L'actual context de crisi econòmica i de valors convida a repensar, des d'una pausada reflexió ètica, com ha de ser l'actuació dels ciutadans i professionals dins les organitzacions de servei a les persones. És per això que, des de La Unió, s'han posat en marxa un seguit d'iniciatives per debatre sobre els temes d'actualitat, on es donen conflictes de valors dins les organitzacions, per redescobrir i aprendre quines són les bones pràctiques que cal potenciar en benefici de les persones. Per aprofundir en la necessitat de trobar espais de reflexió ètica a les organitzacions i donar a conèixer les iniciatives impulsades des de La Unió en aquest sentit, el passat dia 29 es va organitzar la sessió “La reflexió ètica com a compromís de servei”, en la qual van participar més de cent professionals. Carmela Fortuny, directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), i Helena Ris, directora general de La Unió, van fer la presentació de la sessió. Durant l'acte, Cristian Palazzi, professor i secretari de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va dictar una conferència sobre per què l'ètica és important a les organitzacions sanitàries i Quico Mañós, director general de Zotikos, va abordar l'ètica com a compromís de servei. Aquesta jornada es va poder seguir des del Twitter de La Unió (@uchcat), amb el hashtag #jornadaReflexióÈtica |
A l'inici de la sessió, la directora general de La Unió, Helena Ris, va destacar la importància de fomentar els espais de reflexió ètica, especialment en un moment com l'actual. Ris també va recordar que, des de La Unió, es té molt en compte el paper que juga l'ètica a les organitzacions sanitàries i socials i va explicar que és per aquest motiu que l'última Jornada Associativa de l'entitat es va centrar en l'ètica empresarial a les organitzacions del sector. Podeu consultar les conclusions d'aquella jornada fent clic aquí.
Per la seva part, Carmela Fortuny, directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), va coincidir amb Helena Ris en remarcar la importància dels espais de reflexió ètica –com la jornada de La Unió– en l'entorn actual i va assenyalar que cal avançar en aspectes tant importants com l'ètica malgrat la situació que es viu avui en dia.
La directora de l'ICASS va definir l'ètica com una forma de ser i estar en el món, més enllà de la moral, i va recordar la necessitat de connectar els valors amb la manera de fer i d'enfocar-los a les necessitats dels pacients. L'atenció als usuaris, segons va explicar, és una relació bilateral on conflueixen molts professionals, una necessària interprofessionalitat amb maneres molt diverses d'actuar que requereixen un eix vertebrador: la bona ètica.
Després d'un breu repàs de les actuacions desenvolupades a Catalunya en relació a l'ètica –experiència de Sant Joan de Déu el 1974, legislació sobre els comitès d'ètica en l'àmbit sanitari el 1993 i l'inici en temes ètics dels serveis socials el 2010–, Carmela Fortuny va posar de manifest que hi ha un recorregut molt important a desenvolupar en aquest àmbit i va apuntar que cal fer-lo enxarxant atenció sanitària i social.
Per acabar la presentació de la sessió, Joan Maria Ferrer, director d'Assessorament, Consultoria i Serveis a l'associat de La Unió, va assenyalar que és necessari parlar d'ètica a les organitzacions i de repensar els valors de la societat, de "refundar-los a partir del diàleg". A més, va afegir que la presa de decisions ha de combinar els diferents valors de l'ètica, integrant dignitat, justícia i qualitat total.
El director d'Assessorament, Consultoria i Serveis a l'associat de La Unió va explicar que l'associació empresarial va néixer amb vocació de ser un model de convivència d'entitats de diferents tipologies i amb interessos diversos que s'han de combinar (objectiu que es recull en el Codi de Pautes i Conductes de La Unió). "És per això -va dir- que, des de La Unió, es fa aquesta invitació a la reflexió i s'impulsen iniciatives relacionades amb l'ètica, en un intent de potenciar els valors que han de permetre mantenir la sostenibilitat del sistema sanitari i social".
Cristian Palazzi, professor i secretari de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va començar la seva conferència explicant que l'ètica de les organitzacions sanitàries i socials es pot abordar tant des de la vessant de la teoria de les organitzacions com des de la vessant de la bioètica. En aquest sentit, va insistir en el fet que aquest tipus d'organitzacions es basen en el tracte amb les persones que, en moments de vulnerabilitat, recorren a la seva ajuda. "Per aquest motiu -va afegir- pensar en una organització sanitària o social només en termes econòmics o empresarials és un reduccionisme".
El professor va explicar que aquesta vulnerabilitat "ens recorda que hem de conviure amb la mortalitat i que hem de cuidar l'altre com un subjecte fràgil". A més, va incidir en el fet que cuidar i acompanyar és vetllar per l'autonomia de les persones i assistir-les en la seva vulnerabilitat. En aquest punt, va recordar que l'ésser humà també és ètic.
Segons Palazzi, es tracta de la relació entre tècnica i ètica, entre ciència i consciència que, al llarg del temps, s'ha intentat dirimir des d'arguments teològics però que, actualment, s'ha secularitzat i està en mans d'experts, professionals i afectats. El professor va afirmar que és aquest col·lectiu el que té la última paraula.
Així mateix, va fer referència a l'evolució del concepte de salut que, actualment, representa un dels factors més importants per analitzar la qualitat de vida i que traspassa els aspectes econòmics.
Humanisme 2.0
També va asseverar que cal “cultivar un humanisme 2.0” entenent que la salut individual està condicionada, també, per la salut pública i que precisament per aquest motiu és tan complexa la tasca dels centres sanitaris i socials.
"Per tal de fer la seva funció -va continuar- aquestes organitzacions estan formades per equips multidisciplinaris, que tenen un objectiu comú: atendre les necessitats sociosanitàries d'una manera digna i responsable". En aquest aspecte, va fer referència al fet que una organització d'aquest tipus és un conjunt de vocacions i va vincular la satisfacció personal amb el plaer interior de trobar una coherència entre fer el que es vol, el que es pensa i el que, en definitiva, es fa.
Així mateix, va remarcar que, si darrera d'aquestes organitzacions no existís una clara vocació d'atenció a l'altre, no existirien. En aquest marc, el professor va posar en relleu el concepte d'honor vinculat amb el fet d'humanitzar la malaltia.
Oferir garanties de salut vol dir -segons va explicar Palazzi- garantir la qualitat de vida dels usuaris posant-los a l'abast més capacitat per prendre decisions de forma autònoma i els mecanismes per promoure més educació i generar confiança.
Ètica i sentit
En aquest àmbit, va afirmar que “si alguna cosa aporta l'ètica en aquest món sociosanitari és donar sentit al que fem”. També va fer èmfasi en la idea que les organitzacions sanitàries i socials en la seva qualitat d'agents socials poden ser morals o immorals, igual que els individus i que, per aquesta raó, han de ser capaces de retre comptes almenys en tres nivells: econòmic, organitzatiu i professional.
El professor va qualificar de bon gestor a un “bon intèrpret de la realitat de la seva organització”, que administra de manera eficient els recursos, tot assegurant la qualitat i fent èmfasi en el fet que l'exigència ètica està directament vinculada amb perquè fem les coses i si som capaços d'explicar-les. Palazzi va identificar com a principal enemic de les organitzacions l'auto-complaença que paralitza i no deixa avançar. També va donar una doble recepta per millorar el funcionament de les entitats: "diàleg des del punt de vista de l'estil de l'organització i entre els seus valors, i foment de la democràcia participativa, afavorint espais de confiança en el canvi i la millora". Palazzi va dir que tot això cal fer-ho comptant amb els individus que formen les organitzacions promovent un sentiment i orgull de pertinença.
Coresponsabilitat
També va destacar que el professional de la salut és coresponsable del fet que la seva entitat tingui un comportament ètic, la qual cosa -segons va afegir els professor- implica millorar les condicions de vida dels usuaris. Palazzi va subratllar que avui en dia, a més de cuidar de l'usuari, la manera d'abordar la seva vulnerabilitat és oferir-li les màximes "quotes d'autonomia" que pugui assumir.
El professor va manifestar que una bona manera d'ajudar a proporcionar la màxima qualitat possible anivellant les expectatives d'usuaris i professionals és oferir consciència de què es pot fer i de què no, de què es pot esperar i de què no a través d'un codi ètic. Per modular el que és possible i el que no, va ressaltar que les organitzacions no poden “eludir la seva funció pedagògica en la recerca de la justícia i el benestar”.
Així mateix, va posar el focus en el fet que “ser ètic és ser competitiu” en el context d'un mercat estandarditzat per la normativa, esgrimint l'argument que “l'ètica és l'única manera de diferenciar-nos dels altres fent un salt endavant”.
Per acabar, va afirmar que la qualitat en els serveis sanitaris i socials rau en la coherència amb els valors cívics, els professionals i els organitzatius, i va extreure les principals conclusions de la seva conferència:
Podeu accedir al text complet de la conferència.
Quico Mañós va explicar com implementar l'ètica als centres sociosanitaris i va repassar els aspectes normatius i els espais de reflexió ètica, especificant quins són els criteris per desenvolupar i acreditar aquests espais. També va aprofundir en les arrels i en el funcionament dels Comitès d'Ètica Assistencial (CEAS) i dels Espais de Reflexió Ètica en Serveis d'Intervenció Social (ERESS).
Així mateix, va insistir en el fet que “l'ètica és el nostre engranatge per assolir la qualitat”. En aquest sentit, es va referir també als requeriments de l'Administració vinculats a l'ètica, que es recullen al Manual d'estàndards d'Acreditació de Centres d'Atenció Sociosanitària de Catalunya.
Per la seva part, Cristian Palazzi va ressaltar que cal incorporar espais de reflexió ètica als serveis d'intervenció social per facilitar que la perspectiva ètica s'integri a la pràctica quotidiana de la intervenció, vetllant pels drets de les persones i les bones actituds en relació a l'atenció a les persones i els seus familiars. "Aquests espais han de permetre a professionals i entitats orientar la seva activitat, de manera que es garanteixi la dignitat de les persones, el seu benestar i el respecte a la seva autonomia", va indicar.
Anna Riera va destacar la importància de l'ètica com a factor clau per a la presa de decisions, i va resumir els principals conceptes comentats durant la sessió. Així mateix, va posar en relleu el fet que l'ètica ha evolucionat al llarg del temps i que, avui en dia, els experts són seglars. Va afegir que l'ètica està directament vinculada amb la responsabilitat individual i amb el plaer interior i respon a per què fem les coses. Per acabar, va recordar la rellevància que l'ètica té a les entitats sanitàries i socials, fet que justifica la necessitat de dotar-nos d'instruments que facilitin la seva pràctica.
Joan Maria Ferrer va considerar que és important obrir canals de comunicació i de participació per facilitar el desenvolupament de l'ètica a les organitzacions i va subratllar el fet que la situació actual exigeix una visió i un compromís ètic. Ferrer va citar les paraules de Cristian Palazzi, en relació que cal apostar per un “humanisme 2.0”. En aquest sentit, va destacar el compromís ètic de La Unió amb les entitats i que, per aquest motiu, l'associació empresarial proporciona formació i assessorament en aquest àmbit.