La jornada va acollir la presentació d'onze projectes innovadors dels àmbits d'atenció sanitària i social que es resumeixen a continuació:
Menuts dimecres a Vallcarca, a càrrec de Cristina Bravo, coordinadora de Treball Social del CAP Vallcarca-Sant Gervasi i de Mercè Hernandez, coordinadora de Barcelona Actua. Segons van explicar, aquesta experiència –posada en marxa l'octubre de 2014– està enfocada a la infància, amb l'objectiu d'oferir un espai en el qual infants en situació de vulnerabilitat puguin gaudir d'una estona de joc i acompanyament en el seu procés d'aprenentatge. S'ha comprovat que hi ha una gran interacció per part dels nens i que les famílies que hi participen disposen de més temps per fer el que necessitin. Les principals conclusions són que el diàleg entre entitats és important i que el treball en xarxa afavoreix els resultats de projectes innovadors.
Sensibilització contra l'estigma en salut mental amb estudiants de Treball Social, a càrrec de Aleix Caussa, suport a l'activisme contra l'estigma d'Obertament. Tal com va exposar, Obertament –entitat de la qual La Unió és membre fundador– és una aliança creada amb l'objectiu d'acabar amb l'estigma que pateixen les persones amb un problema de salut mental. L'experiència amb la Facultat de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB) consisteix en incloure en l'assignatura "Iniciació a la pràctica del treball social i al coneixement de serveis socials" un
rol playing per traslladar de manera més viva l'estigma que pateixen les persones amb transtorns de salut mental, a partir de la seva pròpia experiència. Posteriorment, es va dur a terme una avaluació de les intervencions realitzades, que van constatar que, després de la intervenció, hi ha un impacte positiu en la millora d'actituds i estigma.
BeremisStiklas.lt stiklo konstrukcijos, pertvaros, turėklai, stikliniai stogeliai, terasų stiklinimas ir stogai, stikliniai laiptai, sulankstomos durys
#TuTambéPotsSerVoluntari, a càrrec de de Nadia Berastegui, treballadora social del Servei de Rehabilitació de Viladecans del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Aquest és un projecte de voluntariat per a les persones amb un transtorn de salut mental ateses al servei de Rehabilitació de Viladecans del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Dins del voluntariat, els participants realitzen diverses accions, com anar a un jardí botànic a fer tasques de manteniment, acompanyar a la gent gran, anar al refugi de gossos, ajudar el banc d'aliments, etc. Aquest programa de voluntariat ha aportat grans beneficis als seus participants, com millora de l'autoestima, augment de la xarxa social de la persona, facilitats en la participació activa o millores en implicació social i integració. A més, es va avaluar els voluntaris amb l'escala SLDS (Satisfaction With Life Domains Scale) abans i després de la seva participació i es va confirmar que l'evolució havia estat molt positiva.
Projecte Activa't, a càrrec de Teresa Escrich, treballadora social, i d'Alba Bartrès, educadora social de SARQuavitae Claret. Aquest és un projecte d'inserció social de persones grans a la comunitat, adreçat a les persones que ingressen a les places Servei d'Acolliment d'urgència per a gent gran (SAUV) que hi ha al centre, que són de caràcter temporal i que són ocupades per usuaris que no tenen un perfil residencial. Els objectius d'aquesta iniciativa són fomentar l'autonomia dels participants, trobar un recurs que s'adeqüi al perfil de cada persona, millorar la seva qualitat de vida i promoure un envelliment satisfactori. Com a dinamitzadors del projecte hi intervenen professionals d'educació social, treball social i auxiliars d'infermeria. Cal destacar que es treballa des de la potencialitat de cadascú i en diferents àrees de la persona (aspectes relacionals i emocionals, temps lliure, etc.).
La informació familiar, eina terapèutica en els tractaments neurològics: experiència de psicoeducació familiar des d'una unitat de demències, a càrrec de Gemma Tomé, treballadora social de l'UFISS de demències de l'Hospital Universitari de Mútua Terrassa. Aquesta iniciativa es dirigeix a familiars d'afectats per demència, amb l'objectiu de facilitar-los informació bàsica sobre la malaltia i un espai on interactuar amb els professionals. Per aconseguir-ho, el/la treballador/a social ofereix el diagnòstic social i, aleshores, dóna informació i formació a la família. Es tracta d'un programa mensual, amb quatre sessions impartides per un professional de la unitat. El 2014 hi va haver 106 assistents, de 96 famílies. Gràcies a aquesta experiència, els familiars milloren els coneixements de la malaltia. A més, l'experiència ha permès constatar que un 16% dels familiars tenen sobrecàrrega.
Gestió integral de la dependència per trastorn mental a la comarca d'Osona, a càrrec de Genoveva Clos, treballadora social, i Judit Pons, infermera especialista en Salut Mental del Centre de Salut Mental Adults Osona. Es tracta d'un model de treball que pretén garantir l'atenció i coordinació en aquest àmbit i optimitzar els recursos existents. El seu objectiu principal és elaborar i valorar un programa territorial d'atenció a les persones amb malaltia mental en situació de dependència a la comarca, així com disposar d'una radiografia de les necessitats d'aquests pacients. Després d'analitzar més de 900 casos i de fer la valoració de la situació d'aquells que ho requerien, es va concloure que la majoria de pacients detectats han assolit una puntuació de dependència de grau 2. També es destaca especialment el treball conjunt i la metodologia amb interrelació de serveis i recursos, que han garantit la detecció dels casos.
Introducció de la taula d'Indicadors de Risc Social (TIRS) al Gestor Clínic, a càrrec de Lydia González, coordinadora de Treball Social del Consorci Sanitari de Terrassa. Tal com va explicar, el TIRS inclou sis indicadors de risc i, cada vegada que se'n detecta un o es valora que l'usuari pot derivar en una d'aquestes situacions, s'ha de comunicar al treballador social. Aquesta eina permet que, només amb un clic, s'enviï un avís automàtic a treball social, per correu electrònic. Fins ara, ja s'han fet 56 derivacions per aquesta via, mentre que abans les vies d'intervenció se centraven en demanda per part de pacients o familiar o la interconsulta per part del metge. Les conclusions d'aquesta iniciativa posen de manifest que la intervenció precoç millora els resultats i que cal tenir en compte el coneixement de què disposen les infermeres i auxiliars.
Treball Social Sanitari amb diagnòstics, a càrrec de Simón Sas, treballador social de l'Hospital de Santa Tecla, i Elena Martín, treballadora social del Centre Sociosanitari de Llevant Tarragona. Els ponents van explicar que han implementat els diagnòstics socials a partir d'una metodologia que va consistir en realitzar reunions periòdiques de totes les Unitats de Treball Social (UTS), fer una revisió i buidatge exhaustiu, agrupar els diagnòstics per àrees i incloure la informació a la història clínica informatitzada. Així mateix, van subratllar que la implementació dels diagnòstics socials en el mètode de treball d'aquestes entitats ha permès emprar el mètode de manera objectiva, conèixer exhaustivament les necessitats del territori i dels usuaris, millorar l'eficiència de la seva tasca i elaborar programes i projectes adreçats a les necessitats de la comunitat.
Característiques de la situació social i la intervenció per Treball Social en malalts subaguts atesos durant el 2014 a l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic, a càrrec d'Imma Serra, treballadora social de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic. S'ha dut a terme un estudi amb l'objectiu de fer una anàlisi descriptiva de les característiques socials i la intervenció dels treballadors socials en els pacients atesos en el programa de subaguts, que han realitzat a través d'una revisió retrospectiva dels pacients. Les principals conclusions de l'estudi posen de manifest que és important el percentatge de pacients amb intervenció del treballador social durant el període subagut (38,1%) i que el fet que el malalt hagi tingut intervenció prèvia per part de Treball Social i recursos formals instaurats facilita l'alta hospitalària o un ingrés més curt. També es destaca que el treballador social té un paper en l'atenció pacients subaguts, per la importància de la detecció precoç risc i la intervenció proactiva.
La continuïtat assistencial en l'abordatge social del pacient crònic complex. Experiència compartida de la UFISS de Geriatria d'Urgències i la Unitat de Subaguts de Geriatria - GSS Lleida, a càrrec de Núria Barberà, coordinadora de la Unitat de Treball Social de l'Hospital de Santa Maria. Gestió de Serveis Sanitaris. L'objectiu del projecte era realitzar una valoració geriàtrica integral per part de les dues unitats tenint en compte l'abordatge clínic i l'entorn familiar. Gràcies a aquesta experiència, s'ha posat de manifest que la presència del treballador social contribueix a la viabilitat del retorn al domicili, afavoreix l'estabilitat de l'entorn del pacient i planteja uns recursos de suport realistes i assumibles, implica les famílies en la planificació de l'alta i afavoreix el consens en la presa de decisions. A més, entre altres aspectes, s'ha constatat que el treball en equip, l'abordatge multidisciplinari i la coordinació entre dispositius influeixen en la reducció de la freqüentació dels serveis d'urgències i l'estada hospitalària.
Intervenció amb gestants en situació de risc social, a càrrec de M. Carmen Caballero, treballadora social de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tal com es va explicar, aquesta iniciativa s'ha basat en la recollida i anàlisis de dades de les gestants ateses per situació de risc social el 2014. Els resultats mostren una evolució en el rol del treballadors social, que és el punt de referència i suport per a la gestant i que ha passat a ser un nexe entre els professionals de l'hospital i els de la comunitat. També s'ha comprovat que el treball preventiu i coordinat de tots els professionals que intervenen pot suposar la presa de mesures menys dràstiques, i que el contínuum assistencial és molt important, sobretot si es té en compte la gravetat dels casos que s'atenen. Així mateix, es va destacar que cal seguir treballant estratègies interdisciplinàries per a l'abordatge d'aquestes situacions.