L'objectiu és crear un nou espai per tal de compartir reflexions de debat i opinió, iniciatives i projectes de bones pràctiques entre els associats. Volem crear i definir un estat d'opinió però també impulsar i dur a terme accions i propostes concretes. Per això demanem la col·laboració a tots els associats i els animem a participar-hi. Durant el 2008, La Unió va editar dues publicacions especials: L'Impacte per als escenaris pressupostaris 2009 i El Paper de les noves tecnologies en el sector sanitari i social i durant aquest any La sostenibilitat de les polítiques socials. |
La modernització assistencial i la necessitat de disposar d'instruments de gestió de pacients han esdevingut elements clau per poder donar el millor servei als usuaris dels centres sanitaris i assistencials. A continuació us proposem la lectura de dos articles, de SAR i del Grup Pere Mata, que profunditzen en la implementació de la història clínica informatitzada i compartida.
El GCR es un instrumento de trabajo diario para los profesionales de los Centros, que homogeniza todo el sistema de registro asistencial y permite tener la información centralizada, sin perder la identidad de cada uno de los centros SAR. Esta centralización permite la parametrización completa de variables, la obtención de datos e indicadores asistenciales y de calidad, sin romper el ritmo diario de trabajo de los profesionales.
Los objetivos del GCR son facilitar la gestión asistencial (registro, información) de forma sencilla y fluida, permitir la evaluación periódica de resultados y calidad de registros, transmitir la información dentro del Grupo y a las Administraciones Publicas si así se requiere, favorecer iniciativas de investigación y en definitiva mejorar el control de calidad de los procesos.
D'acord amb el concepte de responsabilitat social i, consegüentment, amb la filosofia que les persones i no la tecnologia, són essencials en el segle XXI. El 2005 es va concebre el primer Pla de millores socials de l'hospital amb la finalitat de crear un marc on recollir, de manera sistemàtica i clara, les millores, fora del conveni i de les DPO (direcció per objectius), en les condicions laborals i socials pels treballadors d'Hospital Plató. Les accions descrites en aquest pla s'agrupen en tres apartats: (1) conciliació de la vida laboral i personal / familiar, (2) incentivacions pel compliment d'objectius i (3) accions d'àmbit general com poden ser la formació, activitats lúdiques, etc.
Amb la definició del segon Pla estratègic (2007 – 2010), una vegada complets els objectius marcats pel primer Pla, l'Hospital Plató va apostar estratègicament per la incorporació en els valors de l'organització dels quatre pilars del concepte responsabilitat social, perquè siguin assumits per tots els seus membres, i es converteixin en els valors de l'hospital:
1. transparència i compromís ètic
2. tracte humà i personalitzat
3. vocació d'excel·lència
4. solidaritat amb les persones i l'entorn
Dr. Jaume Sellarès
Metge de família
President d'ACEBA
Vocal president d'atenció primària de La Unió
L'argument que acompanya el discurs justificatiu crec que és amb escreix sòlid i contundent. Cal, doncs, passar a l'acció! Cal orientar les “operatives” de tots els agents del sistema cap a aquest nou escenari en el qual ja ens trobem. Caldrà adaptar instruments (l'administració, els gestors i els professionals), però sobretot, tots hem de fer un canvi cultural, un canvi de “xip”. Si el discurs és coherent, que crec que ho és, les actituds hauran de ser igualment coherents. No sempre és fàcil!
Sorgiran, i és comprensible, moltes dificultats, però aquestes no han de justificar el no-assoliment de l'objectiu, o un retard, més enllà del que és raonable, a assolir-lo. Treballar coordinadament, de forma eficaç, efectiva i eficient per donar resposta a les necessitats de salut de la població s'escriu ràpid, però el repte és d'una gran envergadura. Aconseguir avenços en aquesta direcció serà, només, el sumatori dels avenços que siguin capaços de protagonitzar tots i cadascun dels agents implicats.
Els proveïdors de serveis assistencials serem, sens dubte, un cop més, una peça clau en aquest procés de canvi i adaptació del treball en xarxa, i lluny d'adoptar una actitud passiva o reactiva hauríem de ser-ne impulsors i proactius.
És per tot això, que, com deia al principi, cal aplaudir la iniciativa de la Unió de constituir el Consell del Sector de Serveis Assistencials Integrals, com una mostra més de coherència, responsabilitat i de voluntat de ser present en les transformacions que obligadament ha d'experimentar el nostre sistema de salut.
Dr. Oriol Morera
Vocal President del Consell de Sector de Serveis de Salut Integrals de La Unió
Un sector actualment en constant transformació i amb l'aparició de noves oportunitats, no només en els diferents mercats on desenvolupem la nostra activitat (administracions públiques, asseguradores de trànsits, mútues de salut, privats...), sinó, també, en l'aparició de noves demandes, com pot ser el desplegament i la cartera de serveis que pot comportar l'aplicació de la Llei de la dependència.
Fa pocs mesos el CatSalut va publicar el Pla de rehabilitació de Catalunya per tal de facilitar criteris per ordenar la prestació de la rehabilitació pública, després d'haver definit el catàleg de processos i l'entrada en vigor dels contractes de gestió d'aquests serveis.
El mercat de les mútues de salut plantegen noves modalitats de compra de la rehabilitació, tenint en compte la unificació de proveïdors i la compra amb assignació capitativa. Per altra banda, les asseguradores d'accidents de trànsit introdueixen sistemes de pagament diferents segons la complexitat i l'estructura dels serveis assistencials.
Si bé el nombre d'associats a la Unió amb serveis i àrees de rehabilitació és nombrós, la presència d'associats dedicats exclusivament a l'àmbit de la rehabilitació no és elevat. L'abordatge de temes concrets d'aquest sector en relació amb diferents mercats com pot ser la participació i col·laboració en el Pla de rehabilitació del CatSalut, l'estudi i plantejament de nous sistemes, la dinamització de relacions amb companyies asseguradores i mútues de salut, etc., pot incrementar i promoure el seu reconeixement,, així com animar la incorporació de noves entitats que vegin els seus interessos i les seves inquietuds més representades amb aquest nou enfocament.
A aquest efecte, la Unió va modificar els criteris i barems de participació per tal de donar entrada a nous associats de menor volum, essencialment del sector de la dependència i de les activitats diagnòstiques i terapèutiques.
Considerem, doncs, que aquesta iniciativa de la Unió de constitució dels Consell del Sector apareix en un moment del tot oportú, que pot ajudar els associats en el posicionament davant dels diferents mercats, així com aportar-los els coneixements i l'experiència acumulada per tal d'avançar en un sector sanitari que té característiques pròpies.
Dr. Josep Maria Padrosa
Director General de Corporación Fisiogestión
En l'entrevista, Manel del Castillo , gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu detalla com el Pla Estratègic ha estat fonamental per marcar el full de ruta present i futur de l'hospital. Destaca que el desenvolupament i la implementació del Pla ha generat “confiança en la capacitat de l'organització per innovar i evolucionar” i per “generar confiança en el futur”. També repassa com a partir de l'aplicació del Pla s'han millorat alguns aspectes com ara l'eficiència clínica, el model de gestió i la cartera de serveis. Del Castillo fa èmfasi en alguns programes concrets de dinamització de l'atenció pediàtrica com ara el Programa Vincles. També fa un repàs per l'acord de docència i investigació amb l'hospital Clínic. Finalment, Manel del Castillo aborda la relació econòmica amb el CatSalut i la introducció de la prestació de serveis d'atenció mèdica privada com a font d'ingressos alternatius.
Llegir l'entrevista
El Centre Polivalent de L'Hospitalet estarà format per diferents equipaments destinats a donar una atenció integral en salut mental comunitària. Amb un total de 60 llits, la Llar-Residència serà l'equipament principal, on s'atendran pacients amb trastorns mentals severs que requereixin una estada perllongada en un medi especialitzat. Així mateix, el nou centre també integrarà una Unitat d'Ingrés a la Comunitat, un Hospital de Dia de Salut Mental per Adults, un Servei de Rehabilitació Integral Comunitari (SRIC), un nou Servei d'Inserció Laboral i 45 places per al Club Psicosocial.
Informació facilitada per Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
Un dels objectius principals de la nova etapa de gestió de l'Hospital Comarcal de Campdevànol va ser situar-lo al segle XXI i garantir la seva continuïtat, que en algun moment havia estat compromesa. Per aquest motiu, l'equip de govern i de direcció, amb el suport de la Fundació Unió Catalana d'Hospitals, va iniciar un projecte planificador que va donar lloc, l'any 2002, al Pla d'empresa, el qual va estar consensuat amb el Servei Català de la Salut.
Resultant d'aquesta planificació, es va realitzar un Pla director que va donar lloc a un projecte d'ampliació i reforma estructural de l'hospital. Els motius principals, que van impulsar aquest projecte, van ser la necessitat d'adequar a la normativa les antigues instal·lacions hospitalàries. És per això que, a partir de l'any 2004, es van iniciar les obres d'ampliació i reforma, que van afectar la globalitat de tots els serveis i departaments de la nostra institució. I entre altres al servei d'urgències, que va ser desplaçat a una nova zona de l'hospital, la qual estava ocupada anteriorment pel servei de farmàcia. La superfície del servei d'urgències es va triplicar, cosa que va suposar una millora considerable en la confortabilitat del pacients, familiars i dels professionals que hi treballen.
Aquesta nova àrea, que va entrar en funcionament el mes d'agost de 2007, consta d'un box d'atenció de pacients crítics, 4 boxs per a l'atenció de pacients no crítics, una sala de guixos, un despatx d'informació a familiars i un bany assistit per a pacients. Tots els boxs estan completament equipats i disposen de monitorització cardiològica i de constants vitals centralitzada. L'àrea d'urgències disposa d'una zona de treball i control per a infermeria amb magatzems i d'una zona de treball i descans de l'equip assistencial. També disposa d'una sala d'espera de familiars i admissions pròpies, i l'accés al servei és independent de l'accés general de l'hospital.
Juntament amb aquesta reforma estructural, l'u de desembre de 2007, es va iniciar la implantació de la història clínica informatitzada en el servei d'urgències, que va donar resposta a la planificació realitzada dels sistemes d'informació. En l'actualitat, més del 70% de l'activitat assistencial de l'organització es realitza en suport informàtic. També cal destacar, pel gran significat que té, el fet d'haver realitzat la digitalització de la imatge radiològica el mes d'abril de 2008, amb una implantació total a la globalitat de l'organització inferior als dos mesos
Aquests canvis tecnològics iniciats a urgències, fa un any i mig, i que s'ha anat escampant fent taca d'oli a tota l'organització, ens permet treballar amb uns nivells de seguretat important, agilitzant tot el procés assistencial. Tots aquests canvis, de ben segur, influït en els bons resultats de l'enquesta de satisfacció dels serveis d'urgències realitzada pel CatSalut l'any 2008, havent obtingut la segona millor nota dels hospitals de Catalunya, amb un 8,1 sobre 10, i superant la nota obtinguda l'any 2006, que va ser del 7,8.
Informació facilitada per l'Hospital Comarcal de Campdevànol
Informació facilitada de CRC Corporació Sanitària
Informació facilitada pel Consorci Sanitari de Terrassa i la Corporació Sanitària del Parc Taulí