Newsletter

Segons Ponti, per innovar en temps de crisi cal observar set moviments:

• Rumb. És necessari tenir una idea clara del que es vol fer, de l'estratègia a seguir. A més, cal que la innovació formi part de la filosofia de l'empresa, si no, no es durà a terme.

• Equip. Fa falta un grup de persones que organitzi el que s'ha de fer, ja que la innovació s'ha de gestionar. A més, no es pot oblidar que la innovació no pot ser una obligació o una gestió burocràtica, sinó que ha de ser una il·lusió i una motivació.

• Canvi. Cal canviar tot allò que bloqueja i provoca que no funcioni la innovació. Per exemple, és aconsellable que no hi hagi massa jerarquia ni burocràcia, evitar una departamentalització excessiva i no allunyar-se del client.

• Tendència. La innovació s'ha d'aprofitar de la interconnexió i de tota la tecnologia que hi ha disponible. Cal mirar l'entorn, llegir-lo, i ser capaços de marcar tendència.

• Creativitat. Tots som persones potencialment creatives, però, quan hi ha manca d'idees, sempre es pot recórrer a agents externs que ajudin, com els parcs de recerca universitaris, centres tecnològics, portals d'innovació a distància o precessos d'Open Innovation.

• Projecte. Tots els aspectes comentats anteriorment s'han de convertir en un projecte i, a més, cal tenir present la regla 1000/100/10/1, que fa referència a que, de mil idees, només 100 seran, acceptables, 10 seran bones i només una serà realment bona per dur-la a terme de manera exitosa.

• Resultat. La innovació, si no s'acaba convertint en un resultat, no és res.

Accés a la presentació completa de Franc Ponti.

La segona part de la jornada va comptar amb dues taules, una d'"Innovació i estratègia", moderada per Artur Arqués, director general de Càtering ARCASA, i, l'altra de "Noves tecnologies i organització del treball", que va estar moderada per Ricard Barba, adjunt a la Direcció General de Gesaworld. En aquestes dues taules es van exposar diversos casos, que posen de manifest l'èxit de la innovació, les noves tecnologies i l'organització del treball.

A continuació, podeu consultar les presentacions que va fer cadascun dels ponents:

• Julio Villalobos, soci director de Bionexo, "Bionexo: comprar eficientment".
• Glòria Palomar, directora de gestió de la Fundació Parc Taulí, i Josep Carbó, de salut i servei públic d'ACCENTURE, "El paper de la recerca i la innovació a les organitzacions sanitàries en el context actual".
• Gonçal Bonhomme, manager d'innovació d'Orange, i Cristian Prieto, director de projecte de glucometia Sanofi-Aventis, SAU, "La innovación tecnológica y las colaboraciones público - privado, herramientas para afrontar la reestructuración del sector salud. Un caso de éxito ORANGE - SANOFI en la atención de enfermedades crónicas".
• Jorge Juan Fernández, director eHealth i Salut 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues, "El Hospital Líquido: utilizando bits en vez de átomos".

Durant l'acte de cloenda, el president de La Unió, Manel Jovells va agrair a la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández la seva presència i, sobretot, el fet d'haver posat en marxa la iniciativa del Fòrum d'Associats Col·laboradors de La Unió (FAC) durant la seva etapa com a directora general de l'associació empresarial durant el 2008.

Jovells va destacar la necessitat de comptar amb  espais con el FAC de La Unió, que configura un punt de trobada entre les empreses de béns i serveis que proveeixen les entitats sanitàries i d'atenció a la dependència en qual és possible compartir iniciatives i buscar de manera transversal fórmules per fer més sostenible el sistema. El president de La Unió va fer èmfasi en que “amb la crisi es posa en evidència que hem d'assumir projectes i compartir iniciatives orientades a preservar el que és essencial en el nostre sistema i fer-lo més eficaç”.

Manel Jovells va ressaltar la funció de lobby del FAC de La Unió i va subratllar que “les entitats sanitàries i d'atenció a la dependència i les empreses proveïdores de béns i serveis tenim una veu compartida que s'ha d'encaminar a posar en valor el model”. Va afegir que “més enllà de la crisi, junts hem de ser partícips de la sortida d'aquesta situació econòmica” i, a més, va assenyalar altres aspectes preocupants com la situació política . En aquest sentit va dir que “el més preocupant és que el sistema sanitari estigui al mig d'una batalla política”.

Jovells  va fer al·lusió a què “veiem amb preocupació que s'elimini la taxa de l'euro per recepta sense altra alternativa” o que “els objectius de dèficit no es puguin flexibilitzar”.  Així mateix, va recordar els greus problemes de tresoreria que pateixen les entitats sanitàries i socials a causa del continu retard en els pagaments per part de l'Administració i que impedeix fer una planificació, fins i tot, a curt termini, la qual cosa fa que la situació esdevingui insuportable.

Malgrat les dificultats, Manel Jovells va insistir en que és clau per a la sostenibilitat i el futur del nostre país que les empreses implicades en el sector sanitari i social mantinguin un compromís compartit per buscar alternatives de manera conjunta.

Per la seva part, Roser Fernández, secretària general del Departament de Salut, va destacar la importància de la col·laboració entre entitats proveïdores de béns i serveis i entitats sanitàries i d'atenció a la dependència. En el marc d'aquesta cooperació, Fernández va afirmar que “el sistema sanitari té una oportunitat”. En aquest sentit, va recordar que la col·laboració publicoprivada és un dels valors compartits del sistema sanitari català.

La secretària general va posar l'accent en la importància del sistema sanitari català per a la recuperació econòmica, malgrat que vivim “una situació complicada, també en l'àmbit polític i social”. Fernández va assenyalar que, com a país, és necessari recuperar l'autonomia financera.

Roser Fernández va considerar el Pla de Salut de Catalunya un timó per arribar a un horitzó de recuperació, comptant amb el compromís de les entitats i la pròpia capacitat de l'àmbit sanitari i, en especial, va reconèixer el paper de la societat civil catalana.

Malgrat els elements de pressió sobre el sistema sanitari català -com els elements financers- Fernández va destacar que cal mantenir els espais de referència com el Fòrum d'Associats de La Unió, que posen en valor allò que es fa bé, que serveixen per avaluar resultats i, en definitiva, per buscar elements de millora en el sistema sanitari català. Roser Fernández va insistir en què aquests espais són ara més necessaris que mai, no només per millorar i buscar la sostenibilitat, sinó també per no perdre la confiança en el sistema sanitari català.