Newsletter

Una de les afirmacions que es va destacar en la sessió va ser: “Tots volem implicar-nos, però cadascú s'implica de forma diferent”. També es va apreciar un desig de participació, però tenint en compte que depèn de la idiosincràsia dels directius i de cadascú. Es va comentar que les organitzacions tenen vida i els assistents van explicar que, a vegades, malgrat que els metges són professionals d'alta qualificació tècnica, han estat liderats per persones una mica mediocres. No obstant això, es va puntualitzar que no ha estat desitjable l'accelerat recanvi de directius en algunes organitzacions.

D'altra banda, es va posar de manifest que la participació s'ha de buscar, provocant en certa manera al directiu, per aconseguir que t'escolti. En general, però, hi va haver acord en el fet que “sento que em trobo en una institució on sóc escoltat”, i es va percebre una elevada participació, on “he pogut discrepar, i també he hagut de cedir”.

En la sessió hi va haver consciència de la gravetat de la situació de manca de recursos econòmics, que genera una gran incertesa, i es va destacar que queda poc marge de maniobra, però que cal superar-lo amb implicació. Es va posar en relleu que, en comparació amb altres comunitats autònomes, a Catalunya s'ha fet una millor gestió de la crisi, buscant un diàleg més proper amb els professionals. A més, els professionals mèdics van estar d'acord en el fet que l'actual problema per garantir la sostenibilitat no pot suposar novament una retallada de salaris. I van ressaltar que cal superar aquesta mesura d'emergència que no soluciona res i trobar fórmules imaginatives que permetin eliminar duplicitats, un funcionament en xarxa i una definició clara de la cartera de serveis de finançament públic.

Així mateix, els participants van reclamar que l'Administració defineixi aquesta cartera de serveis i els seus nivells de copagament, ja que una sanitat pública d'accés universal, total i lliure no és sostenible. Es va posar de manifest que cada especialitat coneix prou bé quins problemes de salut o procediments “sacrificaria” (és a dir, deixaria fora del finançament públic) i es va demanar encetar un diàleg amb els professionals per planificar aquest canvi. En aquest sentit, es va considerar que seria possible arribar a acords territorials entre professionals, com a mecanisme de reducció de serveis, procurant no afectar el nivell de qualitat assistencial.

Els participants a la sessió van fer referència al fet que les Comissions Clíniques són un instrument necessari per a la definició de la pràctica clínica correcta i adequada en situacions concretes i per resoldre de forma interdisciplinària els problemes que puguin presentar-se en la institució. També van assenyalar que les Comissions Clíniques constitueixen una important forma de participació dels professionals en la gestió i millora de la qualitat. Ara bé, van puntualitzar que el seu resultat pot ser satisfactori o relatiu en funció de com s'abordi. A més, es van plantejar una sèrie de factors que cal observar per extreure totes les seves potencialitats. Es va manifestar també que s'ha de tornar a percebre aquests espais com grups de treball encarregats d'elaborar, a partir del consens entre els professionals experts, els criteris d'actuació clínica i la proposta d'actuacions que consideri oportunes i necessàries. Moltes vegades la realitat no respon a aquesta definició i les Comissions Clíniques són percebudes com imposicions normatives.

D'altra banda, es va posar de manifest que la comunicació és un element cabdal i que la informació i el coneixement no s'han de quedar dins de la Comissió Clínica, sinó que s'han de traslladar als serveis i que els membres de les comissions han de ser conscients d'aquesta responsabilitat.

Així mateix, aquestes millores de la comunicació també es poden estendre a la comunicació interna en el conjunt de la institució. Si els gestors i directius de l'organització són capaços de transmetre la informació de manera que aquesta sigui accessible, es traslladen i es reforcen valors al grup. Es va recordar que una forma de fer partícips als professionals de les decisions estratègiques de la direcció és la informació. En moltes ocasions simplement estar informat i realitzar un feedback d'objectius i resultats fomenta extraordinàriament el sentit de pertinença i el compromís.

Hi va haver un consens unànime entre les professionals d'infermeria en el fet que disposen de total llibertat per donar la seva opinió sobre la millora d'un procés. Ara bé, van destacar que la problemàtica no rau en la capacitat de fer propostes i suggeriments, sinó en el fet que aquestes siguin tingudes en compte. Per mitigar això van considerar que s'ha d'evolucionar d'una praxis basada en la queixa i l'opinió a la construcció de propostes i alternatives.