La Unió va celebrar el III Plenari de Responsables Economicofinancers de les entitats associades el passat 10 de desembre. A l'acte, Helena Ris, directora general de La Unió, i Xavier Baro, director d'Organització i Relacions Laborals de La Unió, van fer una posada al dia dels temes d'actualitat del sector. Tot seguit, Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, va presentar una anàlisi de La Unió sobre l'Entorn econòmic i l'esforç d'eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya i va exposar les línies de treball de l'àrea d'economia de l'associació. A l'última part de la sessió, es van donar a conèixer experiències de coresponsabilització dels equips assistencials, amb intervencions que van anar a càrrec d'Anna Ferrés, directora economicofinancera d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i Lluís Gràcia, director de l'EBA Equip d'atenció primària Vallcarca-Sant Gervasi. En aquesta newsletter trobareu un resum de les intervencions que van fer els ponents de la sessió i podreu descarregar les seves presentacions. |
Helena Ris, directora general de La Unió, va abordar diversos temes que afecten directament l'àmbit econòmic de les entitat:
Sobre els pagaments als centres
Va explicar el següent:
Sobre el nou sistema de pagament
La directora general de La Unió va informar de la reunió de la Comissió de Sistemes de Pagament del CatSalut que va tenir lloc el 23 de novembre:
Aspectes vinculats al funcionament de La Unió:
I Conveni de la sanitat concertada a Catalunya
A continuació, Xavier Baro, director d'Organització i Relacions Laborals de La Unió, va centrar la seva presentació en els aspectes derivats de l'aplicació del I Conveni de la sanitat concertada a Catalunya.
En aquest sentit, va recordar que aquest conveni té una vigència de 2015-2016 i que es podria prorrogar durant el 2017. Actualment, dintre de la Comissió Paritària del conveni es dirimeixen aspectes sobre la seva aplicació, que, segons va dir, venen marcats pels pactes d'empresa fets prèviament a la signatura del conveni. També es va referir a la jornada o als dies d'assumptes propis. Dintre de les 7 comissions que recull el conveni, va subratllar la de metges i la d'infermeres. La primera treballa aspectes com ara un nou marc de desenvolupament professional, de cara al pròxim conveni, l'atenció continuada, la formació i la direcció per objectius. La segona aborda el solapament d'infermeria i el complement de dispersió territorial en els CAP d'atenció primària.
D'altra banda, va fer referència a la consideració de les guàrdies com hores extra per part dels sindicats. Segons va dir, aquest conflicte fa més de 12 anys que dura.
Per acabar, va comentar que el conveni dels centres privats s'ha denunciat i, a hores d'ara, els sindicats han de notificar la seva representativitat.
Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, va presentar una anàlisi de La Unió sobre l'Entorn econòmic i l'esforç d'eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya. Durant la seva intervenció va explicar que el pressupost per càpita del Departament de Salut ha disminuït en els últims anys, fet que ha provocat una baixada d'ingressos per a les entitats, les quals han vist reduïdes tant les tarifes (-9,5%) com la compra d'activitat (-8,9%). També va explicar l'evolució de les tarifes de la Cartera de serveis socials.
Va destacar que elements com l'IPC, l'IVA o les cotitzacions a la Seguretat Social han augmentat, suposant així una pujada dels costos de les entitats. També va fer referència al decrement de la capacitat salarial i del poder adquisitiu dels professionals del sector. Segons va explicar Fusté, per assumir aquesta situació, les entitats han hagut de fer èmfasi en la gestió clínica i de recursos humans i treballar en la gestió de compres i consums de béns i serveis, així com augmentar la productivitat i l'eficiència.
Malgrat aquest esforç, Fusté va argumentar que els resultat en salut són bons i la tendència de l'evolució dels indicadors se situa a l'alça. Així mateix, va ressaltar que l'indicador de fidelització es troba per sobre del 90% en l'atenció primària, l'hospitalària d'aguts i la sociosanitària, i entre el 80% i el 85% en l'atenció de salut mental i les urgències dels hospitals.
Línies de treball de l'àmbit econòmic de La Unió
D'altra banda, Fusté va repassar les principals línies de treball de l'àmbit econòmic de La Unió durant el 2015 i les previstes per al pròxim any. Pel que fa al 2015, va destacar el treball del grup d'anàlisi de costos i l'actualització de l'anàlisi de l'esforç d'eficiència en un entorn d'ajustaments pressupostaris, el suport als consells de sector de La Unió, la informació i les gestions sobre les incidències en els pagaments del CatSalut i la recollida d'informació puntual sobre temes d'interès (per exemple, la facturació per activitat privada, incidències per ajornament dels pagaments del CatSalut, estat de signatura de clàusules, etc.).
De cara al 2016, els principals projectes previstos són: continuar treballant i estenent l'anàlisi de costos, desenvolupar un sistema d'informació economicofinancera de La Unió, aprofundir en aspectes econòmics de l'àmbit de la dependència i compartir espais de treball en l'àmbit de la compra i la logística.
Per ampliar la informació, podeu accedir a la presentació de l'Entorn econòmic i l'esforç d'eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya, així com al detall de les Línies de treball de l'àrea econòmica de La Unió:
Plans de desenvolupament i contractes de gestió
Així mateix, va definir els contractes de gestió –un projecte que van iniciar el 2011 i que fins ara ha comptat amb la participació del 96% de les àrees funcionals, serveis i unitats– com a eina clau per a la descentralització de la gestió i que, segons va dir, permeten fer seguiment dels objectius i accions plantejats per arribar a la Visió recollida en els plans de desenvolupament. Concretament, va subratllar, el compliment o la millora dels objectius suposa un retorn a l'àrea funcional, servei mèdic o unitat, un retorn que es pot destinar a inversions, formació o projectes d'innovació.
Entre altres conclusions, Anna Farrés va destacar que els contractes de gestió han permès una major capacitat d'autogestió i coresponsabilització dels professionals, han millorat l'eficiència i la productivitat i han potenciat la implicació i cohesió dels professionals. A més, també va afegir que aquesta eina ha facilitat la presa de decisions a partir de la incorporació de la variable econòmica.
L'experiència de l'EBA Vallcarca-Sant Gervasi
A continuació, el director de l'EBA va explicar com gestionen els excedents: una part la destinen a reserves i, una altra, a inversions en aspectes com millora dels equipaments o millora de la resolució. A més, també hi ha una part dels excedents que es dedica a incentivació dels professionals. Segons va dir el director de l'EBA, es basen en una estructura tradicional a partir del compliment dels indicadors del CatSalut i que incorpora elements d'incentiu en la formació continuada i que premia el compromís amb l'organització. A la seva presentació va mostrar quins són molts dels indicadors que fan servir per avaluar el compliment de diversos aspectes.
Per acabar, Lluís Gràcia també va fer referència a la iniciativa “Centros en Tansición”, un projecte de millora contínua de la qualitat basat en la transformació de l'entorn relació-incentiu de l'EAP i de les claus del comportament professional. L'objectiu és la resolució de les màximes necessitats sanitàries existents, en base epidemiològica i poblacional i de la manera més efectiva, eficient, equitativa, accessible i sostenible.
Per ampliar la informació, podeu consultar les presentacions que van fer Anna Farrés i Lluís Gràcia: