Els assistents també van poder conèixer el punt de vista del director general de la Fundació Universitària del Bages, Valentí Martínez, sobre 'Repensant el present, construïm el futur', a través d'una conferència. A continuació, es va fer una taula rodona sobre la Realitat de la provisió que han de fer les entitats per poder donar resposta al canvi de les necessitats de les persones en un futur no llunyà, moderada per Anna Riera i en la qual hi van participar Albert Ledesma, metge de família de l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa (ACEBA) i de l'EAP Vic; Iciar Ancizu, responsable d'Investigació i Desenvolupament de SARQuavitae; Josep de Martí, gerent d'Inforesidencias, i Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann. Durant la sessió, es van debatre aspectes de futur i es va reflexionar al voltant del que és necessari per garantir la continuïtat dels serveis. Es va convenir que, donada la cojuntura econòmica i social, cal potenciar els elements que contribueixin a fer del model un sistema modern i sostenible, de qualitat, innovador i, sobretot, adequat a les necessitats de les persones. L'actual model d'atenció a les persones amb dependència a Catalunya recull l'evolució, tant social com normativa, que ha donat suport al desenvolupament d'un sistema de protecció social, igual que a la resta de països d'Europa. Malgrat l'encara insuficient desplegament del model, la realitat actual, com va quedar palès durant al sessió, és fruit de l'esforç de moltes persones i contempla tant les aportacions de l'Administració com a garant dels drets públics, com la contribució històrica des de la societat civil. Des dels àmbits de responsabilitat de les polítiques socials fins al professional que atèn les persones, passant per les organitzacions que els acullen i els presenten els serveis, s'ha fet una contribució continuada al desenvolupament del model. Finalment, el director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Joan Ramon Ruiz, va cloure l'acte i va destacar que la les ganes de progressar i evolucionar són claus per a la millora. En aquesta newsletter trobareu un resum de la sessió, així com les presentacions que s'hi van fer. Després de l'acte, La Unió va organitzar una sessió dirigida als mitjans de comunicació per donar a conèixer l'informe. Hi van assistir periodistes de la SER, El País i El Punt Avui. Podeu consultar a continuació les informacions publicades: |
Per la seva part, Josep Ganduxé, vocal president del consell d'atenció sociosanitària, va considerar que l'envelliment de la població feia imprescindible per al sector l'elaboració d'un informe d'aquestes característiques. Així mateix, va assegurar que “el gran repte de futur és com s'afronta l'atenció sociosanitària i de la dependència des de l'entorn del pacient”.
Finalment, Josep Lluís Roselló, vocal president del consell d'atenció a la dependència, va explicar que “l'atenció a la dependència ha de ser integral, no pot caminar sola” i que hi ha tres elements importants que marcaran el seu futur: l'èmfasi en la qualitat del servei –per al qual s'han de marcar uns estàndards, va assegurar–, la integralitat dels serveis i els sistemes d'informació. A més, va subratllar la necessitat que la informació del pacient estigui integrada.
A continuació va abordar el desplegament de la Ley de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia (LAPAD) i va explicar que ha estat molt complicat, tant a causa de la crisi econòmica com de la manca de voluntat política, i que resulta excessivament fragmentat, la qual cosa fa que el llarg procés administratiu redueixi atenció al pacient. A més, va apuntar que aquesta llei s'ha centrat molt en el col·lectiu de la gent gran.
A continuació, va assenyalar la manca d'estàndards que garanteixin la qualitat dels serveis que es contracten com una de les principals dificultats en la relació entre l'Administració i els proveïdors.
Pel que fa als serveis, va subratllar que són poc flexibles i adaptables, la qual cosa dificulta la coordinació i la transversalitat amb el serveis sanitaris. També va posar èmfasi en el fet que es tracta d'un sistema excessivament burocratitzat i poc incentivador de la innovació. Finalment, va comentar que, en l'àmbit de les relacions laborals, hi ha un conveni estatal que no contempla la singularitat de Catalunya.
Així, després d'analitzar l'avui, Anna Riera va destacar les principals conclusions a les que s'ha arribat amb aquesta revisió del model i quines propostes es fan per tal de millorar-lo:
Per ampliar la informació, podeu consultar el document adjunt, amb la presentació que va fer Anna Riera:
Des del punt de vista directiu, Martínez va considerar que hi ha una sèrie d'elements bàsics perquè la direcció i la gestió en les entitats de l'àmbit social sigui efectiva:
Partint d'aquests trets característics de la funció directiva, Valentí Martínez va coincidir en la majoria de les propostes que fa l'informe ‘Repensant el Model d'Atenció a les Persones amb Dependència' de La Unió.
La jornada es va tancar amb una taula rodona sobre la 'Realitat de la provisió que han de fer les entitats per poder donar resposta al canvi de les necessitats de les persones en un futur no llunyà', moderada per Anna Riera i en la qual hi van participar Albert Ledesma, metge de família de l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa (ACEBA) i de l'EAP Vic; Iciar Ancizu, responsable d'Investigació i Desenvolupament de SARQuavitae; Josep de Martí, gerent d'Inforesidencias, i Roser Fernández, gerent de la Fundació Institut Guttmann. Aquests professionals van corroborar amb la seva experiència i opinió les propostes que recull l'informe ‘Repensant el Model d'Atenció a les Persones amb Dependència' de La Unió.
D'aquesta manera, van coincidir en assenyalar que les necessitats de les persones canvien i que, cada vegada, són més sofisticades i, per tant, més difícils de resoldre. A més, van posar de relleu que els usuaris disposen de molta informació i la tendència és que vulguin participar en el procés de la seva atenció i prendre les seves pròpies decisions. En aquest sentit, Josep de Martí va assegurar que “s'ha de parlar de necessitats i no de preferències, com fins ara”.
En la mateixa línia, Iciar Anzizu va considerar que “la gent arriba a la residència quan ja no pot viure a casa, per la qual cosa l'adequació dels recursos a les necessitats de les persones és fonamental” i Albert Ledesma va explicar que “s'ha d'intentar i exigir un canvi de model d'atenció, ja que no només s'ha de resoldre amb les persones que ja estan en edat de ser tractades, sinó que també s'han de donar les eines perquè els usuaris arribin a edat avançada en el millor estat possible”.
Precisament, el funcionament de l'actual sistema i la necessitat de revisar-lo va ser l'altre tema destacat que es va tractar al llarg de l'acte. Així, els quatre ponents van reclamar una flexibilització i integració dels serveis. Segons Roser Fernández és bàsic “separar administrativament i conceptual les prestacions econòmiques dels serveis i que aquests tinguin una integració de tot” i va afegir que “des de l'àmbit social, es veu una ‘sanitarització' del sector. Hi ha elements de poca flexibilitat i resistències per totes bandes que tenen a veure amb els recursos”.
Per la seva part, Anzizu també es va mostrar partidària de poder disposar d'uns serveis sanitaris i socials coordinats perquè “un sistema de dependència aïllat no ens farà avançar. Ha d'estar dins un model d'atenció integrat”. Així mateix, va reclamar que “algú prengui decisions, perquè l'informe de La Unió demostra que hi ha eines per fer un sistema millor”.
Per acabar l'acte, el director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Joan Ramon Ruiz, va cloure la jornada mostrant-se d'acord en què les persones s'han de situar al centre del sistema i que s'ha d'assegurar que l'aposta per un model innovador, transversal i integral.