Newsletter

Els anys 2002 i 2003 ja es va dur a terme un estudi similar. Amb la creació, el 2014, del Grup de treball d'anàlisi de costos de La Unió, es va considerar que era un bon moment per actualitzar-lo, més tenint en compte que podia donar informació fins ara inexistent i de rellevància en el marc de la implantació del nou sistema de pagament del CatSalut i la progressiva adaptació dels paràmetres de contractació i contraprestació econòmica. El període d'estudi és l'exercici 2014. Han aportat dades un total de 19 hospitals i, finalment, s'han pogut incloure en l'estudi les dades completes de 14 hospitals.

Objectius de l'estudi:

• Disposar d'informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d'activitat i sobre la base dels paràmetres de contractació i contraprestació econòmica del CatSalut, de manera que puguem confrontar la informació de costos amb els valors de preu que el CatSalut aplica, i que en el temps caldrà anar modulant.
• Proposar una revisió dels pesos de les unitats de mesura estandarditzades (UME) que integren la informació econòmica i d'activitat de les diferents línies d'activitat, per tal que sigui més ajustada al diferencial de consum de recursos entre les línies.

Conclusions de l'estudi:

• Tot i les limitacions en el desenvolupament de la comptabilitat analítica en les entitats, existeix informació que permet fer una aproximació dels costos per diferents línies d'activitat dels hospitals d'aguts.
• Hi ha diferències importants entre els costos mitjans i les tarifes de contractació del CatSalut segons les diferents línies d'activitat assistencial.
• Hi ha una correlació positiva entre la complexitat de l'hospital calculat amb I'IRR i els costos, especialment alta en hospitalització, més moderada en l'activitat ambulatòria i molt baixa en hospital de dia.
• Els resultats dels costos mitjans d'hospital de dia i hospitalització a domicili presenten limitacions importants.
• No hi ha diferències rellevants amb els pesos de les UME de la Central de Balanços, excepte en el cas de les urgències que estarien infravalorades.
• Les línies de treball per avançar en l'anàlisi de costos s'han de centrar ja en l'estimació de costos per episodis i pacients, com s'està fent amb els projectes vinculats a RECH per hospitalització, i com s'ha iniciat amb urgències. Nous àmbits d'interès: hospitalització a domicili i hospital de dia.
• La metodologia utilitzada en aquest estudi pot ser adequada per iniciar l'estudi de costos en altres línies de serveis (atenció a la salut mental, atenció sociosanitària).
• Caldria avançar en definir criteris homogenis de classificació de centres de cost i imputació de costos.

Podeu accedir accedir a Costos, costos i més costos: Tornem a parlar de costos, que firma Josep Fusté al blog de La Unió així com a la presentació de l'estudi.

El workshop Cronicitat avançada als hospitals de Catalunya va ser molt participatiu i  va anar a càrrec de Xavier Gómez-Batiste, director de la càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i director del centre col•laborador de l'OMS de programes públics i Joaquim Esperalba, director de la càtedra d'Innovació i Salut de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Primer es va fer una anàlisi de l'actual situació de l'atenció pal•liativa als hospitals d'aguts i es va destacar que cal afavorir-la perquè cada vegada hi ha més persones que requereixen d'aquesta atenció, també es va afegir que la malaltia va evolucionant i es presenta de manera pluripatològica.

Així mateix, es va explicar que un abordatge adequat i multidisciplinar millora l'atenció assistencial del pacient reduint el patiment, millorant els símptomes, l'adaptació o l'experiència dels familiars i dels professionals i que també s'ha de basar en el respecte als valors de la persona. Una atenció adequada millora la satisfacció del pacient i del seu entorn però també incideix positivament en els resultats de funcionament de l'hospital.

En aquesta reflexió es van detectar àrees de millora com la baixa cobertura, la variabilitat en els serveis convencionals, les dificultats en l'accessibilitat i l'atenció continuada, l'atenció de resultats o la necessitat de més formació en els professionals.

Segons va explicar Xavier Gómez-Batiste l'abordatge de la cronicitat del segle XXI passa per aplicar nous conceptes i per treballar amb una atenció pal•liativa integral i integrada en les persones amb condicions cròniques avançades en serveis de salut i socials i incloent les seves famílies de manera més rellevant. Així mateix, també va exposar els principals aspectes de l'instrument NECPAL CCOMS-ICO als hospitals i del MACA com a manera d'identificar els malalts crònics i proporcionar-los una atenció més adequada i va subratllar que constitueix una mala praxi no fer-ho. En aquesta línia, va fer diverses recomanacions per tal que els centres dimensionin i organitzin millor l'atenció a aquests malalts i va remarcar que una atenció a la cronicitat i a les cures pal•liatives adequada és un indicador del respecte d'una societat per la dignitat.

Cronicitat, revolució assistencial

Per tal de superar aquestes dificultats, es van apuntar algunes propostes com la necessitat d'unitats multidisciplinars als centres, més treball en equip, la necessitat d'incentivar programes i protocols que ajudin als professionals a fer una correcta identificació en l'abordatge de la cronicitat.

Podeu accedir a la presentació.