Newsletter

La conferència inaugural de l'acte va ser a càrrec d'Ignasi López, director del Departament de Ciència, Àrea de Ciència i Medi Ambient, de la Fundació Bancària “la Caixa”. A la seva intervenció va explicar que des de la recerca se sap valorar l'excel·lència científica (comptabilitzant el número de publicacions, valorant l'impacte econòmic de la recerca, etc.) però costa molt mesurar l'impacte social. I va dir que això és precisament el que intenta fer la Comissió Europea, juntament amb altres entitats privades, com La Caixa.

Responsable Research Innovation
Segons el seu punt de vista, cal que la ciutadania estigui més informada i, sobretot, fomentar el diàleg, que la ciutadania participi del desenvolupament científic. És el que es coneix com “cience in society”. Així mateix, també va fer referència a la “Responsable Research Innovation” (RRI), que va definir com un procés transparent i interactiu en el qual els actors socials i els innovadors esdevenen responsables mútuament els uns amb els altres per aconseguir acceptabilitat (ètica), sostenibilitat i atractiu social per al procés d'innovació i els seus productes. Tot, amb la intenció de permetre una incorporació adequada dels avenços científics i tecnològics en la nostra societat.

D'altra banda, es va referir a la mesura de l'impacte social i va mencionar eines com RRITools. Per acabar, va resumir que la RRI posa de manifest  la capacitat d'Europa per respondre als grans reptes socials des del coneixement. I això s'ha de dur a terme amb la implicació de la societat als processos d'R+D, amb governança participativa, gestió del risc, responsabilitat compartida i acceptabilitat ètica, va afegir.

Podeu descarregar la presentació que va fer Ignasi López:

Les experiències que es van donar a conèixer són:

• Aliances per a la transferència de coneixement i com a suport a la modernització dels serveis, a càrrec de Montserrat Dolz, directora tècnica de Gesaworld.
• Hospital La Paz, projecte de millora de l'eficiència energètica i renovació de les instal·lacions, a càrrec de Laia Gelabert, cap de projectes de Grans Comptes de Gas Natural Serveis, i Mario Bonault, responsable del projecte de construcció GNFE.
• Col·laboració per gestionar cuines hospitalàries, a càrrec de Miguel Sierra, director regional de serveis generals de BEPERS, i Artur Arqués, director general de Càtering ARCASA. (Feu clic sobre els seus noms per veure les presentacions que van fer cadascun d'ells).

Pel que fa a la CPP, va recordar que l'objectiu d'aquest tipus de col·laboració és sumar i créixer. No necessàriament fer les empreses més grans, va puntualitzar, sinó aconseguir sumar. Així mateix, va tenir unes paraules per agrair la feina feta conjuntament amb ESADE i el Programa Partners en aquest àmbit.

A continuació, Albert Serra, secretari general de Salut del Departament de Salut, va fer la intervenció de cloenda de l'acte. Per començar, va posar de manifest que La Unió va ser el primer soci amb el qual va comptar ESADE quan es va posar en marxa el Programa Partners, l'any 2007. Més tard també va fer referència a l'associació empresarial per la feina desenvolupada conjuntament durant molt de temps.

Albert Serra va referir-se a la col·laboració publicoprivada com una eina indispensable i, alhora, molt qüestionada. En aquest sentit va assenyalar que cal que els actors que participen en la CPP exigeixin corregir les accions que hagin estat mal fetes. Segons el seu paper, la CPP és l'eina de gestió més insubstituïble que té el sector públic per sostenir les polítiques públiques. Malgrat això, va recordar que la responsabilitat pública no s'ha d'externalitzar.

D'altra banda, va dir que per superar les limitacions és necessari millorar la capacitat de gestió de tots els actors, recuperar la confiança de la població i ser molt durs amb les males praxis. Per acabar, va fer èmfasi en el fet que la col·laboració publicoprivada ha de significar eficiència i qualitat i no negocis, i que el sector públic no pot ser un soci del privat només perquè surti més barat.