A la seva intervenció, Ramon Comellas va destacar que a Circutor dediquen un 50% de la seva producció a l'exportació. En aquest sentit, va subratllar que “per estar a tot el món has d'estar molt present a nivell local”. Pel que fa a la internacionalització, també va ressaltar que és molt important conèixer el país al qual vas perquè, segons les seves paraules, “quan no entens el que passa a un país és molt difícil vendre-hi”. I va recordar que, a vegades, “val més ser gran en un mercat petit que no pas petit en un mercat gran”.
També va donar especial importància al fet que, quan la companyia compra empreses, sempre manté les marques de l'empresa que adquireix, malgrat que, tal com va dir “a vegades hem de competir amb aquestes marques”. També va fer referència als equips de treball, dels quals va dir que es fan amb líders i no amb caps.
D'altra banda, el president de Circutor va posar de manifest la importància dels valors per a ells, que va llistar en: proximitat al client i complicitat amb el proveïdor, austeritat, crear futur, les persones com a valor, treball en equip, internacionalització, reinversió de beneficis en innovació i tecnologia, i audàcia amb integritat i transparència.
Per acabar, va subratllar que són una empresa innovadora per necessitat, ja que, segons va dir, és la manera de tenir contents els clients. La seva definició d'innovació fa referència a dur a terme coses que ja es fan però per a finalitats diferents. Un exemple d'això, va apuntar, podria ser el fet de posar rodes a les maletes.
Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que va fer Ramon Comellas:
La segona intervenció de l'acte va ser a càrrec d'Anna Riera, directora de Participació de La Unió, que va presentar l'estudi “Experiències d'aliança estratègica i de col·laboració publicoprivada” de l'associació empresarial. Tal com va exposar, aquest estudi identifica acords formals de col·laboració entre dues o més entitats independents, que treballen per dur a terme activitats conjuntes, intercanviant i compartint recursos i capacitats o bé generant-ne de nous, de manera que aquest compromís permeti augmentar i mantenir els avantatges competitius de cadascuna d'elles en el temps i assolir un resultat millor per la comunitat que si operessin separadament. Així doncs, l'expressió “col·laboració” combina diferents formes de cooperació entre organitzacions de dret públic i privat. Riera va destacar que, sobretot, es plantegen col·laboracions que es basen en la premissa del triple win: jo hi guanyo, tu hi guanyes i la societat hi guanya.
L'estudi s'ha fet a partir de dues enquestes, una primera, que es va dur a terme el 2009 amb intenció inicial, qualitativa i amb una definició lliure d'aliances estratègiques; i una altra que s'ha desenvolupat entre el 2013 i el 2014. Aquesta segona és de revisió, amb millora de les definicions i amb intenció qualitativa i quantitativa per presentar resultats. En total, s'han inclòs 208 iniciatives, reportades per 35 entitats però que n'impliquen a 118.
Resultats principals
La directora de Participació de La Unió va resumir alguns dels resultats de l'estudi:
Per concloure, Anna Riera va subratllar que els acords de col·laboració estables són un factor clau per a la sostenibilitat de les organitzacions sanitàries i socials, així com una realitat ja existent a tot el territori i en tots els àmbits del sistema sanitari català. A més, va posar especial èmfasi en en la millora del servei públic que representa aquest model de col·laboració publicoprivada i, segons va apuntar, “és el nostre deure preservar-ho”.
Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que va fer Anna Riera:
Segons va explicar, la gestió compartida a través de SAS de serveis d'estructura de suport els ha permès anar a buscar economia d'escales, minimitzar despeses, augmentar la massa crítica i retenir i accedir a nou coneixement. En aquest sentit, va reconèixer que tenen clar que no cal que tot el que sigui necessari abordar ho facin ells, però sí que, segons les seves paraules, "té sentit contractar conjuntament".
A part d'explicar les millores que han desenvolupat, com el fet d'haver aconseguit un estalvi acumulat anualitzat d'aproximadament 1,1 milions d'euros, va exposar les barreres o inconvenients amb què s'han trobat. Aquestes barreres serien cultures empresarials diferents, temor a la pèrdua del lloc de treball per amortització de places, subrogació del personal o aplicació de convenis diferents als d'origen, reticència a la mobilitat geogràfica o canvi de rol dels comandaments, entre altres.
Pel que fa als factors d'èxit, Jaume Castellano va destacar el compromís i la implicació de les direccions de les institucions, la transparència en la gestió, la generositat de les parts i el fet de transmetre tranquil·litat a l'equip humà.
La creació de l'Hospital de la Cerdanya ha estat, segons va explicar, un llarg procés, iniciat el 1986 amb l'establiment per a les bases d'un conveni d'atenció mútua entre poblacions frontereres de França, Andorra i Espanya, i que ha viscut moltes etapes diferents fins arribar al setembre del 2014, quan es va dur a terme l'obertura completa de l'Hospital.
En la seva explicació, Jordi Gassió va posar èmfasi en aspectes com la implicació de quatre centres francesos i de la Fundació Hospital de Puigcerdà, i en la importància que les aliances estratègiques han jugat en el desenvolupament del centre. Concretament, va dir que “si no haguéssim tingut col·laboració i aliances, no hauríem pogut tirar endavant l'Hospital”.
A part d'explicar diversos aspectes organitzatius de l'entitat (projecte sanitari, finançament, governança, comunicació o contractació), va fer referència a alguns problemes que han identificat, com les diferències culturals, la incompatibilitat dels sistemes d'informació, el fet de disposar de protocols assistencials compartits, la homologació i el reconeixement de titulacions o la doble col·legiació i els receptaris.
Per ampliar la informació, podeu descarregar les presentacions que van fer Jaume Castellano i Jordi Gassió:
Tal com van exposar, la Fundació Integralia Vallès és una iniciativa innovadora al Vallès que porta tres anys de recorregut i que consisteix en un servei d'atenció telefònica professionalitzat per apropar i afavorir l'accessibilitat de les persones a Mútua Terrassa, i una realitat de compromís social amb un centre d'integració professional per a persones amb discapacitat física.
Segons el que van dir, la Fundació Integralia Vallès, que es va posar en marxa el juny del 2015, és fruït de la consolidació i experiència obtingudes amb el conveni de col·laboració signat per Fundació DKV Integralia i Mútua Terrassa el març de 2012. Aquesta és una iniciava sostenible i viable, adreçada a persones amb discapacitat, principalment física, que no han pogut entrar o mantenir-se en el món laboral ordinari. Així doncs, la Fundació Integralia Vallès els ofereix formació professional en el món de l'atenció telefònica, especialitzada en el món sanitari. També compten amb suport psicològic i social especialitzat que ajuda els treballadors a comptabilitzar la seva discapacitat amb la tasca professional que desenvolupen.
Tal com van destacar M. Emília Gil i Javier de Oña, aquesta iniciativa permet normalitzar la inserció laboral de persones amb discapacitat en una empresa ordinària. Actualment compten amb 25 treballadors i 3 persones en formació i el seu servei, a través del qual van respondre gairebé 27.000 trucades a l'octubre, és qualificat com a “excel·lent”.
Ambdós ponents van assenyalar que l'objectiu d'una aliança és la creació conjunta de valor i van explicar els passos necessaris per formalitzar-la. Sobre el cas concret de l'aliança entre l'Hospital Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu, van inicar que es va iniciar el 1992 amb la firma d'un conveni per a la creació de la Unitat Integrada de Psiquiatria i Cirurgia Pediràtrica. Aactualment, amb un recorregut de 23 anys, els dos centres han eixamplat la seva col·laboració amb quinze acords formals que se sumen al primer acord dels anys 90.
Manel del Castillo i Josep Maria Piqué van exposar als assistents els beneficis i inconvenients que suposava per a cada institució dur a terme l'aliança, i van analitzar els resultats obtinguts amb relació als acords en curs i el seu impacte en cada entitat.
Per acabar, van assenyalar les claus de l'èxit de les aliances estratègies. Per exemple, es van referir a la importància de buscar la compatibilitat dels valors, la filosofia i els objectius, o al fet de no basar-se únicament en el contracte i construir ponts entre les organitzacions, que permetin superar les diferències i crear valor.
Per ampliar la informació, podeu descarregar les presentacions que van fer Javier de Oña i Maria Emília Gil, i Manel del Castillo i Josep Maria Piqué:
A l'última part de la jornada, Enric Mangas i M. Emília Gil, del Consell de Sector d'Aliances Estratègiques de La Unió, van donar a conèixer la publicació “Aliances estratègiques en el sector sanitari i social. Guia metodològica per a la seva constitució”.
Aquest document, desenvolupat per iniciativa del Consell de Sector d'Aliances Estratègiques, planteja la necessitat de clarificar conceptes a l'hora d'establir fórmules de col·laboració entre empreses del sector sanitari i social. Així doncs, l'objectiu és comptar amb una guia metodològica de bones pràctiques per establir, mantenir i consolidar amb èxit aliances estratègiques sòlides.
La publicació inclou una definició d'aliança estratègica i de les seves característiques principals, així com quines tipologies hi ha i quines són les seves dimensions, quin és el procés de construcció de les aliances estratègiques o quins són el seu marc regulador i el seu entorn legal.
Per ampliar la informació, podeu descarregar la presentació que van fer M. Emília Gil i Enric Mangas o descarregar la guia metodològica: