El Consell del Sector d'Atenció a la Dependència de La Unió va organitzar la tercera edició de la "Sessió Tècnica de Benchmarking en Innovació. Compartim el que fem", amb l'objectiu de posar en valor l'esforç que, en aquesta línia, realitzen les entitats que presten serveis d'atenció i prevenció a la dependència en els sectors de Gent Gran, Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental. |
Helena Ris, directora general de La Unió, i Pedro Cano, vocal-president del sector d'Atenció a la Dependència de La Unió, van inaugurar la jornada. Durant la presentació, Ris va destacar que una de les línies del pla estratègic de l'associació empresarial és posar en valor allò que fan els associats a La Unió. També va assenyalar que el fet de compartir experiències serveix per “millorar el servei, identificar noves pràctiques i reforçar les més útils”. Alhora, la directora general va recordar que La Unió compta amb més de cent associats, dels quals més de cincuanta tenen un servei d'atenció a les persones amb dependència. Tenint en compte aquests dos factors, Helena Ris va destacar la importància de la celebració de la jornada, amb l'esperança que fos útil no només per als professionals que treballen als centres associats, sinó, també, “per a la ciutadania que confia en els centres i s'hi apropa per rebre assistència”.
Per la seva banda, Pedro Cano es va mostrar “orgullós” per la celebració de la sessió. Segons el vocal-president, el sector de la dependència té “poca repercussió pública” i sembla que “sempre té la tendència a semblar el germà pobre o poc dotat dins l'ampli ventall dels serveis de salut”. Per contradir aquesta aparença, Cano va explicar que, des de La Unió, s'ha volgut organitzar aquesta tercera jornada per compartir amb “humilitat” i “absoluta transparència” la feina feta. Per això, Pedro Cano va desitjar que la jornada servís, entre altres coses, per trobar noves maneres d'abordar els problemes que cadascun dels professionals sanitaris tenen en els seus dispositius.
La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla es troba ubicada a dos comarques: el Tarragonès i el Baix Penedès, i gestiona diferents recursos dins l'àmbit assistencial i social.
Dins l'àmbit social trobem:
Donat el creixement que, paulatinament, ha experimentat l'àrea social dins el conjunt de la institució, es va plantejar la necessitat de donar resposta a la demanda de suport creixent que els professionals en cures demanaven. D'aquesta manera va sorgir un equip transversal que compta amb el suport de diversos professionals. La idea és el treball en equip i, per tant, es tracta de tenir professionals experts que actuen com a figures transversals per donar un millor servei a l'usuari. Aquest equip està format per diferents perfils tècnics que treballen, bàsicament, en quatre àrees:
És en el servei d'atenció a domicili (SAD) on la manera de treballar amb aquest model referent ha tingut més impacte. En el SAD, els professionals que treballen sols i aquest suport els dóna seguretat i confiança, a banda de millorar les tasques que es realitzen al domicili. Es garanteix, per tant, la qualitat en l'atenció a l'usuari en el domicili i es dóna suport a les famílies amb l'assessorament d'un expert.
El circuït que se segueix és el següent:
La treballadora familiar sol·licita assessorament per una circumstància concreta a la coordinadora del SAD. Aquesta parla amb la responsable de l'equip, la coordinadora d'AVD's, a la qual s'explica el cas concret que requereix del seu suport i/o valoració.
S'acorda una visita a domicili amb la família a fi d'analitzar la seva feina in situ i observar l'entorn del domicili. Es fa una valoració integral de la situació les condicions del domicili i la necessitat real que s'observa.
Una vegada plantejada d'aquesta manera la situació, la responsable de l'equip realitza un diagnòstic i presenta un informe de les necessitats que s'han detectat a la Coordinadora del SAD i es torna a pactar una nova visita al domicili. Prèviament, es parla amb la treballadora familiar per donar-li unes pautes a seguir, que seran aquelles que s'explicaran a la família.
Si la coordinadora d'AVD's valora el suport d'un altre professional de l'equip transversal, es posa en contacte directament amb aquesta persona. Si es considera la necessitat d'un recurs extern, la coordinadora del SAD deriva l'usuari o sol·licita el recurs.
El seguiment de l'evolució es fa conjuntament entre la coordinadora del SAD i la coordinadora d'AVD's i, en aquells serveis que són de titularitat municipal, es fa un informe inicial de la valoració i diagnòstic i del seguiment que el cas requereix, i s'envia a Serveis Socials, en concret, a la treballadora social referent.
És necessari comptar amb el suport coordinat de tots els professionals que aborden el treball amb l'usuari, per tal de no duplicar esforços i treballar tots en la mateixa línia.
Els objectius de l'equip transversal són clars: assessorar, formar els professionals i les famílies i atendre les persones que ho necessiten. La feina ha donat els seus fruits, tot i que, a vegades, no és fàcil.
Els usuaris formen part de tota la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla només amb l'accés primigeni a un recurs i la Xarxa també aprofita les sinergies generades pel fet de trobar-se dins la institució, i que ofereix una visió global i de continuïtat en la tasca de cuidar els altres.
Podeu accedir a la presentació del projecte "Equip en xarxa: apropar els professionals de la dependència al domicili", a càrrec d'Anna Gómez, coordinadora del Servei d'Atenció a Domicili, i Carme Villegas, coordinadora d'Atenció al Resident i AVD de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.
Davant la necessitat de formació d'aquests alumnes, l'associació, a través del servei de comunicació, es va posar en contacte amb la unitat de pediatria per col·laborar en aquest projecte. Això va comportar un repte, atès que els professionals sanitaris en l'àmbit hospitalari estan acostumats a l'educació de pacients en el procés de la malaltia. Caldria, doncs, traslladar l'aula a l'hospital. Per això, es va pensar en una proposta adaptada, a partir de conèixer el treball que es realitzarà a l'escola per part dels professors.
Així mateix, a l'hospital es va dur a terme una adaptació del temari per l'edat dels nens i nenes que vindrien a conèixer-los. També es va realitzar una visita a l'hospital, on els van ensenyar els diferents serveis, quina tasca s'hi realitza a cadascun i quins professionals hi treballen.
En una segona visita, els professionals dels serveis de Medicina Pediàtrica, Infermeria Pediàtrica, Farmàcia i Nutrició van dur a terme una sessió pedagògica on van explicar les diferents funcions que s'hi realitzen, consells i hàbits saludables. En un ensenyament basat en la intel·ligència múltiple i l'aprenentatge servei, es van realitzar jocs interactius, explicacions orals, treballs pràctics amb material sanitari, etc. Així, els nens i nenes varen poder tocar material mèdic, recrear una visita mèdica i infermera, explicar les seves experiències i resoldre els seus dubtes i pors.
Es va fer un recull de dibuixos i redaccions dels nens que han estat hospitalitzats i que, per la seva edat i el seu estat, podien fer-ho. En les representacions gràfiques, explicaven la seva experiència durant l'ingrés a l'hospital. Aquests dibuixos es van fer arribar als nens del col·legi, els quals van contestar-los amb cartes de suport i ànim. Per la seva banda, els nens de l'escola van obsequiar-los amb un collage amb el distintiu de la institució.
Pel personal sanitari va ser una experiència molt enriquidora i va respondre amb entusiasme a la proposta. És important el contacte amb el nen sa, el poder apropar-lo a l'hospital i a la tasca dels professionals que hi treballen i fer que aquest àmbit no sigui desconegut i, per tant, temut.
La línia de futur és poder continuar amb aquesta experiència i obrir l'hospital a altres col·legis per tal de donar a conèixer la tasca desenvolupada i seguir recollint redaccions i dibuixos dels nens ingressats. Conèixer allò que pensen ajuda el centre a millorar. Cal respondre a les demandes i necessitats de l'entorn i als reptes del desenvolupament mateix de la professió.
Podeu accedir a la presentació del projecte "Posa't al seu lloc", a càrrec de Begonya Carranzo, responsable d'Infermeria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Sanitas Residencial considera que la subjecció no és una alternativa terapèutica. Per aquesta raó, ha posat en marxa un programa de racionalització i eliminació de subjeccions a tots els centres anomenat "Per unes residències lliures de subjeccions". Avui, ja són 14 centres acreditats externament (cinc d'ells pioners en les seves comunitats, dos d'ells a Catalunya).
L'eliminació de subjeccions millora la qualitat de vida, la mobilitat i l'augment de l'autonomia de les persones amb demència.
Beneficis:
El projecte "Per unes residències lliures de subjeccions" ha demostrat que és viable eliminar les subjeccions físiques en residències de gent gran de diferent dimensió, nivells de dependència i de diverses comunitats. Al mateix temps, s'ha aconseguit un manteniment i, en alguns casos, la reducció del nombre de caigudes que pateixen els residents i, també, de la xifra d'aquelles que tenen conseqüències més greus, com fractures o traumatismes craniencefàlics. Fins i tot, s'ha comprovat que, en els centres sense subjeccions, es respira un ambient calmat, tranquil, on, tant residents com treballadors, se senten còmodes. És un canvi de cultura que inclou la personalització de l'atenció al resident.
Podeu accedir a la presentació del projecte "Per unes residències lliures de subjeccions", a càrrec de Pedro Cano, director tècnic i d'organització de Sanitas Residencial.
Així doncs, es va optar per la creació d'una sala d'estimulació multisensorial (snoezelen, que significa olorar i relaxar-se) per estimular de forma activa els sentits de l'oïda, tacte, vista i olfacte dels pacients i reduir-ne els comportaments negatius. També permet assolir un estat d'ànim positiu, potenciar la comunicació i la interacció i augmentar el nivell d'atenció, tot dins d'un entorn agradable.
La prova pilot del projecte es va fer amb 12 pacients amb un GDS7 (Escala de Deteriorament Global de Reisberg) que es van sotmetre a 119 sessions. Segons va destacar Vázquez, l'anàlisi dels resultats va demostrar tenir efectes positius en els pacients millorant-ne la qualitat de vida.
El projecte “Efectivitat de l'estimulació multisensorial (SNOEZELEN) en pacients amb demència severa”, va ser presentat per Tamara Vázquez, educadora social de la Residència i Centre de Dia Porta, entitat gestora Fundació Vallparadís.
Des dels centres cal vetllar perquè les persones que s'atenen tinguin una atenció que millori la seva qualitat de vida i el seu benestar en tots els àmbits. Molt sovint, però, s'oblida un aspecte que també és important: la boca.
La cavitat bucal és una part del cos que necessita atenció. No es té present que la digestió dels aliments comença a la boca. Una boca en mal estat pot comportar problemes d'infecció, dolor, halitosis, etc. Aquestes dolències poden provocar que la persona no s'alimenti correctament, amb el conseqüent problema de nutrició que això podria suposar.
Una mínima observació de la boca de les persones grans pot modificar tota una conducta assistencial.
A Sabadell Gent Gran es va plantejar la necessitat de revisar l'estat bucal dels residents. Es va considerar que és molt important que es tingui consciència de la rellevància de la salut bucodental i les conseqüències que representa per a la salut el fet de no tenir una correcta higiene bucal o no portar un adequat tractament odontològic, en cas de necessitat.
El treball desenvolupat és fruit d'una estreta col·laboració entre els professionals del centre, un odontòleg privat i, sobretot, les famílies.
El primer pas va consistir en conscienciar i formar els professionals de la importància d'una bona cura de la cavitat bucal, tant de la seva pròpia com de la de les persones que tenen cura.
Tot seguit, es va revisar la boca de pràcticament tots els residents i professionals del centre de forma gratuïta i, en el cas dels residents, es va entregar un informe a les famílies perquè aquestes decidissin el tractament a seguir en cas de ser necessari.
En alguns casos, sobretot en aquelles persones que presentaven un deteriorament cognitiu, no sempre va ser fàcil evitar les pèrdues de pròtesis. A més, quan es recuperaven resultava complicat saber a quin usuari corresponien. Així, la marcació de les pròtesis va sorgir arran de la necessitat de trobar solució al problema de la pèrdua d'aquestes i de com identificar de qui eren un cop trobades. Per dur a terme aquesta identificació, es va treballar conjuntament entre els professionals del centre, l'odontòleg i l'especialista en pròtesis. Aquest procés està en fase de patent.
Podeu accedir a la presentació del projecte "L'atenció bucodental en un centre residencial per a persones grans: identificació pròtesi dental", a càrrec de Maria Rosa López, Direcció Assistencial Sabadell Gent Gran de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
Des dels serveis de l'Àrea de Discapacitat Intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, es coordina un projecte d'aprenentatge Grundtvig amb socis de Le Croisic (França) i Konary (Polònia). Els tres centres pertanyen a l'Orde de Sant Joan de Déu i es dediquen a l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual.
El tema d'aquest projecte 2011-2013 és "Els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Els protagonistes reflexionen sobre els seus drets a Europa i proposen accions".
Els objectius són:
Aquests objectius s'estan treballant durant aquest anys a les diferents activitats dels centres, de tal manera que les persones amb discapacitat siguin les autèntiques protagonistes.
També es realitzen tres trobades transnacionals, una a cada país, on viatgen i participen usuaris i professionals de tots els centre participants.
Podeu accedir a la presentació del projecte "Educatiu Europeu sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual", a càrrec de Sílvia Angel, coordinadora de l'àrea de Discapacitat Intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Amb la finalitat de respondre a la inquietud dels professionals per ampliar les activitats, arribant a totes les àrees de l'estimulació, a finals de 2009 es va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Espai Salut, entitat dedicada a la millora i prevenció de la salut i la qualitat de vida de les persones. Amb aquest conveni es pretenia utilitzar el programa informàtic d'estimulació cognitiva elaborat pel mateix equip de la Fundació Espai Salut, anomenat Feskits, i que originàriament estava destinat a persones grans.
Es va començar una prova pilot amb 13 usuaris provinents de les 3 Llars-residències que el Grup Catalònia té al Maresme, en concret, a Vilassar de Dalt. Els usuaris, tots ells amb D.I. lleugera i diferents nivells de lectoescriptura, es van dividir en dues franges d'edat: de 30 a 50 anys i majors de 50 anys.
L'inici de la fase d'implementació va tenir lloc a finals de gener de 2010 i aquesta va consistir en administrar un tractament a cada participant de 30 sessions de 15 minuts cada una, on, a través dels exercicis proposats per Feskits, es treballava, en cada una d'elles, diferents àrees cognitives (atenció, llenguatge i funcions executives). Per als participants, l'experiència va ser molt engrescadora ja que els facilitava, a molts d'ells per primer cop, l'accés a les noves tecnologies. A la vegada, es va poder observar que aquest tipus d'exercici suposava un augment de la motivació dels usuaris que hi participaven i que això repercutia en el seu programa d'activitats.
El projecte "Feskits: una eina per treballar l'estimulació cognitiva en persones amb discapacitat intel·lectual", va ser presentat per Judith Sánchez, neuropsicòloga de la Fundació Espai-Salut, Chantal Blanco, directora d'Àrea Maresme, i Marc Badia, psicòleg d'Àrea Maresme de la Fundació Catalònia.
L'experiència presentada neix de la necessitat de donar solucions als problemes quotidians del centre, que fa que es plantegi construir una proposta metodològica des del model d'Atenció Centrada en la Persona, treballant els valors bàsics de respecte, esforç, i tolerància des d'una perspectiva ètica en l'assistència.
Els diferents objectius que es persegueixen amb les Bones Pràctiques són, entre d'altres:
El procés també ha donat oportunitats
S'han definit 12 BBPP d'èxit, i 7 BBPP repte.
Podeu accedir a la presentació del projecte "Bones pràctiques", que va ser presentat per Sonia Mariscal, directora executiva de Sabadell Gent Gran i d'Atenció a la Dependència de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
La integració de les polítiques de qualitat en el desenvolupament del centre ha comportat que Benito Menni CASM sempre es plantegi cercar maneres de millorar i de donar resposta a les necessitats dels usuaris. Fruit d'aquest treball d'innovació, va sorgir la idea d'introduir animals de companyia en les teràpies assistides per així generar una estimulació cognitiva, efectiva i emocional en els usuaris que els provoqués un canvi positiu en l'estat d'ànim i en potenciés la socialització.
En concret, el projecte “Ariadna” consisteix en la introducció d'un gos en una família amb un membre amb trastorn cognitiu. La finalitat és potenciar l'autonomia i seguretat del pacient i mantenir la seva mobilitat i capacitats funcionals, gràcies al suport i l'acompanyament diari de l'animal.
Benito Menni CASM també va traslladar la teràpia amb gossos a adolescents amb problemes mentals. Aquesta pràctica reforça valors com el treball en equip, el respecte del torn, la capacitat de decisió, la coordinació, la companyia, l'afectivitat o l'esperit de superació, a més de potenciar el respecte pels animals.
Recentment, a més, el Complex Assistencial ha posat en marxa una colònia de gats com a recurs terapèutic per a persones amb malalties psicogeriàtriques i altres psicopatologies que els mateixos usuaris del centre s'encarreguen de mantenir. Per a Benito Menni CASM és un orgull transformar la patologia i l'angoixa dels usuaris de les diferents àrees en imatges d'integració i de millora de la seva qualitat de vida.
El projecte "ARIADNA. Torna'm a casa (teràpia assistida amb animals)" va ser presentat per Jordi González, supervisor d'Infermeria de l'Àrea de Geriatria de Benito Menni CASM.
Aquest projecte de col·laboració pretenia, inicialment, que els alumnes del grau d'Odontologia fessin pràctiques a les instal·lacions del Grup Catalònia dins del Programa d'atenció bucodental de la Fundació. Aquest programa d'actuació dóna atenció bucodental als usuaris de l'entitat, tant des d'un punt d'intervenció directa (extraccions i seguiment dels diferents usuaris) com des d'un punt de vista preventiu (higienes dentals anuals i revisions programades dintre de les instal·lacions dels centres del grup). Cal destacar que, anualment, es realitzen prop de 220 higienes dentals i més de 250 revisions, fet que ha permès actuar en la prevenció de patologies bucodentals dels usuaris de l'entitat.
La UIC, dintre del seu programa acadèmic, contempla l'atenció específica a les persones amb necessitats concretes, a través de l'assignatura de Pacients especials de 5è grau i mitjançant el postgrau de Gerodontologia, pacients especials i medicina oral orientat a odontòlegs recentment graduats.
L'any 2010, la UIC i la Fundació Catalònia van signar un conveni que es va iniciar el curs 2010/2011 i que continua en l'actualitat. Els objectius generals d'aquest conveni són:
La valoració global és molt positiva, ja que s'ha aconseguit que un nombre important de futurs odontòlegs hagin entrat en contacte amb població amb DI i D, familiaritzant-se amb les tècniques d'intervenció i d'atenció més efectives i identificant, així, la importància de la persona en el seu conjunt a l'hora d'actuar en l'atenció bucodental. Així, s'han engegat diversos projectes de millora en els processos d'atenció del Grup Catalònia. L'actualització dels procediments d'atenció relacionats amb l'àmbit de l'atenció odontològica que aporta la UIC està permetent refer alguns dels protocols relacionats amb l'atenció odontològica que ofereix el grup als seus usuaris.
El projecte de col·laboració Universitat-Entitats "Una eina per a la millora dels processos assistencials", va ser presentat per Immaculada Vela, coordinadora del Postgrau en Gerontologia, Pacients Especials i amb compromís mèdic U.I.C., i Mª Ángeles Ortega, directora psicopedagògica del Grup Catalònia.