Newsletter

Els assistents a aquesta sessió de treball conduïda per Enric Sierra, director de La Vanguardia Digital i adjunt a direcció, van ser: Joan Cornet , president executiu de la Fundació TIC Salut; Josep Mañach , director de la Fundació TIC Salut; Josep M. Constança , director general de Cetir; Joan M. Llesuy , director de sanitat de CCS Agresso; Pedro Cano , director tècnic i d'organització de Sanitas Residencial; Xavier Companys , director del Centre de Sistemes de la Corporació Sanitària Parc Taulí; Carles Fàbrega , coordinador de telemedicina i cap del serveis de Mitjans audiovisuals de l'Hospital Sant Joan de Déu; Ismael Cerdà responsable del sistema d'informació del sistema integrat de salut del Consorci Sanitari de Vic; Anna Gual de Torrella , gestora de grans comptes de Palex; Roser Fernández , directora general de La Unió i Xavier Gibert , adjunt a direcció de La Unió.

El rol estratègic del Departament de Salut consisteix en l'ordenació, l'estandarització, el suport metodològic i econòmic, la participació, implicació del sector i la difusió de les TIC per tal de garantir l'interoperativitat dels sistemes.

Podeu trobar aquesta informació a la presentació del Dr. Joan Guanyabens "Les tecnologies de la informació i les comunicacions al servei de la salut i les persones".

• La història clínica compartida
  • P rincipals objectius: la millora de l'atenció de la salut dels ciutadans mitjançant una eina que faciliti la feina dels professionals sanitaris al permetre l'ús compartit de la informació disponible sobre els pacients en els centres assistencials; facilitar i potenciar la continuïtat assistencial i millorar l'ús dels recursos informatius; i fer possible que els pacients atesos en diversos centres no s'hagin de sotmetre a exploracions i procediments repetits.
  • P rincipals avantatges: millora del servei sanitari; disminució dels duplicats de proves clíniques; accés dels ciutadans a la seva pròpia història clínica; facilitar la feina dels professionals de la salut; millora de la continuïtat assistencial; millor accés a la informació rellevant; implementació d'una medicina basada en l'evidència; millor comunicació entre professionals; i seguretat en el tractament de dades.

• Recepta electrònica
  • Principals objectius: disposar de la informació en temps real sobre l'ús dels medicaments; coordinar els processos de prescripció i dispensació; facilitar el seguiment terapèutic del pacient; millorar la qualitat assistencial; incrementar l'accessibilitat d'aquesta i augmentar la seguretat en l'ús dels medicaments.
  • B eneficis esperats: amb la implementació de la recepta electrònica, el Departament de salut espera que el sistema doni servei a 7.400.000 assegurats, amb la participació de 4.500 metges i 410 centres d'atenció primària, 65 hospitals i 3.000 farmàcies. El sistema gestionarà anualment al voltant de 140.000.000 de receptes.

• Telemedicina
  • Principals objectius per a l'usuari: millora de l'equitat; accés més fàcil als diagnòstics i als tractaments, i a l'entorn sanitari en general; millora de la qualitat del tractament rebut; estalvi de temps i disminució de desplaçaments.
  • Principals beneficis per als professionals: facilitar la relació amb el pacient; millora de l'accés a recursos de referència i al coneixement (valor formatiu de la telemedicina); augment de la resolució i millora de la seguretat.
  • Principals beneficis per al funcionament del sistema sanitari: redistribució de la pressió assistencial (llista d'espera per a especialistes, urgències); reducció dels costos i millora de l'eficiència de la producció dels processos; i orientació de la prestació al ciutadà.

• Radiologia i imatge digital
  • Beneficis per al ciutadà: millora de l'accés als sistemes d'imatge mèdica i al conjunt d'informació disponible sobre un pacient; major qualitat assistencial: accés a tota la informació disponible referida a imatges i informes diagnòstics anteriors i eficiència i agilitat en la gestió de la segona opinió.
  • Beneficis per a professionals i organitzadors: especialització i coneixement; implicació i gestió de la demanda; centralització i mobilitat i col·laboració entre nivells assistencials.
    
    

Tots els assistents a la sessió de treball van coincidir en assenyalar que la principal barrera per a l'ús de les TIC és la por al canvi per part d'alguns professionals. Segons una enquesta elaborada per TICSalut l'any 2007 , l'escull a salvar és la por. En primer lloc, por a l'adaptació o la desconfiança per part del personal a la tecnologia (un 15%) i en segon lloc, por al desconeixement per part del personal sobre el funcionament de les TIC (un 11%). Per darrera de la por se situava el cost econòmic (un 22%).

Els participants van arribar a la conclusió que les pors estan basades en males experiències d'usabilitat. Per tal de superar-les apunten varies mesures: aprofitar les TIC per donar la màxima seguretat al pacient, al metge i a l'organització i aprofitar les TIC per corregir determinats processos i rutines; formació com a recepta contra la resistència al canvi i informació transparent, a vegades, fins i tot, de forma personalitzada. Més en l'entorn del mercat laboral on la manca de professionals exigeix optimitzar el temps del personal assistencial.

L'ús de les noves tecnologies comporta noves fórmules de gestió i avaluació dels equips i dels recursos humans. La majoria dels metges, les consideren una oportunitat, sobretot els facultatius més joves. De fet, només un 1% dels metges creu que pot ser substituït per la telemedicina. La veritable por, assenyalen alguns dels assistents, no és a les noves tecnologies sinó al canvi de model organitzatiu que impliquen.

En uns escenaris com els actuals, les TIC ajuden a posar indicadors per tal de millorar la qualitat del treball i, per tant, a disposar d'eines que permetin reconèixer la feina del professional. Més en l'entorn econòmic actual en què els increments salarials han d'estar vinculats a productivitat i més en l'entorn del mercat laboral actual on la manca de professionals exigeix optimitzar el temps del personal assistencial.

Com a factor determinant per a l'èxit en l'ús de les noves tecnologies, se subratlla la importància de l'acceptació per part dels professionals. Si els professionals les assumeixen, l'usuari les acceptarà amb més facilitat. De fet, l'ús de les noves tecnologies en altres àmbits com ara la banca, les agències de viatges o les administracions públiques ja és un èxit . El gran canvi es produirà quan l'usuari incorpori les noves tecnologies aplicades a la salut en el seu dia a dia. Per això, també és fonamental que tant les entitats com les administracions valorin la seva rendibilitat.

L'ús de les noves tecnologies comporta traçabilitat en els processos, mecanismes de control i estalvi de temps. Això significa més indicadors i possibilitats de correcció i organització, fet que, òbviament, repercuteix positivament en els resultats. S'insisteix que les noves tecnologies permeten el treball en xarxa, clau per a les organitzacions que tenen com a columna vertebral el coneixement.

En el marc actual, les TIC possibiliten que els processos s'agilitzin, que es puguin introduir noves mesures organitzatives, eines de gestió i que aquestes millores es vinculin a la productivitat. L'ús racional del recursos que faciliten les TIC és una oportunitat per a professionals i el sistema sanitari i social, no una amenaça.

El desplegament de les TIC comporta canvis en els models organitzatius i relacionals de les institucions i el paper de la direcció és clau. Per tant, és fonamental que la direcció s'hi impliqui i li dóni valor.

• Des del punt de vista del regulador: els sistemes sanitaris europeus aposten per la inversió en TIC. Aquesta inversió s'acompanya d'un increment en la utilització de les TIC per part dels professionals i dels usuaris.

• Des del punt de vista del pacient:
  • Davant la lentitud en la implementació de models de gestió clínica electrònica i la voluntat dels pacients de gestionar la seva pròpia informació, els gran key players tecnològics comencen a oferir eines per a que els usuaris gestionin la seva informació a través dels Personal Health Records .
  • Cada vegada hi ha més empreses que ofereixen serveis de salut de manera directa, les quals configuren un pas cap a la medicina personalitza.
  • L'augment de malalties cròniques, la millora de la qualitat assistencial i el desenvolupament de canals de comunicació de les TIC basades en la monitorització, han afavorit l'aparició de nous abordatges en l'atenció sanitària.

• Des del punt de vista del professional:
  • Internet ha passat a ser una eina de col·laboració on s'han generat comunitats de pràctica de pacients agrupats segons el tipus de malalties per compartir experiències i, per altra banda, de professionals per compartir coneixement i millorar així la pràctica clínica.
  • A causa de l'augment constant de coneixement científic i l'actual dificultat per mantenir-lo actualitzat i incorporar-ho a la pràctica clínica, estan apareixent iniciatives TIC que permeten reduir aquest buit fent possible la consecució real de la Medicina Basada en l'Evidència (MBE).
  • Cada vegada és més imprescindible el reconeixement de l'identitat dels professionals sanitaris en format digital i, per extensió, dels ciutadans.

• Des del punt de vista de la gestió, costos i finançament:
  • La gestió del Departament de SI reflecteix organitzacions enfocades al funcionament de projectes multipart.
  • La identificació que una part important de la despesa dels Departaments de SI de les organitzacions sanitàries es dedica a processos de suport i de manteniment porta a buscar fórmules per obtenir un major rendiment de la despesa TIC, tant pel que fa al tipus d'inversió com a la gestió que s'aplica.
  • Les institucions sanitàries i de l'entorn de la salut comencen a crear estructures tant externes (spin offs ) com internes (departaments) per obtenir un rendiment dels recursos que es consumeixen en investigació, innovació i generació de coneixement afavorint així el nombre de patents registrades.

Al nostre país, totes les institucions sanitàries disposen de connexió a Internet; accés remot dels professionals i sistemes per a compartir la informació però els estàndards que s'utilitzen són de diversos tipus. En el camp de la telemedicina també s'utilitzen diferents aplicacions telemàtiques.

Aquesta diversitat es vista pels assistents a la sessió de treball com una font de riquesa per al sistema i no com una dificultat, com aparentment podria semblar, ja que permet una major flexibilitat i una major adaptabilitat. No obstant això, consideren que hi ha una feina a fer per part de l'administració en aquest sentit. També coincideixen que ha de ser l'administració l'encarregada de “sincronitzar” rellotges a l'hora de marcar el ritme d'implementació de les TIC a Catalunya.

• Professionals, entitats, administracions i pacients són clau per preservar un sistema sanitari i social de futur en el marc de la societat de coneixement. Les TIC canviaran la manera d'interactuar.
• La diversitat del sistema a Catalunya és un avantatge des del punt de vista de les TIC i no un fre ja que fomenta la iniciativa individual i l'empreneduria.
• Augment de la responsabilitat del pacient en la cura de la seva salut.
• Les noves tecnologies influeixen directament en els models organitzatius de les entitats i en la gestió dels recursos humans. Cal repensar la forma de treballar dels professionals i l'apertura al canvi.
• El professional pot focalitzar-se en tasques de més valor afegit i menys burocràtiques, propiciant una major eficiència en el sistema.
• Increment de l'especialització professional i del treball en equip gràcies a l'ús de les TIC.
• Les TIC influiran positivament en la racionalització i redistribució de recursos (econòmics i humans).
• Països com ara Regne Unit han demostrat que la col·laboració publicoprivada en l'ús de les noves tecnologies és beneficiosa per ambdues parts, tant des del punt de vista sanitari com des del punt de vista d'atenció a la dependència.
• Les noves tecnologies i el treball en xarxa són claus per a la competència de les entitats. En aquest sentit, les opcions de benchmarking són molt reconegudes.
• Les TIC influeixen directament en els resultat assistencials (reducció de les llistes d'espera) i en la facturació de les entitats.
• Unanimitat respecte a la seguretat o la protecció de dades.
• Cal definir les diferents accions que impliquen ús de les noves tecnologies a la cartera de serveis.
• És necessari que es visualitzi i es doni valor a l'ús adequat de les TIC en la cadena d'incentius de l'Administració a les organitzacions i de les organitzacions als professionals. Els ciutadans en són els avaladors i protagonistes de les seves ...

Dies després de la sessió de treball, Enric Sierra, director de La Vanguardia digital i adjunt a la direcció va publicar un article en relació a les TIC.

Des de La Unió volem agrair a tots els participants en la sessió de treball les seves aportacions i el fet de contribuir a generar debat. Davant del canvi tecnològic al que assistim però sobretot de mentalitat en la manera d'interactuar, de treballar, de retre comptes i d'obtenir resultats, des de La Unió treballarem per tal de contribuir a aquest canvi. Les primeres iniciatives són: la creació d'un consell tècnic assessor i l'afavoriment del benchmarking i l'intercanvi d'experiències a través d'eines com ara el Newsletter de La Unió.

Durant el 2009, amb la Newsletter de La Unió pretenem fomentar la difusió de les millors pràctiques de treball que s'hagin donat entre les entitats associades amb l'objectiu d'obrir aquest espai a les entitats. En aquest sentit, agrairem als associats de La Unió que ens facin arribar aquelles experiències en els diversos àmbits que considereu que poden ser interessants per a compartir.

Podeu fer arribar les vostres experiències a comunicacio@uch.cat .