Newsletter

Ramon Maspons, chief innovation officer de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), va centrar la seva intervenció en l'aplicació de la innovació com a element estratègic als hospitals i va intentar fomentar la participació i el debat entre els assistents. Com a aspectes més rellevants de la seva exposició, destaquen la definició del sector de la salut com a agent estratègic de desenvolupament de país i com a generador de capacitat econòmica. Maspons també va incidir en la necessitat de compromís per part de la direcció dels centres per fomentar la detecció i el desenvolupament de la innovació. Així mateix, va deixar clar que Catalunya compta amb estructures i un model òptim per a la innovació, però va afegir que cal més connexió a nivell internacional i “saber vendre'ns millor”.
 

Maspons va definir la innovació com a qualsevol idea que acaba en èxit i va exposar que, per innovar, cal la participació de professionals i usuaris finals i que també són molt necessàries les xarxes, tenir en compte l'entorn ambiental, el sector públic –com a generador de capacitat de compra– i la tecnologia. A més, tal com va dir, la detecció de necessitats no satisfetes és clau per innovar, així com deixar de comprar sota el concepte d'allò que volem per passar a comprar sota el concepte d'allò que necessitem.

D'altra banda, va explicar que cada vegada més es va cap a la comercialització de serveis i no de productes, fet que, segons la seva opinió, portarà a nous models de col·laboració publicoprivada (CPP), nous models de negoci, noves aliances i nous competidors. En l'àmbit de la CPP va apostar per un model basat en el value for money, l'assumpció del risc real i la temporalitat, és a dir, més relacions a mig i llarg termini.
 

Finalment, pel que fa al finançament de projectes innovadors, Ramon Maspons va subratllar que els Fons Feder permetran finançar fins a la meitat de l'import total de projectes de compra amb mecanismes que incorporin la innovació. També va comentar que el Servei Català de la Salut destina alguns recursos a finançar aquest tipus de projectes.

La segona part de la sessió va anar a càrrec de Lluís Donoso, director executiu de la UDIAT (Corporació Sanitària Parc Taulí) i director del Departament de Diagnòstic per la Imatge de l'Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona, qui va parlar dels sistemes de suport a la decisió clínica (SSDC), a partir de l'experiència en diagnòstic per la imatge. Donoso va definir els SSDC com a sistemes computats de gestió de la informació dissenyats per donar resposta a problemes complexos en el procés de presa de decisions, que són especialment útils quan la quantitat d'informació és excessiva per ser processada individualment. Segons va dir, per al seu èxit cal el millor coneixement acreditat disponible, un alt nivell d'adopció i ús efectiu, i una millora continuada dels continguts i sistemes.
 

Tal com va explicar, hi ha moltes guies clíniques que no es fan servir. Així doncs, es van proposar, en lloc de produir noves guies, aconseguir que les ja existents es fessin servir més i, per això, van aplicar els sistemes de suport a la decisió clínica. En aquest sentit, l'expert va mostrar com funciona l'IGUIDE de la Societat Europea de Radiologia, que permet seleccionar entre diferents escenaris clínics i, posteriorment, triar entre les possibles proves que es proposen, tenint en compte els escenaris seleccionats. A més, l'eina mostra el nivell d'indicació de cada una de les proves proposades i la quantitat de radiació que tenen. Malgrat que el sistema digui que és una prova poc apropiada, el metge sempre la pot demanar. 

Aquesta guia ha servit de base per a la que Lluís Donoso i el seu equip han començat a aplicar a Catalunya. Els beneficis que s'esperen d'aquest SSDC són, tal com va dir, augmentar l'ús de les guies, reduir l'exposició innecessària a la radiació, aconseguir imatges més apropiades i millorar el flux de treball, entre altres. Els resultats obtinguts fins ara posen de manifest que un 89% de les proves sol·licitades amb el SSDC té una qualificació d'idoneïtat adequada.
 

Lluís Donoso va recomanar que les guies siguin accessibles des del lloc de treball, que disposin d'un interfase clínic, que tinguin en compte aspectes probabilístics, que l'explicació i la justificació siguin accessibles i que, sobretot, no pretenguin substituir el clínic.

Podeu descarregar la presentació de Lluís Donoso per ampliar la informació:

L'última part de la sessió va incloure una presentació sobre Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa a càrrec de Manel Jovells, director general, qui va destacar la importància de treballar per tenir un model de xarxa i proximitat, en el qual es doni resposta a les necessitats dels usuaris. Posteriorment, es va fer una visita guiada per les noves instal·lacions de l'entitat, que ha passat de 42.000 a 60.000 metres quadrats i que compta amb més de 1.700 professionals.