healthcare, va explicar el projecte "Essencial tablet i connecta salut", que s'emmarca en la línia internacional de la companyia, amb presència a 22 països de tot el món, i que pretén acostar la informació mèdica al pacient, facilitar l'accés a l'atenció sanitària i millorar el tractament i la qualitat de l'atenció en salut.

La directiva va exposar que la companyia compta amb tres àmbits d'experiència en el camp de les noves tecnologies i la salut: la gestió remota de pacients crònics –com a exemple va posar el projecte DiabeTIC–, l'accés segur a dades personals i les tablets per a gent gran.

Podeu descarregar la presentació d'Itxaso Zubia: