El director del CatSalut va expressar que la nova Estratègia Nacional de l'Atenció Primària i Salut Comunitària és més que un “reforma”, és un verdader procés de transformació transversal del sistema de salut, actuant preventivament i des de la proximitat, i que exigeix canvis de cultura i de procediments a tots els agent del sistema. Catalunya té el coneixement i la capacitat innovadora per fer-ho, va afegir. Mangas, per la seva banda, va apostar impulsar la reforma necessària de l'atenció primària potenciant el concepte integral de salut i incorporant els seus determinants socials, per consolidar l'AP com eix vertebrador del sistema públic de salut i social, per resoldre els problemes de les persones, des de la proximitat i fins a la realitat del seu entorn. També va concretar els grans reptes que, durant els propers anys, afrontarà el sistema sanitari català: la falta de mobilitat dels recursos, els canvis en els models de contractació dels serveis, la millora de les estructures i l'adequació de les condicions de treball dels professionals, tant a nivell de salari com d'infraestructures. Finalment, seguint la mateixa línia, Ferré va explicar que "el domicili és un espai que adquireix importància en el dia a dia de l'atenció primària, i com a conseqüència, s'ha d'innovar en un sistema d'atenció centrat en la persona". | |
Posteriorment, la directora de Participació Associativa de La Unió, Anna Riera, i la coordinadora Tècnica de l'Àrea Associativa del CSC, Rosalia Serra, van presentar les experiències innovadores en atenció primària que optaven als premis. Riera va agrair la participació de tots els professionals que havien presentat treballs, un total de 27, i va explicar que "tots coincideixen en trobar un problema des de la pràctica del dia a dia i buscar una manera de com solucionar-lo i avaluar-lo, posteriorment per saber, realment, com beneficia a l'usuari". Un cop presentades les experiències finalistes d'enguany, els assistents van tenir l'oportunitat de visionar dos vídeos amb les dues experiències guanyadores en l'anterior edició. La jornada va continuar amb una taula d'experiències que abordava l'atenció domiciliària des de diferents punts de vista. La Núria Gutiérrez, metgessa de Família del Servei d'Atenció Primària del Baix Llobregat Centre, va presentar l'experiència del 7/24; la Sonia Sevilla, infermera consultora de l'Hospital Clínic, va referir el paper de la infermera de pràctica avançada al Regne Unit; i l'Anna Ribera, directora d'Atenció Primària i Urgències del CIS Cotxeres de Nou Barris, va presentar el projecte d'atenció domiciliària coordinada entre l'àmbit sanitari i social. Finalment, en representació del Departament de Salut, Joan Carles Contel, va aportar la visió de l'Administració. | |
La directora de La Unió va recordar que la transformació de les polítiques de salut passa per l'ENAPISC i va apuntar que ha de ser una autèntica transformació de l'Atenció Primària, no només una reforma. Així mateix, va posar de manifest la necessitat d'assolir un model d'atenció comunitària i ecològica, en el qual s'inclogui la visió de tots els nivells assistencials, sanitaris i socials. En aquesta newsletter trobareu un resum de la jornada, així com les presentacions que es van fer a l'acte i les vídeopíndoles dels treballs guanyadors el 2017. |
Carolina Hernández va iniciar la seva exposició fent un repàs de com ha evolucionat la tecnologia en els darrers 20 anys i com la banca s'ha adaptat a ella, passant de crear la banca on-line, un servei digital que servia per consultar l'estat de comptes i els moviments, a noves App's específiques, que proporcionen al client la possibilitat de poder fer un ampli nombre d'operacions personalment sense haver de desplaçar-se a una oficina. En aquest sentit, va afirmar que, ara per ara, "el web ja no és la prioritat, ho és el mòbil".
Des del punt de vista estratègic, va assegurar que "el client sap perfectament què vol i, per tant, s'ha de tenir sempre al cap què espera. Per això, és imprescindible personalitzar els serveis. S'ha de segmentar el públic perquè no totes les persones són iguals ni tenen les mateixes necessitats, però s'ha de respondre donat-lis el que volen. La fragmentació és la clau de l'èxit".
D'aquesta manera, va comparar el client de la banca amb l'usuari dels serveis sanitaris, ja que ambdós disposen de molta informació i demanen poder decidir per ells mateixos i gestionar els seus propis comptes o tractaments. "Són dos sectors que el ciutadà necessita, per la qual cosa s'ha d'intentar portar-lo cap a tu", va explicar Hernández. També va afegir que "la transformació digital obre un ampli ventall de noves vies de relació amb el client que et permeten coneixe'l i saber perfectament què vol. I això s'ha d'aprofitar". Un dels factors que fonamentals a l'hora de fomentar aquestes noves vies de relació, va apuntar, és la utilització d'un llenguatge planer, sense tecnicismes i amb un vocabulari que el faci entenedor.
Finalment, va deixar clar que "la digitalització no allunya, apropa. Perquè afavoreix que els professionals de les oficines tinguin més temps per atendre a les persones que necessiten ajuda personal de forma presencial".
El document adjunt reprodueix íntegrament tota la presentació, la qual es pot consultar per ampliar la informació.
Bausili va explicar que el 90% d'aquests usuaris que tenen més de 65 anys pateixen problemes periodontals i que, el 75%, presenta una higiene oral deficitària. Així, l'objectiu va ser conèixer el seu estat bucodental, promoure la higiene oral, educar personal de la residència, cuidadors i residents amb capacitat d'autocura, i aproximar la cartera de serveis. De moment, s'han visitat més de 230 persones.
Els detalls del projecte es troven recollits al document adjunt.
D'aquesta manera, les unitats funcionals de crònics del centre d'Atenció Primària, de l'hospital i la unitat de subaguts del centre sociosanitari treballen conjuntament per prestar el servei assistencial més adequat, respectant les preferències, creences i els valors dels pacients i evitar, així, els reingressos i les consultes a urgències hospitalàries innecessàries.
Per conèixer millor la tasca que s'està fent i els resultats, es pot consultar el document adjunt.
Des de l'equip de geriatria del PADES Baix Camp s'integren i es coordinen els equip del centre d'Atenció Primària Ruidoms, la residència Onada i el personal de farmàcia d'AP per oferir un servei d'atenció personalitzat i centrat en la persona basat en el model de valoració multidimensional, individualitzat i interdisciplinari, mitjançant una valoració geriàtrica integral.
El projecte, tot i que només fa sis mesos que s'aplica, ja té resultats positius perquè s'ha observat que la planificació de l'atenció i de les decisions anticipades són una eina fonamental en els usuaris geriàtrics amb pluripatologia i amb malalties degeneratives progressives. D'altra banda, s'observa una intervenció exitosa quan es fonamenta el treball en equip, de caràcter multidisciplinar i amb integració assistencial, garantint la continuïtat de les cures en tot el procés assistencial.
Es pot ampliar la informació en el document adjunt.
La Dra. Maria Arenas, qui va presentar el projecte, va exposar que aquestes dades reflectien que la fractura de fèmur és una de les principals causes de morbimortalitat a Catalunya i presenta una comorbiditat elevada a malalties cròniques associades (3,7), que es tracta d'un procés encara infravalorat i infratractat i que comporta una despesa sanitària associada molt elevada.
Tenint en compte aquest marc, el treball té com a objectiu destacat disminuir la mortalitat i les complicacions de la fractura de fèmur als 3 i 12 mesos de l'alta hospitalària. A més, pretén reduir els reingressos hospitalaris, disminuir les visites als serveis d'urgències hospitalàries i demostrar i incorporar la mortalitat de la fractura de fèmur als 3 mesos i a l'any com indicador d'eficiència i efectivitat en l'AP de Catalunya.
La presentació adjunta inclou l'explicació del projecte.
El director de docència i innovació del Grup Sagessa, Lluís Colomés, va moderar la segona taula rodona de la jornada en la que sota el títol ‘Experiències en Atenció Domiciliària' es van donar a conèixer diversos projectes que les entitats han posat en marxa amb èxit per afavorir l'atenció personalitzada dels usuaris al seu domicili, prioritzant la seva comoditat i millorant la seva qualitat de vida alhora que es redueixen les visites als CAP's, el nombre d'entrades a urgències del centres hospitalaris, els reingressos, etc.
D'aquesta manera, s'utilitza la tecnologia per coordinar la tasca dels professionals dels diferents àmbits per detectar i tractar persones que poden necessitar el servei d'atenció domiciliària (hospitals, urgències, residències, centres de salut, sociosanitaris, treballadors socials, PADES, etc.). D'altra banda, mitjançant diversos dispositius, s'ordenen els fluxos d'usuaris i es perllonguen les rutes existents, afavorint així la col·laboració i les transicions i donant un servei integral actiu durant les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.
Per assolir-ho, oferien assessorament, suport i educació per a usuaris, familiars i cuidadors, serveis especialitzats sempre que siguin necessaris (inclòs a domicili), un diagnòstic ràpid, atenció sense interrupcions, un servei receptiu i reactiu, una avaluació exhaustiva dels problemes globals per a la gestió de símptomes ‘ocults' i un únic punt de contacte i ‘auto-derivacions' després de l'alta.
Aquest projecte, que encara està en una fase inicial, va sorgir per la necessitat de proporcionar a les persones una millor atenció i afavorir una millor detecció i seguiment dels casos. Ribera va assegurar que de seguida va trobar la bona resposta i la col·laboració dels professionals i que, tot i que encara queden aspectes per treballar i millorar, és un model que és necessari que s'exporti a altres barris de la ciutat.
A les presentacions adjuntes es pot ampliar la informació de cadascun dels projectes.