Newsletter
Un centenar de professionals, en la I Jornada de Comunicació Estratègica de La Unió
Estratègia de gestió
El paper clau de la comunicació
El paper clau de la comunicació
 |
 |
La sessió es va desenvolupar a partir d'unes reflexions inicials per part dels ponents, el posterior debat entre ells i amb l'activa participació de l'auditori, i va acabar amb unes conclusions finals.
Comunicar en política
El difícil equilibri entre eines i finalitats
El difícil equilibri entre eines i finalitats
 |
Així mateix, el secretari de comunicació del Govern va assegurar que quan s'abusa de la forma s'evapora allò que és cabdal, que és la voluntat de transformar i fer les coses per convicció.
Josep Martí va concloure la seva intervenció afirmant que, en els darrers anys, s'ha cregut en excés que només a través de la comunicació es pot canviar la realitat, quan allò important és el fons, allò a què la comunicació ha de servir: la convicció ideològica que hi ha al servei d'un projecte. Un aspecte que -va afegir- és aplicable a tots els sectors d'activitat.
Josep Martí Blanch, secretari de Comunicació del Govern, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en Direcció General per la Universitat de Navarra (IESE).
La comunicació corporativa en Sanitat
Abordatge de la comunicació estratègica a les entitats sanitàries
Abordatge de la comunicació estratègica a les entitats sanitàries
 |
Tanmateix, va explicar que les polítiques comunicatives s'orienten a generar confiança a ciutadans, professionals i finançadors. També va destacar la importància de transmetre a la ciutadania i als professionals la necessitat d'un ús responsable dels recursos, i, va remarcar que això ha de ser una tasca permanent, no només lligada a situacions de crisi.
Referent a les tàctiques comunicatives, la gerent del Parc Salut Mar es va mostrar crítica amb la exuberància d'instruments de què disposem actualment i que –segons va opinar- estan fent abandonar les polítiques comunicatives de presencialitat. Va remarcar que en un moment com actual, és necessari que tant els professionals com la societat en general percebin els líders de les organitzacions al capdavant pilotant la sortida d'una situació d'especial duresa. També va fer al·lusió a la saturació d'informacions del sector sanitari i que ha provocat –segons el seu parer- que només esdevingui notícia allò que és extraordinari per negatiu, fet que està contribuint a generar una distorsió de les expectatives en els ciutadans.
En relació a la comunicació des de l'interior de les entitats sanitàries, Olga Pané va insistir en què cal fer un esforç per recordar als professionals la importància d'apostar per un tractament correcte de la informació traslladada a cada pacient sobre la seva pròpia salut.
Olga Pané, gerent del Parc de Salut MAR, és metge, especialista en Medicina del Treball, màster en gestió de serveis de Salut per la Universitat de Barcelona i diplomada en gestió hospitalària per ESADE.
La comunicació interna estratègica
La comunicació interna com a estratègia d’alineament i compromís a les organitzacions
La comunicació interna com a estratègia d’alineament i compromís a les organitzacions
 |
Martínez va explicar que la comunicació estratègia s'ha d'articular i potenciar a partir de dues peces: el líder, que és qui hi ha de creure i ha de marcar la seva visió, i l'expert que ha de facilitar que la dugui a terme.
Com a segon nivell de la comunicació interna estratègica, la directora de relacions i comunicació corporativa de Grup Nestlé Espanya, es va referir a l'alinealment i va destacar que el comitè de direcció és qui ha de definir què és prioritari i què no ho és.
També va assenyalar que el rol del responsable de la comunicació interna desenvolupa una tasca que s'assimila al de director d'orquestra; és a dir, crea els canals comunicatius i els estructura per públics, coordina els calendaris (posa orde en tot allò que es diu des de l'organització) i dóna suport a la direcció general perquè pugui articular el missatge de forma coherent.
Com a últim punt de la seva exposició, Martínez va explicar el repte que suposen les noves tecnologies. Malgrat mostrar-se d'acord amb l'Olga Pané sobre el fet que no hi ha millor tecnologia que la comunicació directa, Neus Martínez es va referir als beneficis del nou paradigma de la comunicació interna en els propers anys. En aquest sentit, va explicar que a les grans organitzacions s'està superant la fase de la Intranet –que ha canviat el model jeràrquic de les companyies en democratitzat la informació- i el següent pas és la Intranet 2.0, la qual suposarà la inclusió de les Xarxes Socials dins de la Intranet, la qual cosa ajudarà a democratitzar la opinió i la creació dels líders de coneixement dins de l'organització.
Neus Martínez, directora de relacions i comunicació corporativa de Grup Nestlé España, s'ha format a ESADE Business School I a IMD (International Institute for Management Development) - Business Programs. Des de 1988 ha desenvolupat la seva carrerra professional íntegrament a Nestlé España.
Comunicar en situacions de crisi
Abordatge de situacions de crisi/gestió de la incertesa, recomanacions i eines a l’abast
Abordatge de situacions de crisi/gestió de la incertesa, recomanacions i eines a l’abast
 |
Cánovas també es va referir a què en situacions de crisi cal comunicar fent una segmentació de públics (mitjans de comunicació, institucions públiques, etc.). A continuació, va afirmar que els mitjans de comunicació creen bombolles mediàtiques, condicionants que incorporen factors com el catastrofisme, la visió negativa dels polítics, etc. i que es traslladen al conjunt de la població.
Així mateix, va considerar que la televisió dóna molt de relleu i que, per tant, és convenient aparèixer en aquest mitjà quan es gestiona una crisi. Així mateix, va indicar que la realitat es basa sobretot en percepcions i que els mitjans de comunicació actuen en determinats casos com a jutges de la societat, (avançant-se a decidir si algú és culpable o innocent.
Joan Francesc Cánovas va prosseguir afirmant que la marca inicial té molta força a l'hora d'encarar i deslliurar-se d'una crisi posant com exemple “la crisi dels cogombres”.
Tanmateix, va assenyalar que l'impacte és allò que atrau, el conflicte, les notícies que s'escapen de la normalitat.
Finalment, Cánovas va explicar que la comunicació efectiva és bàsicament emocional i que, per tant, quan un professional sent passió per allò que fa és quan és efectiu.
Joan Francesc Cánovas és periodista i consultor especialitzat en comunicació de crisi i formació de portaveus i professor associat de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
La diferència entre informar i comunicar
La comunicació corporativa traslladada als mitjans en un món d’immediatesa (opinió/informació)
La comunicació corporativa traslladada als mitjans en un món d’immediatesa (opinió/informació)
 |
Cuní es va referir al canvi que ha comportat la irrupció de les noves tecnologies en aquesta relació entre professionals que fan servir mecanismes similars per servir a interessos, a vegades, molt diferents i que s'ha vist alterada per l'entrada de les xarxes socials, les quals han comportat la participació d'altres actors i, per tant, una forta irrupció d'informacions que no sempre tenen autoria i són contrastades.
El periodista va alertar que algunes d'aquestes informacions sí que són resultat d'un procés d'elaboració, però que també n'hi ha d'altres (tweets, missatges de facebook, etc.) que poden posar en dubte qualsevol credibilitat basada en el rigor i contrast informatiu que marca el comportament del professional de la comunicació. Per aquesta raó, va demanar que es torni a utilitzar amb rigor les paraules i donar-les el valor que tenen.
Josep Cuní va finalitzar la seva intervenció destacant la necessitat de diferenciar informar de comunicar. En aquest sentit, va explicar que cal que les entitats destaquin si volen comunicar o informar i va assenyalar que aquí rau el dilema principal, ja que moltes vegades les entitats només volen que es comuniqui, no que s'informi, i es pot comunicar –va ressaltar- amb un missatge buit, que en el fons no digui res.
Josep Cuní és periodista. Va ser director del programa “Els matins amb Josep Cuní” a Catalunya Ràdio entre 1985 i 1995, aconseguint col•locar-lo líder d'audiència a la seva franja horària per primera vegada en la història de la ràdio en català.
Debat
Quines són les claus de l’èxit de la comunicació corporativa i com abordar-les
Quines són les claus de l’èxit de la comunicació corporativa i com abordar-les
 |
La comunicació en la política
Josep Martí va obrir el debat explicant que la política durant molts anys no ha tingut ànima i que la recuperació d'aquesta passa per donar prioritat a allò substancial, que és la convicció ideològica per transformar el món. En aquest sentit, va assenyalar que la comunicació és important però cal tenir clar que es tracta d'una eina per assolir l'objectiu de la política: la transformació de la societat en una direcció determinada.
El rigor i el valor de les paraules
Josep Cuní es va referir a la confusió actual entre els termes “salut” i “sanitat” i va explicar que, quan els mitjans de comunicació fan referència a Sanitat confonent-la amb Salut, parlen de problemes laborals, grans innovacions i de les denúncies dels ciutadans, i que es produeix, pert tant, una desvirtuació de la realitat. Tanmateix, Cuní va assenyalar que, avui dia, la realitat virtual és més important que la real.
Per concloure la seva intervenció, Josep Cuní va fer referència a la denominació de Departament de Salut indicant que potser seria més adient anomenar-lo “de Sanitat”, a fi de no crear confusió. Per la seva banda, la directora general de La Unió, Helena Ris, es va mostrar d'acord amb Josep Cuní pel que fa a la recuperació de las denominació de “Departament de Sanitat”, un dels departaments que -va subratllar- ha partit més canvis de nomenclatura.
La realitat actual desvirtuada
 |  |
Sobre el concepte de "desvituar la realitat" introduït per Josep Cuní, Joan Francesc Cánovas va assenyalar que, en aquest context, la notícia és allò extraordinari, excepcional, i que normalment es tracta de fets negatius. També es va referir a què, comunicativament, ha estat un èxit el concepte de retallades, però que això té un límit, ja que aparèixer molt als mitjans no és sinònim d'aconseguir una bona imatge de cara a la societat.
Olga Pané va fer referència a les dificultats de les entitats per transmetre la realitat interna i va indicar que, per exemple, no s'ha sabut comunicar la part positiva que han comportat les retallades, com ara el fet de la racionalització dels serveis d'urgències per part del ciutadà.
Més tecnologia i més transparència
Josep Cuní va afirmar que la nostra societat està sota la dictadura de la tecnologia i que, en l'actualitat, el periodisme està, en certa manera, segrestat per la tecnologia. En aquest sentit, es va referir a què allò que ha de prevaldre és l'humanisme, ja que la comunicació és entre persones i la tecnologia és beneficiosa però no cabdal.
Per la seva banda, Josep Martí va explicar que és cert que la tecnologia ha comportat aspectes positius a la comunicació, però que, davant d'aquest cúmul d'informacions, del soroll, en un entorn d'immediatesa, hi ha un problema de rapidesa en la gestió de la informació i que el que cal és contrastar les notícies elaborades i garantir-ne la veracitat.
 |
Neus Martínez va exposar els punts positius de l'entrada de les Xarxes Socials en la comunicació, pel fet de permetre la reciprocitat entre emissor i receptari i va recollir les paraules de Josep Martí sobre la gran quantitat de soroll i confusió de missatges que hi ha actualment. Martínez va afirmar, en aquest sentit, que les institucions només tenen un camí si volen comunicar de forma correcta que és la transparència i la credibilitat.
Conclusions
La importància de professionalitzar la comunicació en les organitzacions
La importància de professionalitzar la comunicació en les organitzacions
 |
Les conclusions de la I Jornada de Comunicació Estratègica de La Unió van anar a càrrec d'Albert Roura, vicepresident de DIRCOM Catalunya i director de comunicació i mecenatge del Palau de la Música. Helena Ris va fer referència a les paraules d'Olga Pané sobre la dificultat de traslladar la realitat del què està passant en el si de les entitats sanitàries i socials i va subratllar la importància del responsable de comunicació en aquesta tasca.
Albert Roura va posar l'accent en la necessitat que les organitzacions professionalitzin la gestió de la comunicació, és a dir, que permetin que professionals especialitzats participin en l'estratègia de l'entitat. També es va referir a què la comunicació va més enllà de l'estricta relació de l'organització amb els mitjans de comunicació i la va vincular a la marca (el marketing, les campanyes de publicitat, els call centers, la comunicació interna, etc.). Va afegir que avui en dia les entitats i les marques tenen la necessitat de comunicar perquè sinó no existeixen.
 |
Roura va destacar la importància de la comunicació en l'estratègia de les organitzacions i per tant cal treballar amb una visió més enllà de les situacions de crisi. També es va referir al fet que la no-comunicació també és una manera de comunicar.
Per acabar, Albert Roura va apel·lar al sentit comú a l'hora de comunicar i a tenir en compte que existeixen moltes eines a l'abast que cal posar al servei del missatge, d'allò que es vol transmetre.
Albert Roura, vicepresident de DIRCOM Catalunya i Director de comunicació i mecenatge del Palau de la Música. S'ocupa de la relació amb les empreses i amb les institucions que garanteixen l'activitat del Palau i també s'encarrega de dirigir la relació amb els mitjans de comunicació i la imatge pública de la institució.
Associats col·laboradors
València, 333 baixos
08009 Barcelona (Barcelona)
Tel 93 209 36 99
uch
uch.cat
