Newsletter

La primera taula va estar moderada per Ana Macpherson, periodista especialitzada en temes de salut del diari La Vanguardia, i va comptar amb la participació de Mila Berja, estudiant de 2n curs d'infermeria de l'Escola Universitària Gimbernat; Silvia Teba, infermera del Parc Sanitari Sant Joan de Déu especialista en Salut Mental; Dolors Bernabeu, directora del Departament d'Infermeria de la UAB; Carles Pla, director de Recursos Humans de la Fundació Hospital Asil de Granollers; Miquel Pons, director de la divisió d'atenció especialitzada d'Althaia, Xarxa assistencial de Manresa; Anna Cruz, directora d'infermeria de Capio Catalunya, i David Garcia, infermer del CAP Vallcarca Sant Gervasi. En aquesta primera part de la jornada es va debatre sobre el paper actual de les infermeres i, també, sobre el futur de la professió.

Un dels temes que es va debatre en aquesta primera taula va ser la diferència que hi ha entre la formació i la realitat del món laboral, fent referència a aquest gap o trencament entre el que aprenen les futures infermeres a les universitats i l'activitat assistencial que fan una vegada incorporades al mercat laboral, com a un problema del sector. També es va comentar el contrast entre la capacitació professional que exerceix la professió i el marc jurídic en el qual es desenvolupa, observant-se un buit legal en aquest sentit.

A continuació, es va debatre sobre el futur de la professió infermera. En aquest aspecte, la majoria dels participants de la taula van estar d'acord en que la professió ha de ser “innovadora” per afrontar el futur amb èxit, aprofitant les oportunitats per créixer i per donar resposta a les noves demandes sanitàries i socials. Al llarg del debat també es va descriure la infermera del futur com a “reactiva”, utilitzant aquest adjectiu com a toc d'alerta, amb la intenció d'evitar actituds passives davant l'actuació professional a causa de la situació que es viu actualment, de crisi econòmica i amb canvis en la formació.

Com a principals reptes de cara als propers anys es van mencionar aspectes com la necessitats d'aplicar competències professionals, com dur a la pràctica els valors i com posar en valor la professió. D'altra banda, es va comentar àmpliament la necessitat de gestionar la formació per evitar el trencament entre el que s'ensenya a les universitats i la pràctica professional.

A més, també es va deixar constància de la necessitat de desenvolupar el camp de la recerca en el món infermer, per ampliar la investigació i obtenir resultats que puguin fer créixer encara més la professió. Així mateix, es va considerar l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i el seu desenvolupament com un dels objectius de cara al futur. Finalment, els participants a la taula van destacar que la contribució de la professió infermera en la promoció i prevenció de la salut és cabdal i proporciona un valor diferencial en l'atenció.

Per la seva banda, Albert Tort va recordar que les infermeres són un actiu clau i un dels pilars del sistema i va explicar que aquestes professionals tenen els coneixements, habilitats i aptituds que les doten de la competència necessària per fer allò que han de fer. A continuació, va marcar la integració de serveis, la coordinació en la continuïtat de les cures, la prevenció en salut i l'ús de les TIC com alguns eixos de millora del sistema de salut. En una comparació amb Europa, Tort va dir que, a nivell competencial, les infermeres de fora d'Espanya tenen més competències –com per exemple, la prescripció de fàrmacs– i, a nivell de presa de decisions, tenen més poder –per exemple, hi ha països on decideixen sobre algunes altes o ingressos–. Segons va dir, el repte és passar a la cooperació, a un sistema de treball en xarxa.

Per tancar la seva intervenció sobre les barreres, va especificar que cal crear les estructures necessàries des del top per desenvolupar el down. Així mateix, va recordar la necessitat d'adaptar el nombre d'infermeres a les necessitats del moment i d'incorporar iaquestes professionals en centres de decisió, com els consells d'administració d'hospitals, el Departament de Salut o els centres de recerca.

A continuació, Carles Constante va explicar que cal treballar en l'atenció a la cronicitat, en el tractament de la salut al domicili i en consultes virtuals i telemàtiques. També va fer referència al rol de l'usuari, a qui fins ara no se li havia demanat gaire a nivell de prevenció, i va posar algun exemple d'experiències que concedeixen un paper més actiu a les persones i que han donat molt bons resultats, com el “pacient expert”.

Finalment, tant el representant del Departament de Salut com el del Col·legi d'Infermers i Infermeres van coincidir que la situació actual és una oportunitat per millorar la infermeria.

• Infermera acompanya. Ester Corrales, de l'Institut Català d'Oncologia.

Amb aquesta experiència s'ha posat en marxa un model de gestió de les cures basat en el lideratge infermer dels processos assistencials més importants de l'ICO més enllà de les especialitats mèdiques amb la creació dels Caps de Programes de Cures per àrees de Competències. Respon a les necessitats del pacient oncològic (accessibilitat, equitat, continuïtat, tenir un referent, informació, seguretat) amb un model innovador basat en les cures especialitzades proporcionades per nous rols infermers: les infermeres tutores per tipus de càncer. El projecte ha evidenciat la motivació i actitud col·laborativa dels professionals per tal de millorar l'activitat infermera repercutint en unes cures de qualitat.

• Contractes de gestió dins les unitats d'infermeria. Judith Casellas. Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa.

Davant la desviació en els consums de farmàcia i magatzem d'anys anteriors, la direcció d'infermeria proposa col·laborar, de forma voluntària,  en els contractes de gestió a les unitats d'infermeria, quedant exclosa la despesa en recursos humans. La majoria d'unitats d'hospitalització decideixen col·laborar en el projecte.

L'objectiu és descentralitzar la gestió dels serveis, coresponsabilitzant els professionals i incentivant-los a ser més eficients per adequar la despesa als recursos disponibles. El control de gestió informa de la situació de desviació i marca el pressupost a assolir. Es redacta el contracte amb la premissa d'estalviar el 5% del pressupost en farmàcia i magatzem. El compromís adquirit ha comportat un canvi d'hàbits i d'actituds tant de professionals com d'usuaris. Comparant les dades acumulades a l'agost del 2010 amb el 2011, a la unitat de Cirurgia, per exemple, s'ha passat d'una desviació pressupostària del 3,9% a un estalvi del 7,5% i, a la unitat de Traumatologia, d'una desviació del 4,9% a un estalvi del 4,5%.

• Implementació de la infermera referent quirúrgica. Pilar Julian. Mútua de Terrassa.

Es va establir la infermera referent en l'etapa preoperatòria, per fer les avaluacions dels pacients de baix risc i per comprovar que estigués tot a punt per a la intervenció. Els objectius eren valorar l'eficàcia del nou model de valoració preoperatòria d'infermeria en cirurgia de baix risc i reduir les incidències en el preoperatori immediat de la cirurgia major que provoquen demores i suspensions quirúrgiques. De juny de 2009 a juny de 2011, es van citar 4.131 pacients i es van visitar 3.890 pacients (94%) dels que 74 (1,9%) van requerir valoració preoperatorìa convencional amb l'anestesista. El canvi de model ha comportat un estalvi de 3.816 estudis preoperatoris que equival aproximadament  a 89.676€.

• Impacte de la musicoteràpia en famílies de nadons prematurs. Bibiana Gaya. Hospital Sant Joan de Déu.

Des de 2005, en col·laboració amb l'Associació Ressó de Musicoterapia, s'ha incorporat aquest recurs en la dinàmica de treball. Les sessions són setmanals i duren una hora. S'utilitzen cançons de bressol adaptades a la cultura de cada família i amb acompanyament musical. Es va fer una enquesta als pares i es van obtenir resultats molt destacables, com que un 57% dels pares havia cantant o havia fet servir la música durant l'embaràs. Més del 70% va percebre que el seu fill respirava millor i estava més relaxat. Un 92% va ressaltar que la musicoteràpia ajudava en la curació del nadó, fent la seva estada menys estressant i millorant el vincle.

• Transanal endoscopy microsurgery ambulatori. M. Carmen Marco. Corporació Sanitaria Parc Taulí.

Es tracta d'una tècnica quirúrgica endoluminal (TEM) desenvolupada pel Dr. Buess l'any 1984 per l'exèresi de tumors rectals de forma local, creant un instrumental específic. Des del 2007, anualment, es realitzen cursos de formació específica per a infermeria, d'àmbit nacional, per tal de formar infermeres en les cures de pacients sotmesos a aquest tipus de cirurgia. Ara l'objectiu és fer un pla d'acció per poder fer TEM ambulatòriament. Aquesta estratègia es dissenya conjuntament amb el servei de Cirurgia i Anestesiologia per tal d'establir els criteris dels futurs candidats per tal d'assegurar una bona qualitat assistencial. L'objectiu és optimitzar els recursos de llits, reducció de despeses mantenint la qualitat i seguretat, reducció de l'estrès quirúrgic del pacient i mínima alteració de la situació familiar.

• Redisseny d'un circuit d'atenció urgent i d'eficiència. Emma Gòmez. Hospital Clínic Barcelona.

L'any 2009, les infermeres van començar a fer el triatge al servei d'Urgències. El juny de 2012 es va implementar un sistema compartit de visualització i control del flux a través d'una pissarra que reflecteix quina és l'etapa requerida pel pacient, de manera que disminueixen els temps que no aporten valor al procés. L'objectiu era optimitzar els fluxos de treball per tal de reduir el temps d'espera dels pacients atesos a l'àrea N III d'Urgències del Clínic.

El 2011 es va detectar que els pacients de nivell 3 esperaven 90 minuts i es van registrar 110 reclamacions. Es van fer canvis en l'ordre i l'organització per millorar aquests resultats. D'aquesta manera, es va aconseguir que, el 2012, els pacients de nivell 3 van passar a esperar 60 minuts i es va disminuir un 10% el nombre de reclamacions.

• Escala de predicció i avaluació del risc de violència (EPERV). Hilari Andrés. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Aquesta escala està dirigida a predir i avaluar casos d'actes violents en pacients amb Transtorn Mental Greu. L'objectiu és evitar el binomi malaltia mental-violència, ja que és un factor determinant per augmentar l'estigma en salut mental, dificultant la recuperació biopsicosocial de la persona. L'escala és validada per infermeria però pot ser administrada per qualsevol professional sanitari format i ajudat per la guia EPERV. El projecte se centra en l'elaboració d'un qüestionari basat en 55 indicadors mitjançant Taxonomia NANDA (North American Nursing Diagnosis Association) i Resultats NOC (Nursing Outcomes Classification), i fent servir els diagnòstics infermers: risc de la violència adreçada a altres, risc de la violència autodirigida i risc de suïcidi. Aquest projecte ha estat reconegut amb diversos guardons.

• Seguretat del malalt i Atencio Primària: aprenent dels errors. Sacramento Gutiérrez. Consorci Sanitari Integral.

Es tracta de la posada en marxa d'un sistema de notificacions en un centre de salut en relació a la seguretat del pacient. La finalitat del sistema és detectar errades o incidències tant les relacionades amb les persones com les relacionades amb el sistema per tal de poder implementar mesures correctores. Les principals característiques del sistema de notificacions són notificació voluntària, anònima o nominativa; no punibilitat, confidencialitat de la informació, i centrat en el sistema i no en les persones.

Segons el registre que van dur a terme, per cada 1.000 visites d'Atenció Primària es produïen 18 efectes adversos (EA), dels quals un 70% era evitable. Per aquest motiu, es va posar de manifest la utilitat d'un sistema de notificació per treballar de manera preventiva i evitar els EA. Cal remarcar l'estreta relació entre seguretat del pacient i la qualitat efectiva dels sistemes de salut i la necessitat de crear una cultura sobre seguretat a les institucions.

• Grup de suport a l'alletament matern per mares i embarassades. Alícia Portella. CAP Vallcarca Sant Gervasi.

Fa més d'un any, es va crear un grup on mares, pares i gestants es troben setmanalment per resoldre dubtes i ajudar-se els uns als altres, amb l'objectiu de fomentar l'alletament i contribuir a la criança. El grup està dirigit per dues infermeres i l'objectiu és fomentar l'alletament matern i donar suport a la criança mitjançant la informació, l'intercanvi d'experiències i l'observació en l'alletament per tal de millorar el coneixement de les mares. Es vol aconseguir disminuir el nombre d'abandonaments precoços de l'alletament i fomentar-lo de manera exclusiva fins els sis mesos i la seva durada màxima. Aquest treball també permet detectar lactàncies de risc.

S'han obtingut resultats molt bons, amb la participació de 150 mares fins el moment, de les quals un 80% ha repetit en diverses ocasions, amb una participació activa i una valoració molt positiva del suport rebut. A més, s'ha aconseguit disminuir el nombre d'abandonaments precoços en l'alletament, reduir el dolor i allargar el temps d'alletament.

• Presentació dels Equips d'Atenció Residencial (EAR). Ainhoa Torner. Mutuam.

El projecte d'Equips de Suport Residencial (EAR), equips experts en geriatria, es va iniciar el febrer del 2009 com una experiència pilot a l'àrea Nord de Barcelona, a petició del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) i consensuat amb l'ICS, proveïdor d'AP majoritari en l'àrea. La idea era posar en marxa, progressivament, un servei de suport a l'AP per a l'atenció a les residències, a “mida” de les necessitats de cada territori. Així, amb altres proveïdors de AP (CAPSE, EBAs, PAMEM, CSI) el producte podia ser i, de fet, és, diferent. Des d'aleshores i fins a finals del 2011, el projecte d'EAR ha anat expandint la seva àrea d'influència per a completar el compromís amb CatSalut de donar cobertura a totes les ABS amb un acord funcional pactat.

A través dels EAR es dóna suport a l'Atenció Primària de Barcelona, fent tasques com valoracions, proves complementàries, etc. Els EAR han permès reduir la quantitat de pacients dels quals s'encarrega cada infermera a l'Atenció Primària i disminuir les visites que s'han de realitzar a residències geriàtriques i les derivacions a urgències.